Resultats de la cerca
Es mostren 170 resultats
anschlag
Música
Ornament que consisteix en dues notes estranyes a distància de 2a inferior i superior de la nota real.
És semblant a una appoggiatura doble appoggiatura perquè la primera de les notes estranyes ataca en posició mètrica forta, però, a diferència d’aquella, les notes estranyes s’executen més lleugerament que la nota real
grupetto
Música
Ornament de tres o quatre notes en el qual intervenen, per graus conjunts, la nota principal i les notes auxiliars superior i inferior.
La manera més usual de trobar-lo és seguint la successió auxiliar superior-nota principal-auxiliar inferior, o bé en la forma de grupetto invertit auxiliar inferior-nota principal-auxiliar superior Els grupetti també es classifiquen en anteriors, quan s’interpreten abans de la nota principal, i posteriors, si ho fan després En el cas dels grupetti anteriors, el més freqüent és que comencin amb l’auxiliar corresponent en posició mètrica forta A partir dels compositors romàntics els grupetti anteriors s’interpreten abans de la posició mètrica forta, en la qual es troba…
fortepiano
Música
Terme de dinàmica que indica que una nota s’ataca forta però que de seguida cal disminuir-ne la intensitat.
Equival a un accent dinàmic S’abreuja ww i molt sovint s’indica amb un petit angle que es tanca al damunt o a sota de la nota afectada Els instruments anomenats de règim lliure, com ara el piano, no poden executar aquest accent, perquè no tenen la possibilitat de variar, de manera immediata, la intensitat d’un so un cop produït, al contrari dels anomenats de règim autoexcitat, com els de corda fregada, els de vent o la veu, en què és possible augmentar o disminuir la intensitat després de l’atac És important no confondre’l amb el terme sforzando sf , que indica un augment del nivell d’…
León Ribeiro
Música
Compositor uruguaià.
Destacat autor de música simfònica, se’l pot incloure en el període que el musicòleg nord-americà Gilbert Chase denomina de nacionalisme incipient a l’Uruguai Ribeiro fou pioner en l’àmbit de la música instrumental, ja que fou el primer compositor d’aquest país que compongué una simfonia Les seves obres simfòniques denoten una formació molt acadèmica i una forta influència de la música francesa
Marius Monnikendam
Música
Compositor, crític i professor holandès.
Format al Conservatori d’Amsterdam amb De Pauw piano i orgue i S Dresden composició, posteriorment es traslladà a París, on estudià amb V d’Indy i L Aubert De retorn al seu país natal, impartí classes al Conservatori de Rotterdam i desenvolupà una important labor com a crític musical Immers en una estilística força tradicional, compongué música sacra que denota una forta influència de César Franck És autor d’importants llibres sobre I Stravinsky i C Franck
Jehan Ariste Alain
Música
Compositor i organista francès.
S’inicià en la música amb el seu pare i Augustin Pierson, de qui aprengué orgue i piano El 1927 ingressà al Conservatori de París, on estudià harmonia, fuga, orgue i composició amb P Dukas i Jean Roger-Ducasse Tot i la seva curta carrera compositiva, esquinçada per la seva mort al front durant la Segona Guerra Mundial, Alain demostrà posseir un gran talent manifestat en una forta personalitat musical, no exempta d’influències provinents de compositors com C Debussy, E Satie o O Messiaen
Thomas Attwood
Música
Compositor i organista anglès.
Formà part del cor de la Chapel Royal, i del 1783 al 1787 viatjà a Nàpols i Viena per continuar els estudis subvencionat pel príncep de Galles A la capital austríaca rebé lliçons de WA Mozart, que deixaren una forta empremta en les seves obres Gràcies a l’amistat amb F Mendelssohn conegué i admirà també JS Bach La seva obra compositiva és molt extensa i comprèn des de la música escènica, amb òperes, pantomimes i farses, fins a cançons i peces de música religiosa
taló
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En aquesta part hi ha la nou , peça -normalment de banús o d’altres fustes dures, ivori, etc- a la qual es fixen les cerres o crins i que, gràcies a un mecanisme de cargol, serveix per a ajustar i regular la tensió d’aquestes Des del punt de vista de la praxi instrumental, el taló se sol considerar la part forta de l’arc enfront de la dèbil, la punta, amb les conseqüències evidents per a l’articulació musical i la diferenciació tímbrica i dinàmica
Banda Santa Cecília de Cullera
Música
Banda fundada pel mestre Antoni Chornet el 1907.
Malgrat que la banda no es formà fins al principi del segle XX, Cullera ja tenia una forta tradició musical, inclosa la de les bandes, a partir del segle XVIII Des del 1925 ha obtingut importants guardons Entre els seus directors han destacat Campos, Sifre, Machancoses, Ribelles, Sanjaime, Soler, Palau, Navarro, Corell, Conejero i Cervera Collado Té una plantilla de 140 músics, dirigits des del 1996 pel mestre Alvaro Albiach Fernández, que també dirigeix l’orquestra de corda que depèn de la mateixa societat musical
sforzando
Música
Terme de dinàmica ('reforçant') que indica que una nota o un acord ha de ser més fort que l’anterior i que el posterior, sempre en una escala lògica de gradació del so, sense fer un canvi excessivament brusc.
Equival a un accent dinàmic S’abrevia sf o sfz De vegades s’especifica més el matís usant el terme sforzando piano sfp, que indica que s’ha de partir d’una intensitat fluixa, o sforzando forte sff, que especifica que cal partir d’una sonoritat forta L’efecte de sforzando comença i acaba en la mateixa nota sense fer cap canvi d’intensitat mentre dura el so Alguns teòrics, però, l’associen al fortepiano i l’indiquen també amb un petit angle que es tanca, al damunt o a sota de la nota
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina