Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
pedal
F. Mendelssohn: Tres preludis i fugues per a orgue, op. 37, fuga núm. 2, compàs 43 i següents
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Fenomen que té lloc quan una veu s’immobilitza sobre una nota tot i els canvis d’harmonies en les altres veus.
El pedal es caracteritza per la tensió que suposa la resistència de la veu immòbil a integrar-se en la progressió harmònica de la resta Per a alguns autors, com ara H Schenker, el pedal és pròpiament aquesta tensió, tensió que es manifesta de manera singular quan la nota mantinguda no pertany a cap dels acords que es produeixen sobre ella En aquest sentit, el pedal pot ser l’escenari de dissonàncies que altrament no serien possibles vegeu les marques de l’exemple 1 Habitualment el pedal se situa en el baix, tot i que pot aparèixer en altres…
pedal
Música
Palanca que s’acciona amb el peu per tal de produir diferents efectes en alguns instruments.
Així, en un instrument de teclat -el cas més freqüent- serveix per a accionar diferents registres, però també tenen pedals l’arpa i les timbales per a modificar ló, l’harmònium per a accionar les manxes, i certs instruments de la bateria per a realitzar-hi la percussió La incorporació de pedals de registració als instruments de teclat és relativament tardana i està relacionada amb l’evolució dels gustos musicals respecte als canvis de dinàmica i de timbre en el clavicèmbal hi apareixen molt excepcionalment en alguns exemplars històrics de la darreria del segle XVIII, i en alguns del principi…
pedal
Música
Tecla per a ser tocada amb el peu, especialment en l’orgue.
Consisteix en una palanca de mida i posició adients perquè l’intèrpret pugui pressionar-la amb un sol peu, mentre té les mans ocupades en el teclat manual, i que acciona un mecanisme semblant al d’aquest per tal de produir-hi notes d’una tessitura generalment greu El mecanisme del pedal pot produir directament el so o bé limitar-se a tibar una tecla manual per mitjà d’una transmissió La presència de pedals en els orgues més antics afecta sovint unes poques notes, suficients per a poder fer les cadències finals en els tons més usuals, per la comoditat de poder-les prolongar simultàniament amb…
pedal celeste
Música
Pedal del piano (pedal1), generalment situat a l’esquerra en el pedaler, que mou els apagadors i atenua el so.
Sovint, en lloc de moure els apagadors, acciona un mecanisme que interposa una llarga tira de feltre entre els martells i les cordes
contres
Música
En l'orgue, dit generalment dels jocs de la família dels flautats greus que es troben en el teclat de pedal.
El més greu, normalment de 16', rep el nom de contres majors Si va acompanyat d’un de 8', aquest s’anomena contres menors Els grans instruments poden disposar-ne de 32' A voltes s’ha utilitzat el nom de contres obertes quan es tracta de tubs oberts flautats, principals, etc i de contres tapades o sorderes quan es tracta de tubs tapats subbaix, bordó major, etc Per extensió, s’ha aplicat aquest nom a les tecles del pedal quan aquest joc no disposava d’un tirador que li permetés de poder sonar independentment Era el moment en què el pedal escassament tenia l’àmbit d’…
una corda
Música
Indicació utilitzada en la música per a piano per a suggerir l’ús de la sordina o pe dal esquerre, i nom d’aquest mateix pedal quan el seu mecanisme es basa en el desplaçament (Verschiebung en alemany) lateral del teclat i dels martells.
El nom italià prové del fet que originàriament els martells, en desplaçar-se, podien arribar a tocar només una de les dues o tres cordes de cada nota, provocant-hi una reducció del volum i, alhora, un canvi tímbric, característiques inspirades en els registres del clavicèmbal En el piano modern, però, on aquest tipus de sordina només és present als models de cua, les cordes que continua percudint el martell amb el pedal enfonsat són dues de cada tres a tota la zona aguda
apagador

Apagador de piano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns instruments cordòfons, especialment els de teclat, cadascuna de les peces, generalment de feltre, que, associada a un mecanisme més o menys complex, serveix per a impedir (apagar) la vibració de les cordes.
Per extensió, s’aplica el terme a qualsevol accessori que faci aquesta mateixa funció En prémer les tecles, els apagadors alliberen les cordes perquè aquestes puguin vibrar lliurement Inversament, quan els dits deixen anar les tecles, els apagadors entren en contacte amb les cordes per impedir que puguin continuar vibrant Al clavicèmbal els apagadors són fixats al mateix saltador que suporta el balancí i el plectre Als pianos, en canvi, solen ser independents dels martells, encara que s’accionen amb el mateix joc de palanques que activa la tecla Ja als primers pianoforti del segle XVIII…
,
corró de creixent
Música
En l’orgue, cilindre horitzontal situat sobre el pedaler que, en ser accionat pel peu de l’organista i gràcies a un sistema pneumàtic o elèctric, afegeix automàticament i progressivament als jocs que fins aleshores eren actius la resta de jocs de l’orgue, cosa que incrementa la potència sonora de l’instrument.
És originari dels orgues germànics de la darreria del segle XIX L’orgueneria francesa aconseguí el mateix efecte mitjançant un pedal balancí pedal de creixent semblant al que actua sobre la caixa d’expressió
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina