Resultats de la cerca

Estudià a Londres amb E Gerhardt i D Freer i posteriorment amplià la seva formació als Estats Units De retorn a Europa, el 1942 debutà a Londres com a Hoffmann Les contes d’Hoffmann L’any següent fou contractat per la companyia del Sadler’s Wells Theatre, on destacà en òperes de WA Mozart, G Verdi i G Puccini i on el 1945 interpretà el paper titular de Peter Grimes , de B Britten, de qui fou company sentimental fins a la mort del compositor 1976 Se centrà en l’obra d’aquest compositor i estrenà les seves òperes a Anglaterra, a la resta d’Europa i als Estats Units Entre els seus èxits més…

Era fill del també organista i compositor Daniel Roseingrave, amb qui realitzà els primers estudis musicals El 1709 es traslladà a Itàlia per ampliar coneixements i allí establí amistat amb Domenico Scarlatti Altra vegada a Londres el 1718, popularitzà la música d’aquest mestre italià i realitzà una edició de les seves LXII Suites de pièces pour le clavecin 1739, amb alguns moviments addicionals escrits pel mateix Roseingrave Entre el 1725 i el 1730 assolí un notable prestigi com a intèrpret i professor Les seves obres més originals són les suites per a clavicèmbal, les fugues per a orgue i…

Probablement rebé les primeres lliçons de música del seu pare, organista de la catedral de Winchester Durant la guerra civil fou un dels músics adscrits a la cort de Carles I a Oxford El 1648 es graduà com a batxiller en arts i en 1652-54 feu de capellà al Magdalen College El 1664 fou nomenat organista del New College d’Oxford Compongué música vocal profana i religiosa Tenen especial importància les seves Songs and Ayres 1668, tant per la qualitat de la música com pel fet de ser un dels primers cançoners apareguts a Anglaterra després de la restauració de la monarquia La seva música litúrgica…

Pertanyent a una família de músics, estudià amb R Taylor a Edimburg Viatjà a Hamburg per conèixer CPE Bach, de qui es feu amic Després d’una estada a Portugal decidí marxar a Amèrica Residí durant un cert temps a Nova York però el 1786 es traslladà a Filadèlfia, on s’establí definitivament Es guanyà la vida com a professor de música i organitzador i director de concerts a la New Company de Baltimore, creada per ell juntament amb l’actor Thomas Wignell, per a la qual compongué un gran nombre d’obres escèniques Pel que fa a la seva música instrumental, cal destacar les sonates per a piano, que…

Començà a estudiar orgue al Royal College of Music el 1899 Després de fer unes quantes feines a Londres, anà a la catedral de Lichfield com a organista auxiliar i, el 1919, al New College d’Oxford Del 1923 al 1953 fou professor d’orgue i harmonia al Royal College of Music RCM El 1933 fou nomenat organista de la St George’s Chapel de Windsor Rebé el títol de cavaller el 1954 Fou director d’estudis musicals a l’RCM des del 1956 fins al 1961, any en què es jubilà tant de l’RCM com del càrrec de Windsor Com a compositor de música d’església fou conservador i competent, i treballà dins la tradició…

Fou crític musical del "Daily Telegraph" 1934-40, ensenyà a Oxford 1947-71 i collaborà en diversos diccionaris i enciclopèdies de música Tot i que els seus estudis inclouen música de totes les èpoques, s’interessà especialment pels segles XVII i XX, l’òpera i la música anglesa La seva edició, el 1925, de L’Orfeo, favola in musica , de C Monteverdi, significà l’inici d’una època d’interès i redescobriment de la música del Barroc primerenc Westrup és autor de biografies de compositors com H Purcell 1937, GF Händel 1938 i F Liszt 1940 Es preocupà per l’aplicació efectiva del mètode històric a l’…

Estudià al Conservatori de Stuttgart, en el qual s’inicià en la docència de l’harmonia el 1876 El 1885 obtingué el títol de professor de música de Württemberg, on durant cinc anys ensenyà teoria i història de la música El 1990 tornà als EUA i ensenyà a la Universitat de Siracusa i al Conservatori de Nova Anglaterra L’any 1905 fou nomenat cap de teoria i composició de l’Institut d’Art Musical de Nova York, ciutat en què romangué fins que es retirà el 1925 Com a professor de teoria musical definí la pràctica compositiva dels segles XVIII i XIX com la més perfecta, malgrat que també acceptava l’…

Es formà al Royal College of Music de Londres i amplià els seus coneixements a París, Berlín i Munic Després d’una estada a Nova York l’any 1905, on exercí d’organista i director de cor a l’església de Saint Bartholomew, el 1908 debutà com a director d’orquestra a Londres El 1909 tornà als Estats Units i es feu càrrec de l’Orquestra Simfònica de Cincinnati, que dirigí fins el 1912 Aquest any es posà al capdavant de l’Orquestra de Filadèlfia, i es mantingué en el càrrec durant trenta anys Del 1941 al 1949 fou cotitular, juntament amb A Toscanini, de l’Orquestra Simfònica de l’NBC, i el 1953…

Estudià a les universitats de New Hampshire i Harvard, on es doctorà el 1957 Ensenyà a la Universitat de Chicago 1957-60 i a la de Califòrnia, a Berkeley, des del 1960, on també fou catedràtic del departament de música 1969-72 L’any 1974 fou elegit vicepresident de la Societat Americana de Musicologia SAM Fou un expert en l’estudi dels segles XVI i XVIII El seu treball té especialment en compte la història social i política i el desenvolupament de les altres arts, així com un gran compromís amb la música Cal destacar el seu llibre sobre Pierre Attaignant, amb el qual guanyà un…

Estudià piano i orgue Entre el 1962 i el 1966 estudià història de l’art a la Universitat de Harvard, on acompanyà sovint l’agrupació vocal Harvard Glee Club Posteriorment estudià a Yale i el 1970 començà a ensenyar musicologia a la Universitat de Dartmouth New Hampshire i fundà un Collegium Musicum instrumental i vocal Ha format part de diversos conjunts de música antiga a Europa i el 1978 fundà Les Arts Florissants, amb el qual ha realitzat nombroses gravacions, que van des del Renaixement fins al repertori clàssic Ha enregistrat obres inèdites de GF Händel o GP Telemann, i ha…