Resultats de la cerca

Al principi, aquesta categoria no incloïa els instruments elèctrics en què el so és produït per l’amplificació electrònica d’una vibració mecànica, com la guitarra elèctrica, però més tard hi foren incorporats Com en la majoria dels instruments tradicionals, l’estructura bàsica dels electròfons consta d’un generador de vibracions, un sistema amplificador del so i un sistema de modulació Els generadors més freqüents solen ser de tres tipus circuits electrònics o elèctrics oscillants, compostos bàsicament de reactàncies i condensadors muntats en sèrie sintetitzadors sensors electromagnètics…

Esquema en perspectiva d’un so en el qual la intensitat dels sis harmònics indicats augmenta i disminueix en el temps © Fototecacat/ Studi Ferrer Tot esdeveniment sonor es defineix per una sèrie d’elements la freqüència fonamental, la intensitat, el timbre i la seva envolupant evolució al llarg del temps En aquesta envolupant es destaquen l’atac, l’inici del so, carregat de soroll, que correspon a l’excitació de l’instrument o cos sonor, i en el qual apareixen gradualment el so fonamental i tots els components harmònics i inharmònics que constitueixen el timbre l’estat permanent, que defineix…

Des d’èpoques immemorials s’ha intentat mecanitzar la música, sintetitzant els sons de la natura i dels instruments musicals que s’han creat al llarg del temps Un bon exemple de sintetitzador és l’orgue, que imita flautes, veus, trompetes, oboès, etc Amb l’aparició de l’electricitat, es crearen instruments més o menys complexos, com ara el Dinamophone o Tellharmonium , de Thaddeus Cahill Washington DC, 1900, l’ Sphaerophon , de Joerg Mager Berlín, 1924, les ones Martenot, de Maurice Martenot París, 1928, el Trautonium , de Friedrich Trautwein Berlín, 1930, el Variophone , de Jevgenij Šolpo…