Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Òpera Actual
Música
Publicació periòdica barcelonina apareguda per primera vegada el 1991, inicialment bilingüe (català-castellà).
Fundada per Roger Alier, Marc Heilbron i Fernando Sans Rivière, participà en algunes edicions del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas, amb un premi en forma d’ajut a joves cantants El 1996 celebrà el cinquè aniversari amb un recital a L’Illa Diagonal amb Stefano Palatchi i Ana María Sánchez A partir del 1999 passà a ser exclusivament escrita en castellà i de caràcter bimestral Acualment té diverses corresponsalies arreu de l’Estat espanyol, Europa i Amèrica els Estats Units i l’Amèrica del Sud El 1998 participà en l’organització de les temporades d’òpera al Teatre Principal Amb motiu…
Guido Papini
Música
Violinista i compositor italià.
Estudià a l’Istituto Musicale de Florència amb Ferdinando Giorgetti Debutà com a concertista a l’edat de tretze anys, i ben aviat centrà bàsicament la seva activitat en la música de cambra Fou director de la Società del Quartetto de Florència Després de tocar per Itàlia, França i Portugal, el 1874 s’installà a Anglaterra, on participà en els concerts de la Musical Union de Londres com a líder del quartet A causa de problemes de salut, els últims anys de la seva vida els dedicà exclusivament a la docència i a la composició Així, del 1893 al 1896 fou professor de violí a la Royal Irish Academy…
estil galant
Música
Estil musical, lleuger i refinat, propi de la segona meitat del segle XVIII.
Tot i que l’origen del terme es remunta al final del segle XVII cal tenir present, per exemple, l’obra d’A Campra L’Europe galante , fou al segle XVIII, durant els inicis del Classicisme , que aquest es desenvolupà i s’usà àmpliament Sorgit en el si de la cort de Versalles, l’adjectiu "galant" era sinònim d’educat i cortès A poc a poc, el terme es contrastà amb el de "gòtic" Si aquest darrer s’usà com a sinònim de fosc i tenebrós, "galant" significà el contrari i, així, passà a designar allò clar i diàfan L’estil galant, que es pot trobar en la música per a tecla d’autors com D Scarlatti o A…
Orquestra Nacional de França
Música
Grup orquestral fundat el 1934 com a primera orquestra simfònica permanent de l’Estat francès.
Des de la seva fundació ha actuat com a orquestra de Ràdio França El seu primer director titular fou DE Inghelbrecht, que instaurà un repertori basat en l’obra de C Debussy i M Ravel El 1944 E Rosenthal assumí el càrrec de director permanent de l’orquestra, que exercí fins el 1947 i que posteriorment fou ocupat per R Desormière 1947-51 i Ch Münch com a directors permanents, i M Le Roux 1961-67 i J Martinon 1968-73 com a directors musicals S Celibidache en fou primer director convidat del 1973 al 1975, càrrec en el qual el succeí L Maazel, que del 1988 al 1990 fou director musical…
Mèdici
Música
Família italiana de mecenes artístics.
Els seus membres foren famosos per llur patrocini de la literatura, les arts i la ciència Governaren a Florència durant més de tres-cents anys, en el període que va del 1434 al 1737, sense gairebé interrupcions La influència internacional dels membres més prominents d’aquesta família dedicada a la banca i al comerç, juntament amb una sèrie de matrimonis ben calculats, feren possible la seva posició privilegiada en la vida política, social i cultural tant d’Itàlia com de la resta d’Europa A partir del 1438, sota la protecció de Cosimo 1389-1464, es fundaren les primeres capelles musicals a la…
música de Caracas
Música
Música desenvolupada a Caracas (Veneçuela).
Fou fundada el 1567 sobre un poblat indígena i el 1830 es convertí en la capital de la nova república independent de Veneçuela Els primers indicis de vida musical a Caracas es remunten a la fundació, el 1591, d’una escola de cant gregorià El càrrec de mestre de capella, detingut per primer cop per Gonzalo Cordero, no s’instaurà a la catedral fins el 1671 El pare Pedro Palacios Sojo, gran mecenes musical, creà cap al 1783 una Academia de Música, amb el compositor JM Olivares al capdavant Al voltant de Sojo i d’aquesta acadèmia s’aglutinaren alguns dels compositors veneçolans de…
obertura
Música
Peça musical que, com el seu nom indica, serveix d’introducció a una obra de dimensions més grans, generalment de caràcter dramàtic (òpera, oratori).
També pot servir, però, com a preludi d’altres tipus d’obra suite , simfonia, i fins i tot pot haver estat composta per a ser interpretada individualment Al principi del segle XVII, la tradició de començar les representacions que s’oferien a la cort amb una fanfara de trompetes començà a ser substituïda per introduccions amb diverses parts, anomenades simfonies Les obertures venecianes d’aquesta època 1670, aproximadament tenien dues parts, la primera lenta i en metre binari, i la segona ràpida i en metre ternari A Nàpols, al final del segle, A Scarlatti instaurà un tipus d’…
Carles Guinovart i Rubiella
Ajuntament de Girona (CC BY-NC-ND 3.0)
Música
Compositor i pedagog musical.
Vida i trajectòria Format al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona, fou deixeble de J Zamacois, J Poch, X Montsalvatge i A Ros Marbà Posteriorment es traslladà a París, on assistí a classes particulars de piano amb Ch Sénart Participà en els Cursos Internacionals de Darsmtadt del 1972, tot interessant-se per l’obra de compositors com O Messiaen, K Stockhausen i G Ligeti Amb Messiaen estudià anàlisi musical el 1975, al Conservatori Nacional de Música de París Fou fundador dels Cursos Internacionals de Música de Girona 1984-96, cofundador de l’Associació Catalana de Compositors…
,
ritme
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Organització temporal de la música.
L’estudi del fenomen rítmic no es pot limitar a l’estudi de les durades dels sons -variable més propera a l’articulació que al ritme- ni a la dels seus valors valor Si bé sovint el terme ritme s’empra per a designar la mera combinació de valors combinació que, normalment, serà recurrent al llarg de la peça, cal tenir present que l’organització rítmica és, en general, el resultat de la combinació de tots els paràmetres musicals Cal assenyalar que el present article es concentra exclusivament en la música occidental, circumstància que no ha de fer pensar que el fenomen rítmic no està present…
música de Girona
Música
Música desenvolupada a Girona (Gironès).
Al segle VII la ciutat de Girona tenia ja una importància notable, sobretot per l’impuls que el bisbe Joan de Bíclar 591-621 donà a la litúrgia, fet que marcà una etapa d’esplendor comparable a la que vivia Sevilla A partir d’aquest moment, i durant uns quants segles, les pautes religioses caracteritzaren la vida de la ciutat La música, evidentment, també estigué sotmesa al poder de l’Església La catedral de Santa Maria havia estat construïda el 1038, i des del 1367 disposava d’un orgue, que es reemplaçà per un de nou encarregat des de Roma pel cardenal Margarit, antic bisbe de Girona, el…