Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
cap
Música
Part superior de l’extrem del tub dels instruments aeròfons, anomenada també capçal, on generalment s’allotgen els mecanismes productors del so, com l’embocadura, el bisell, les canyes i els broquets.
En els instruments construïts en diverses seccions, aquesta part -encaixada amb una junta extensible que permet variar l’afinació absoluta de l’instrument, tot allargant o escurçant el tub- es pot separar fàcilment del cos La seva forma sol estar condicionada pel tipus de generador de so acoblat
ganxet
Música
Peça metàl·lica en forma de colze -coneguda també per les formes franceses crochet i béquille-, situada a la consola de les arpes antigues, arran de les clavilles d’afinació.
En girar i recolzar-se sobre la corda, tot escurçant-ne la longitud vibratòria permetia apujar mig to El mecanisme de ganxets, accionat amb pedals, fou desenvolupat per Jakob Hochbruchner 1697 S’introduí a Viena el 1720 i més tard a París El 1767 L’Encyclopédie de Diderot i D’Alembert el descriví formant part d’un instrument de trenta-cinc cordes i set pedals El 1782, a la mateixa ciutat, fou perfeccionat al taller de Georges Cousineau amb la incorporació d’un nou mecanisme de tangents o béquilles en forma de T
cordòfon
Música
En organologia, categoria de classificació dels instruments que inclou tots aquells que tenen com a generadors de so una o diverses cordes en tensió que es posen en vibració per procediments mecànics (percussió, fricció i pinçament), electromecànics o per ressonància acústica.
Per a poder vibrar lliurement, cada corda es fixa a dos punts oposats en l’estructura de l’instrument Tradicionalment anomenats instruments de corda, en la classificació Hornbostel-Sachs estan catalogats amb un 3 com a primer número d’índex decimal La tensió de les cordes es regula mitjançant diferents mecanismes d’afinació ponts de tensió ètnics, lligadures al voltant d’un mànec o clavilles de diferents menes Per a amplificar la vibració i produir un so més audible, aquests instruments disposen de ressonadors cavitats, taules harmòniques o una combinació d’ambdós tipus Segons quina sigui la…
sistemes d’afinació
Sistemes d’afinació / Exemple 1, Cercle de quintes/ Exemple 2, Afinació pitagòrica/ Exemple 3, Afinació justa/ Exemple 4, temprament mesotònic (1/4 de coma)
© Fototeca.cat/ Studi Ferrer
Música
Conjunt d’intervals musicals que constitueixen la gamma o escala musical.
L’afinació és un concepte relacionat amb les preferències musicals d’una cultura La tria d’un conjunt limitat de sons o notes entre la varietat infinita existent constitueix la definició d’un sistema d’afinació Aquestes notes, ordenades de més greu a més aguda, formen una gamma o escala musical Cada sistema d’afinació respon a un criteri estètic lligat a la percepció dels intervals definits pels sons de l’escala És, per tant, quelcom de relatiu i susceptible d’evolució segons les tendències musicals del moment Tradicionalment els intervals consonants sense batements s’han considerat els més…
arpa
Arpa Salvi, segle XX
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del grup de les arpes arpa Les cordes, fixades per un extrem a una caixa de ressonància i per l’altre a un mànec corbat, poden vibrar lliurement entre els dos punts de subjecció Polsades generalment amb els dits o amb un plectre, cadascuna produeix, en principi, un únic so, afinat per mitjà de clavilles i amplificat per la ressonància de la caixa En les arpes modernes, però, les cordes poden donar més d’un so mitjançant mecanismes especials que modifiquen la llargària de vibració El mànec, que surt de la mateixa caixa i no té batedor, s…