Resultats de la cerca

Vingut del convent de Magúncia, residí a Barcelona al segle XV El 1459 es comprometé amb el Capítol de la seu barcelonina "a fer uns orguens nous dins d’un any" Probablement l’encàrrec es referia a fer, a més d’un orgue gran, també un altre de petit El gran fou enllestit el 1463, al preu de 1 323 lliures El tub major feia 24 pams, disposava d’un flautat de 14 pams 8' en façana, 1 400 tubs i dos o tres teclats Les dues referències contractuals a parte posteriori erit unum parvum cum uno ludo et unum a parte anteriori 'a la part posterior n’hi havia un de petit amb un…

La seva iniciativa editorial començà el 1521, i es mantingué actiu almenys fins el 1545 Fou un dels primers impressors protestants de Leipzig, i mantingué contactes amb Georg Rhau de Wittenberg La major part de la seva producció foren llibres escolars, gramàtiques i obres de caràcter teològic compromeses amb la Reforma Publicà una única obra musical, Melodiae Prudentiae et in Virgilium magna ex parte nuper natae 1553, amb arranjaments mètrics a quatre veus d’himnes de Prudenci dels compositors Lucas Hordisch i Sebastian Forster

En 1635-37 fou mestre de capella a la catedral d’Udine Després cantà al cor de Sant Marc a Venècia i impartí classes de cant a l’Hospital dels Incurables de la mateixa ciutat Amb només vint anys ja era molt respectat Rigatti fou un destacat compositor de música sacra Publicà dos llibres de motets per a veu solista, tres de motets per a petit conjunt i diversos salms La majoria d’aquestes obres inclouen les parts per a instruments obligats, especialment el violí Entre les seves composicions destaca la monumental Messa e salmi parte concertati 1640, dedicada a l’emperador Ferran…

El rasgueado o batut de les cordes s’efectua amb el polze o amb la punta dels dits de la mà que l’instrumentista utilitzi per a pulsar les cordes generalment, la dreta Aspecte important de la tècnica de la guitarra des del segle XVI, aparegué àmpliament explicat en els tractats dels segles XVII i XVIII, entre els quals destaquen Instrucción de música sobre la guitarra española Saragossa, 1674, de Gaspar Sanz, i Resumen de acompañar la parte con la guitarra Anvers, 1714, de Santiago de Murcia Durant el segle XVII s’usà una notació per al batut en la guitarra de cinc ordres,…

Vida Format de jove en algun centre eclesiàstic, es graduà en filosofia i teologia a la Universitat de Salamanca Posteriorment residí a Itàlia, especialment a Nàpols, on amplià els estudis musicals amb Cristoforo Caresana, organista de la capella reial napolitana, i a Roma Es relacionà amb diversos guitarristes italians, entre els quals cal esmentar Orazio Benevoli, Pietro A Ziani i sobretot Lelio Colista, tingut per A Kircher com l’Orfeu de l’època De retorn a Espanya, fou nomenat mestre de guitarra del príncep Joan d’Àustria, i publicà a Saragossa el tractat Instrucción de música sobre la…

A nou anys ja tocava el clarinet i el saxòfon, i a onze signà els primers contractes Al final de la dècada dels quaranta es traslladà a Madrid, on treballà amb diferents grups mentre finalitzava els estudis al conservatori, on es graduà l’any 1964 Al costat de Tete Montoliu, fou un dels pioners del jazz a l’Estat espanyol La dècada de 1960 liderà un quartet a Madrid, on tocà de manera estable en un club El 1967 fou convidat a participar en el Festival de Jazz de Berlín, i des de llavors tocà als principals festivals europeus Experimentà amb la fusió del jazz i el flamenc en diversos àlbums,…

Aquesta tipologia de cantors ha estat sempre present en la interpretació del repertori eclesiàstic comprès entre l’Edat Mitjana i el de les darreres capelles musicals del segle XX Durant els segles XV i XVI esdevingué cèlebre la tradició tècnica i interpretativa dels falsetistes hispànics, els quals reforçaven els tiples escolans a les catedrals per equilibrar la relació sonora entre les veus i els ministrers La contínua presència dels falsetistes hispànics a la Capella Pontifícia durant el Renaixement dona testimoni de la seva tradició tímbrica Dos factors van determinar la pèrdua de…

Vida De formació autodidàctica, la major part de la seva trajectòria coneguda es desenvolupà a Madrid, on edità un gran nombre de llibres de temàtiques molt variades i adreçades a un públic popular Moltes de les seves obres aparegueren en fascicles i tingueren múltiples reedicions Escriví i edità diversos tractats referits a la música instrumental i la dansa Els més importants són Reglas y advertencias generales que enseñan el modo de tañer todos los instrumentos mejores y mas usuales, como son la guitarra, tiple, vandola, cythara, clavicordio, organo, harpa, psalterio, bandurria, violin,…

La història i fortuna dels termes començà al voltant del 1601, any en què Ottuso Accademico -pseudònim d’un personatge no identificat-, en una carta, emprà per primera vegada l’expressió seconda prattica Aquesta expressió fou recollida el 1603 pel canonge bolonyès Artusi en l’obra Seconda parte dell’Artusi , en què criticava veladament Monteverdi per l’ús de dissonàncies sense preparar en alguna de les seves obres i denominava seconda prattica aquest procediment Dos anys després, Monteverdi publicà el seu cinquè llibre de madrigals, i en la introducció, tot defensant-se d’Artusi…

La presència d’un acompanyament implica l’existència d’una part principal que ocupa el primer pla en la percepció de l’oient Consegüentment, a fi de no dificultar-ne la percepció i de mantenir-se en un segon pla, l’acompanyament hi subordina les seves característiques harmòniques, ritmicomètriques, figuratives, dinàmiques, expressives, etc Això no exclou, però, que pugui passar, momentàniament, a un primer pla, com per exemple quan la veu principal té silencis L’acompanyament té un caràcter subordinat però no és superflu i, a més d’estar al servei de la part principal, la complementa, tot…