Resultats de la cerca
Es mostren 217 resultats
notació fake-book
Música
En jazz i música moderna, diverses abreviacions que enuncien els acords que formen una seqüència harmònica.
El sistema s’ha anomenat notació fake-book perquè és l’emprat en els llibres on es presenta una collecció de partitures dels temes més tocats La fonamental s’indica amb la lletra majúscula, segons la notació alfabètica anglesa Disposats a continuació, lletres, símbols i dígits, combinats, expressen la qualitat de l’acord i, de manera explícita o implícita, totes les seves notes Generalment, l’estat de l’acord, la disposició i la tessitura es deixen a discreció de l’intèrpret Notació fake-book per a acords emprada en jazz i música moderna, segons el sistema perfilat per Carl…
pop
Música
Música moderna que parteix del model marcat per The Beatles.
El terme pop té diversos significats D’una banda, és l’abreviació de música popular popular music en anglès i, per tant, abraça el rock i tot el que no és música clàssica i que és de consum popular Alhora, el terme també defineix un tipus de rock amb cançons que tenen com a base el model marcat pels Beatles dels inicis, és a dir, cançons curtes -de tres minuts-, comercials, amb ritmes senzills, melodies harmòniques i tornades enganxoses, aptes per a un públic molt més ampli que el del rock-and-roll , en especial, però no exclusivament, dirigides als adolescents El pop…
Martha Graham
Música
Ballarina, coreògrafa, pedagoga i fundadora de la dansa moderna americana.
La tècnica que creà es basa en la respiració, els principis de contracció i de relaxació de la qual atorguen una dimensió dramàtica sense precedents en el llenguatge escènic de la dansa El 1926 presentà els seus primers treballs coreogràfics a Nova York, on l’any següent creà la Martha Graham School of Contemporary Dance, de la qual sortí la seva companyia Més tard, hi incorporà Erick Hawkins, Merce Cunningham i Paul Taylor, noms clau de la dansa contemporània nord-americana En les seves obres, altament simbòliques, rescatà històries de les cultures dels indis nord-americans, d’orient i de la…
Aleksandr Nikolajevic Serov
Música
Compositor i crític musical rus. Introductor de la crítica moderna a Rússia
Estudià dret, però el 1840 ja havia escrit algunes fantasies sobre motius operístics, cançons i peces per a piano El 1853 compongué una òpera Mitjanit , i deu anys més tard escriví la segona — Judith —, que obtingué un gran èxit Compongué després Rogneda 1865, basada en un drama històric de l’època de Vladimir el Gran Aquesta fou l’òpera de més èxit a Rússia durant les dues dècades següents i proporcionà al seu autor una pensió del tsar La situació econòmica favorable li permeté refusar, el 1865, la invitació de formar part del Conservatori de Moscou Compongué encara dos títols més Nit de…
Félix Santos i Sebastián
Música
Compositor i mandolinista castellà.
Vida Orb de naixement, estudià a Barcelona a l’escola municipals de cecs La major part de les fonts assenyalen que rebé lliçons de P de Sarasate i de F Pedrell De jove sobresortí com a gran intèrpret de mandolina, fins al punt que se li ha d’atribuir la recuperació d’aquest instrument a Espanya El 1908 fou nomenat director de l’Escola de Música per a Cecs de Barcelona, així com de la Casa Provincial de Caritat, i l’any següent una operació ocular pionera al seu temps li permeté recuperar la visió Exercí com a professor d’instruments de corda polsada amb pua al Conservatori del Liceu El 1916…
Johann Nikolaus Forkel
Música
Historiador de la música, teòric i bibliògraf alemany, considerat el fundador de la musicologia moderna.
Rebé lliçons de teclat amb el kantor de la seva localitat de naixement, pero fou autodidacte pel que fa al coneixement teòric El 1769 començà els estudis de dret a la Universitat de Göttingen i a partir d’aleshores estigué implicat en les diferents activitats musicals d’aquesta universitat, on dirigí grups vocals i instrumentals i ensenyà orgue i teoria La seva major contribució és l’obra Über JS Bachs Leben, Kunst, und Kuntswerke 'Sobre la vida, l’art i les obres de JS Bach', biografia de JS Bach que publicà el 1802, i que pertany a l’època en què es revalorà l’obra d’aquest músic Tot i que…
cançó estròfica
Música
Cançó en què cada estrofa de text és cantada amb la mateixa música.
L’estrofa i, eventualment, la tornada musicals s’adapten a les característiques ritmicomètriques de l’estrofa i la tornada textuals, respectivament Cada repetició musical pot suposar, però, algun canvi, per exemple en l’acompanyament o la tonalitat D’altra banda, la presència d’una tornada musical pot donar peu a algun desajustament entre text i música En concret, el darrer vers de l’estrofa textual pot coincidir amb l’inici de la tornada musical és el cas de l’anomenat "vers d’enllaç" del villancico , o l’alternança entre estrofa i tornades musicals pot no correspondre a l’alternança entre…
combo
Música
Terme derivat de la paraula anglesa combination, emprat, de manera poc freqüent, per a designar una formació petita de jazz, d’uns nou components com a màxim, tot distingint-la de l’orquestra o big band.
La manera més habitual de referir-s’hi és amb els mots grup, grup petit o conjunt Als Països Catalans, algunes escoles de música moderna fan servir el terme per a indicar les classes de pràctica en grup
Vincenzo Galilei
Música
Teòric, llaütista i compositor italià.
Vida Pare del físic i astrònom Galileo Galilei i del llaütista Michelangelo Galilei Cap al 1550 s’establí a Florència com a llaütista Després, vers el 1563, a instàncies del comte Bardi, anà a Venècia a estudiar amb G Zarlino Del 1564 al 1568 fou professor de llaüt a Pisa Passà alguns anys a Venècia, on el 1568 aparegué el seu Fronimo dialogo nel quale si cotengono le vere, et necessarie regole del intavolare la musica nel liuto , un tractat de tabulatura per a llaüt en forma de diàleg El 1572 entrà en contacte amb l’harmonista Girolamo Mei, que inspirà algunes de les seves principals…
tenor
Música
Grau d’un mode eclesiàstic, segon en importància després de la finalis.
També anomenat repercussa i nota de recitació perquè aquesta és la seva funció en les fórmules salmòdiques, és el 5è grau dels modes autèntics a excepció del segon mode, que era el 6è grau i el 3r o 4t en els modes plagals vegeu exemple 3 de mode En certa manera, la seva funció és comparable però en cap cas identificable totalment a la de la dominant en la tonalitat moderna
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina