Resultats de la cerca

Formà part del cor de nens al collegi dels jesuïtes de la seva ciutat natal i posteriorment estudià al conservatori Abandonà momentàniament la música per estudiar psiquiatria i, entre el 1973 i el 1974, ocupà una plaça d’assistent en aquesta especialitat a la Universitat de Gant —on el 1969 fundà una agrupació coral, embrió del Collegium Vocale—, que abandonà per dedicar-se a estudiar orgue i clavicèmbal amb J Huys Company de T Koopman i deixeble de G Leonhardt, la seva inclinació a interpretar la música antiga i barroca en versions historicistes el dugué a fundar, amb P Beaussant, l’Ensemble…

Després d’haver estudiat el fagot a Barcelona amb Joan Carbonell, s’introduí en el terreny de la música antiga de la mà d’Enric Gispert Del 1980 al 1983 visqué a Basilea, on prosseguí els estudis de fagot modern, barroc i baixó al conservatori de la ciutat suïssa i a la Schola Cantorum A partir d’aquesta estada a Suïssa, començà a collaborar en grups dirigits per Nicolaus Harnoncourt o Philippe Herreweghe Posteriorment collaborà en formacions com Le Concert des Nations i Hespèrion XX o l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure Ha estat professor de fagot i de música de cambra en…

Estudià piano, harmonia i cant als conservatoris de Nancy i Estrasburg El 1972 conegué el contratenor Alfred Deller, amb qui inicià estudis de cant barroc, que prosseguí més tard amb R Jacobs, N Rogers i N Harnoncourt El 1977, amb la seva esposa, que era soprano, fundà el conjunt Nuove Musiche, amb el qual es dedicà a la recuperació de duets cambrístics A banda de la seva trajectòria concertística, participà en diverses produccions operístiques, com La coronatione di Poppea 1981 El 1982 emprengué la seva carrera internacional i la collaboració amb A Curtis, JC Malgoire, R Clemencic i P …

Estudià orgue i clavicèmbal amb Eduard Müller a la Schola Cantorum Basiliensis i, més tard, a l’Acadèmia de Música de Viena, on es diplomà en orgue i clavicèmbal La seva carrera concertística començà a la capital austríaca el 1950, on es presentà com a intèrpret de L’art de la fuga , de JS Bach Fou professor de l’Acadèmia de Música de Viena 1952 i el 1954 fou nomenat professor del Conservatori d’Amsterdam i organista titular de la Waalse Kerk d’aquesta ciutat Intèrpret historicista de la música dels segles XVII i XVIII, el 1955 fundà el Leonhardt Consort, que dirigí i que fou una de les…

Les arrels d’aquest moviment es troben en la mirada retrospectiva que feu la historiografia romàntica envers la música d’alguns dels compositors més emblemàtics dels segles XVI al XVIII, com GP Palestrina o JS Bach Des del principi del segle XX, ha afavorit el conreu d’una recerca musicològica que es proposa solucionar els problemes que sorgeixen de la lectura de les fonts originals -signes de mesura, semitonia, instruments originals, etc- i els problemes d’ordre tècnic que acompanyen la interpretació vocal i instrumental del repertori musical del passat La restauració d’instruments originals…

El seu repertori comprèn autors d’èpoques distants, des d’Orlando da Lassus fins a L van Beethoven Novena simfonia i F Mendelssohn Elies , passant per Bach o les grans obres del repertori coral francès del segle XVIII Es presentà al Palau de la Música Catalana el 1998 juntament amb La Chapelle Royale, amb la qual ha actuat sovint Els seus membres foren anomenats Ambaixadors Culturals de Flandes el 1993

Esporàdicament, aquesta formació coral també ha cantat música romàntica i del segle XX El conjunt, que ha participat en els festivals europeus més importants, com els de Salzburg i Lucerna, ha actuat en diverses capitals d’Europa A París interpretà Ifigènia , de G Puccini, al Théâtre du Châtelet, i a Ais de Provence, Les noces de Fígaro , de WA Mozart L’any 1992 actuà al Théâtre Royal de la Monnaie de Brusselles amb Dido and Aeneas , de H Purcell, i el 1998, al Palau de la Música Catalana de Barcelona, amb la Novena simfonia , de L van Beethoven