Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Ferdinando Galli
Música
Pintor, arquitecte i escenògraf italià, conegut amb el sobrenom de Bibiena.
Deixeble de Carlo Cignani, treballà a Parma i a Plasència, i el 1708 fou cridat a Barcelona pel rei arxiduc Carles III per a portar la direcció artística de les festes cortesanes, habitualment òperes representades al saló de Llotja
Josep Mestres i Cabanes
Música
Pintor i escenògraf català.
Vida Nascut en una família amb precedents en el món de la pintura mural i l’escenografia, el 1911 ingressà a l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa, al mateix temps que entrava com a aprenent al taller de pintura mural de B Corrons, on romangué fins que el 1918 acabà els estudis L’any següent anà a Barcelona, on es matriculà a la Llotja i començà a treballar al taller que Salvador Alarma tenia al Teatre Circ Barcelonès Treballar al taller d’Alarma, un dels escenògrafs més grans del moment, li permeté contactar amb altres mestres, com ara M Vilomara i O Junyent, que influïren…
Lluís Graner
Música
Productor, empresari català i pintor.
Durant els primers trenta anys de la seva vida es dedicà a la pintura Estudià a Llotja i més tard a París Les seves obres foren premiades i exposades en diverses ciutats europees El 1904, però, amb la idea de crear un art total, deixà de banda la pintura i obrí la Sala Mercè, a la Rambla Allà muntà les Visions Musicals, espectacles on es combinaven diverses manifestacions artístiques, des de la poesia fins al cinema passant per l’escenografia i la música Entre els seus collaboradors cal esmentar A Gual, el cineasta S de Chomon, el poeta J Carner o l’escenògraf M Moragas El 1905…
Francesc Soler i Rovirosa
Música
Escenògraf català.
Cursà estudis de dibuix i pintura a Llotja, i feu l’aprenentatge d’escenògraf a l’estudi de M Carreras Posteriorment collaborà amb J Ballester i V Ayguals d’Izco, amb qui repintà la decoració de repertori del Teatre de Mataró i la del Teatre Principal de la vila de Gràcia El 1856 anaren a França, Bèlgica i Anglaterra i, a les acaballes d’aquest any, Soler i Rovirosa s’installà a París amb el propòsit d’estudiar a fons l’art escenogràfic A la fi del 1868 tornà de París i s’associà amb F Pla i Vila Soler feu una infinitat d’escenografies per a tots els teatres, inclòs el Liceu, i…
Òpera de París
Música
Principal institució del teatre líric francès, que es remunta al segle XVII, amb la creació de l’Académie Royale de Musique et de Danse (1669) sota el patrocini de Lluís XIV, i que tingué successives sales a la ciutat.
Finalment s’installà a l’edifici conegut com el Palais Garnier -nom del seu arquitecte, Charles Garnier-, projectat sota la iniciativa de Napoleó III i dins el pla de remodelació urbanística de GE Haussmann, que fou inaugurat el 1875 És una de les construccions més grans i famoses del seu gènere, de gran sumptuositat, en l’estil característic del Segon Imperi, amb abundant decoració pictòrica i escultòrica destaca el grup de La Danse , de JB Carpeaux Té una imposant façana amb una llotja de columnes corínties i una gran cúpula L’extraordinària escalinata porta al Grand Foyer ,…
Josep Garcia i Robles
Música
Compositor i pianista català.
Inicià els estudis musicals amb F Vidal a Reus, on residí durant la seva infantesa, i més tard els continuà amb A Nogués a Barcelona També estudià dibuix i pintura a Llotja durant quatre anys, passats els quals exercí bastant temps com a professor de dibuix a l’escola Valldèmia de Mataró Fou allí on començà a compondre les seves obres, algunes de les quals eren interpretades en les festes estudiantils Uns quants anys més tard s’establí definitivament a Barcelona, on fou professor de piano de diferents escoles i impartí classes particulars a membres de famílies de la burgesia…
Teatro San Carlo
Música
Teatre de Nàpols, el més antic dels teatres d’òpera que es mantenen actius avui dia.
Fou construït el 1737 al costat del Palau Reial per iniciativa de Carles de Borbó, el futur Carles III d’Espanya, dins la política de renovament urbanístic de la nova capital d’un regne autònom Dissenyat per Giovanni Antonio Medrano, amb 184 llotges i una gran llotja reial, era el més gran i bell d’Europa Es bastí en vuit mesos i s’inaugurà amb Achille in Scirro , de DN Sarro amb llibret de P Metastasio El 1812, durant el govern del mariscal J Murat, Antonio Niccolini hi feu una nova façana, i el mateix arquitecte, ja sota la restauració borbònica, el refeu després de l’incendi…
Joan Prats i Vallès
Art
Música
Promotor d’activitats artístiques.
Continuà la prestigiosa activitat familiar de barreteria, però es decantà per afició cap al món de l’art Passà per Llotja i pel Cercle de Sant Lluc, on feu amistat amb Joan Miró Fundà i presidí l’ADLAN —Amics de l’Art Nou— i Discòfils 1935, i es relacionà amb moltes de les principals figures de l’avantguarda internacional Durant la Guerra Civil de 1936-39 collaborà en el salvament del patrimoni artístic i treballà per a l’Exposició d’Art Català a París A la postguerra, després d’uns mesos de presó, fou, com abans, l’aglutinador dels esforços avantguardistes, ara molt entrebancats per les…
,
Teatre Mariinskij de Sant Petersburg
Música
El Teatre Acadèmic Nacional d’Òpera i Ballet Mariinskij de Sant Petersburg -anomenat Teatre Acadèmic Nacional d’Òpera i Ballet del 1917 al 1934 i Teatre Kirov, nom d’un líder de la Revolució, del 1935 al 1992- fou fundat el 1783 per Caterina la Gran per afavorir la introducció de l’òpera europea.
S’inaugurà amb Il mondo de la luna , de G Paisiello Situat a la plaça del Carrousel -després, plaça del Teatre-, es convertí en l’important Conservatori Rimskij-Korsakov Davant seu es construí, a mitjan segle XIX, un teatre circ, singular obra d’Al’bert Kavos, fill del compositor Katerino Kavos i especialista en arquitectura teatral autor del Bol’šoj de Moscou Quan es cremà, deu anys després, el tsar Alexandre II n’ordenà la reconstrucció i ampliació al mateix Kavos, amb la voluntat de competir amb el Bol’šoj Inaugurat el 1860 amb Una vida pel tsar , de M Glinka, prengué el nom de la tsarina…
Salvador Alarma i Tastàs
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Teatre
Decorador i escenògraf.
Vida De família d’escenògrafs, estudià a Llotja, on fou deixeble dels pintors Josep Planella i Ramon Amado, i Francesc Soler i Rovirosa fou el seu mestre en l’art de l’escenografia El 1884 ingressà al taller de Ramon Planella El 1888 entrà a treballar al taller del seu oncle Miquel Moragas i Ricart, el Teatre Circ Barcelonès, amb qui s’associà i del qual esdevindria propietari Començà amb la representació a l’aire lliure de Flors de cingle , d’Ignasi Iglésias, i es convertí en el decorador idoni per als autors del seu temps Àngel Guimerà, Adrià Gual, etc El 1898 començà a…
, ,