Resultats de la cerca

Debutà el 1870 amb Poliuto després d’haver estat membre del cor al Teatro Regio de la seva ciutat natal A partir del 1874 es convertí en un dels tenors més sollicitats dels teatres italians, i el 1877 debutà a la Scala de Milà amb L’Africana També cantà en teatres d’Anglaterra i dels Estats Units Posseïdor d’uns extraordinaris dots d’actor, fou l’escollit per a l’estrena d' Otello Verdi a la Scala de Milà, el 1887 Fou un brillant intèrpret del paper titular d’aquesta òpera, que cantà sovint dins i fora d’Itàlia, sempre amb gran èxit Participà igualment en les estrenes d’òperes d…

Després de treballar a l’àrea de Pittsburgh, el 1944 començà a tocar a Nova York Actuà en trio amb Slam Stewart i Tiny Grimes Poc després constituí el seu propi trio tocant amb un baix i un bateria, format que mantingué al llarg de la seva carrera, exceptuant les seves actuacions individuals Els anys cinquanta i seixanta gaudí de gran popularitat, i es mantingué actiu fins al principi del 1975 Virtuós totalment autodidacte i que no llegia música, posseïa un estil molt individual, apartat del corrent principal pianístic de jazz El seu tret més característic fou l’ús d’un acord per temps a la…

Vida Realitzà els seus estudis al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona i posteriorment els continuà a la Schola Cantorum de París, on obtingué premis extraordinaris de piano i música de cambra El 1987 treballà a Niça i Salzburg com a acompanyant del repertori liederístic Ha actuat com a concertista en diferents gires arreu de l’Estat espanyol, i també exerceix la docència És catedràtic de repertori vocal a l’Escola Superior de Cant de Madrid Ha collaborat en programes de Ràdio Nacional d’Espanya i ha publicat una edició revisada de les cançons d’Isaac Albéniz…

Era fill del també organista i compositor Isaac-François Léfebure-Wély 1756-1831, de qui rebé la primera formació musical Posseïdor de dots extraordinaris, amb tan sols deu anys ja podia suplir el seu pare en les funcions d’organista a l’església de Saint- Roch El 1832 entrà al Conservatori de París per estudiar piano amb F Benoist i composició amb HM Berton i F Halévy, al mateix temps que estudiava privadament amb A Adam i N Séjan Del 1847 al 1857 fou organista de l’església de la Madelaine, i a partir del 1863 ho fou de Saint-Sulpice Compositor de nombrosa música per a orgue L…

El seu debut discogràfic fou el 1936 a la banda del seu germà The Solid Swingers Poc després es traslladà a Los Angeles Influït especialment per Earl Hines, Cole aviat es convertí en un dels pianistes més interessants, amb un estil basat en frases de notable complexitat a la mà dreta i una mà esquerra espaiada i de gran sentit rítmic Les seves aportacions marcaren l’evolució del jazz pianístic Creà la fórmula de trio integrat per piano, guitarra i contrabaix, que fou adoptada per molts pianistes posteriorment Feu importants enregistraments amb Lester Young Cole, que cantava alguns dels temes…

Fou fundada l’any 1982 per la soprano sabadellenca Mirna Lacambra , la qual des d’aleshores n’ha estat la presidenta i directora L’activitat fonamental consistí, els primers anys, en el Festival d’Òpera de Sabadell, on es presentaven tres títols anuals i pel qual es creà el Cor dels Amics de l’Òpera Posteriorment, a partir del 1989, el festival s’estengué a d’altres poblacions catalanes a través del Cicle Òpera a Catalunya L’any 1987 l’Associació fundà l’ Orquestra Simfònica del Vallès que, a més d’actuar al Cicle, desenvolupa una activitat simfònica estable arreu de Catalunya Dins la tasca…

El seu pare, fotògraf i violinista afeccionat, li impartí les primeres lliçons de música Els extraordinaris dots musicals que mostrà des de petit feren que la seva família es traslladés a Moscou per tal que hi pogués continuar els estudis Fou deixeble de Leopold Auer al Conservatori de Moscou, on es diplomà l’any 1948 A disset anys debutà a Moscou i actuà en diverses ciutats de la Unió Soviètica Encara que havia guanyat alguns concursos a Rússia, la seva carrera internacional es desenvolupà arran de l’obtenció del primer premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica 1951 i debutà…

Realitzà estudis d’harmonia, història de la música, piano i solfeig al Conservatori Superior de Música de València, on obtingué els premis extraordinaris de les dues darreres matèries Pensionat per la Diputació de la ciutat, completà la seva formació musical a París De retorn a València feu compatibles els concerts, com a solista o bé interpretant música de cambra amb el violinista Juan Alós, amb la docència a l’esmentat conservatori, on es feu càrrec de la càtedra de piano des del 1940 fins que es jubilà, el 1984 En aquest centre, que dirigí en 1963-66, ensenyà a més música de…

La seva carrera professional començà a Nova York els anys vint A la dècada següent tocà en diverses bandes, com ara les de Benny Carter i Stuff Smith Durant la seva estada a l’orquestra de Cab Calloway 1938-42, guanyà molta fama i realitzà enregistraments extraordinaris, com ara Paradiddle Joe 1940 Els anys quaranta estudià a la Juilliard School i després treballà com a percussionista a diversos estudis i teatres D’aquest període daten enregistraments com el de Concerto for Cozy 1944 Tornà a actuar durant diverses gires com a membre de la formació All Stars, de Louis Armstrong…

A dotze anys inicià els estudis de violí amb Úrsula Sans i el 1958 començà a treballar amb Joan Massià Fou guardonat amb els premis extraordinaris de violí i de música de cambra del conservatori, i ben aviat passà a perfeccionar la seva tècnica al costat de Béla Katona i d’Enric Casals Debutà a Barcelona el 1967 amb el Concert per a violí de Brahms, i poc temps després inicià una gira de concerts per Europa El 1972 obtingué el primer premi del Concurs Carl Flesch i tocà a Londres el Doble concert de JS Bach, al costat de Yehudi Menuhin També guanyà concursos a París 1975,…