Resultats de la cerca

Estudià orgue amb Peter Hurford i Pie Kee, i posteriorment ho feu al King’s College de Cambridge Més tard es traslladà a Roma, on estudià direcció orquestral amb Franco Ferrara a l’Acadèmia de Santa Cecília Durant el període 1970-72 fou director associat de l’Orquestra Simfònica Escocesa de la BBC i el 1973 inicià les seves collaboracions al Festival de Glyndebourne amb Capricio El 1974 esdevingué principal director convidat de la Royal Liverpool Simphony Orchestra, i l’any següent fou nomenat director musical de l’Orquestra Simfònica de Toronto, amb la qual treballà fins el…

Començà a estudiar piano a cinc anys Fou alumna de Samuel Rousseau i Simone Pié-Caussade al Conservatori de Música de París, on obtingué dos primers premis en harmonia i fuga i un segon premi en composició Abandonà el piano per l’orgue i l’any 1942 guanyà un premi del conservatori parisenc en aquest darrer instrument El mateix any quedà en segon lloc al Premi de Roma de Composició, gràcies al qual feu una estada de perfeccionament a Itàlia Es convertí en la primera dona que fou nomenada organista titular de la basílica del Sacré-Coeur de París 1945-1973 En 1948-55 impartí lliçons d’orgue al…

Dies irae - WA Mozart Rèquiem KV 626, III Dies irae fragment © Fototecacat/ Jesús Alises Era cantat després del tractus Aquesta posició anòmala -les seqüències es cantaven després de l’alleluia- demostra la tardana incorporació a la litúrgia de difunts Compost probablement per al primer diumenge d’advent, fou inclòs a la missa de difunts en els missals franciscans segurament al segle XIII per obra de Tomàs de Celano, que en podria haver redactat l’estrofa final i, més tard, passà al missal romà Fou suprimit pel concili II del Vaticà, i ha restat com a himne ad libitum per a l’ofici diví de…

Vida Germà de Rodolfo Halffter , rebé les primeres lliçons de la seva mare i, més tard, de Francisco Esbrí i Fernando Ember La composició dels Crepúsculos 1908 meresqué l’interès d’Adolfo Salazar, que el posà en contacte amb Manuel de Falla, amb qui estudià a Granada i mantingué una relació que perdurà fins a la mort del mestre El 1925 compongué Sinfonietta , que li valgué el Premio Nacional de música d’aquell any Aquesta obra, a vegades, ha estat considerada el símbol d’una nova generació de compositors coneguda com Generació del 27, que pren el nom de la generació de poetes equivalent…

Vida Fou el primer gran mestre de l’oratori italià del segle XVII, i establí les bases de l’oratori com a gènere musical Ingressà com a cantor a la catedral de Tívoli, on més tard ocupà el càrrec d’organista El 1628 esdevingué mestre de capella de la catedral d’Assís, i l’any següent es traslladà a Roma, on exercí de mestre de capella de Sant Apollinar del Collegio Germanico, una institució encarregada de formar monjos jesuïtes que posteriorment eren enviats als països del nord d’Europa Aquest fet afavorí la difusió de la música de Carissimi arreu del continent El 1637 rebé els ordes propis…

Vida Sisè fill d’Alessandro Scarlatti i Antonia Anzalone, pràcticament no hi ha informació sobre el seu aprenentatge musical El seu nom no consta a cap conservatori i les hipòtesis segons les quals Francesco Gasparini, Gaetano Greco, Bernardo Pasquini o algun membre de la seva família haurien pogut ser els seus mestres no han estat verificades El 1701 fou nomenat organista i compositor a la cort reial de Nàpols, de la qual el seu pare havia estat mestre de capella El 1702 l’acompanyà a Florència quan intentà establir-se al teatre privat del príncep Ferran de Mèdici, però aviat Domenico…

Vida És probable que nasqués a Cambrai, a la catedral on figura inscrit com a nen cantor entre els anys 1409 i 1412 En aquella època el magister puerorum de la catedral era Nicolau Malin, a qui succeí Ricard Loqueville 1413-18 Si bé no hi ha constància que Dufay fos alumne d’aquest segon, les obres primerenques del compositor denoten una clara influència d’aquest mestre Cap al 1420 Dufay ingressà al servei de la família Malatesta, a Pesaro, on romangué els sis anys següents D’aquest període daten els motets Vasilissa ergo gaude , escrit a l’agost del 1420 en honor de Cleofàs Malatesta, la…

Vida La seva vida és un model arquetípic romàntic breu, amb sofriment -exili de la pàtria, tisi, admiració inabastable per part de la societat del seu temps-, sensible sense exageracions, i original des de les seves primeres obres fins a la darrera, nacionalista i alhora universal El caràcter novellesc de moltes biografies seves -la relació amb George Sand, la història de la capsa amb terra polonesa que portava amb ell durant els primers viatges- contribuí a fer-ne un símbol Les seves bones maneres, els dots com a caricaturista i l’esperit jovial en fer imitacions, estengueren una aurèola al…