Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Teatro La Fenice
Música
Teatre d’òpera de Venècia bastit en 1790-92 al Campo San Fantin segons plànols de Gian Antonio Selva.
Rebé el nom del fènix en allusió a la superació dels problemes legals que tingué l’empresa per a la seva construcció, enfrontada al nou Teatro San Benedetto, refet després de l’incendi del 1774 Inaugurat el 16 de maig de 1792 amb I giuocchi d’Agrigento , de G Paisiello i llibret de C Pepoli, adquirí una gran reputació a tot Europa, i s’hi estrenaren obres de G Rossini, V Bellini i G Donizetti El 1836 fou destruït per un incendi i l’any següent es reinaugurà a partir del projecte dels germans Meduna i amb decoració de Tranquillo Orsi, que hi feu predominar el color blau i el dotà de gran luxe…
Josep Maria Lamaña i Coll
Música
Enginyer, intèrpret i musicòleg català, fill de Lluís Lamaña i Arenas (Barcelona, 1868-1964), autor de l’obra sobre la vida musical barcelonina Barcelona Filarmónica (1927).
Vida Estudià violí i trombó al Conservatori del Liceu de Barcelona Collaborador habitual d’Higini Anglès i de Josep Ricard i Matas en els temes d’organologia, disciplina que treballà des de jove, publicà les primeres monografies sobre instrumentari espanyol històric Fou el fundador de l’Orquestra d’Estudis Simfònics de Barcelona, i des del 1935 fou un dels principals promotors, juntament amb Higini Anglès i el Dr Santiago Alcover, del grup Ars Musicae de Barcelona, dedicat a la interpretació amb instruments històrics, grup que dirigí fins el 1961, en què fou rellevat per E Gispert A més dels…
Teatre de la Zarzuela
Música
Teatre de Madrid creat a mitjan segle XIX a la placeta de Jovellanos, prop del carrer d’Alcalà, per a la representació de sarsuela de to costumista, que s’havia imposat a la cort i a tot l’àmbit hispànic.
Promogut per una Sociedad Artístico Musical formada per autors d’èxit com F Asenjo Barbieri, J Gaztambide i C Oudrid, entre d’altres, fou bastit segons plànols de Jerónimo de la Gándara i José M Guallart i inaugurat el 1856 amb obres d’E Arrieta, F Asenjo Barbieri, Ramon Carnicer i J Gaztambide Tingué una gran vitalitat fins el 1909, que s’incendià S’hi havien estrenat els més populars autors de sarsueles, entre els quals Amadeu Vives Bohemios Refet per l’arquitecte Cesáreo Iradier, s’obrí de nou el 1913 amb un ball de màscares Tingué empresaris diversos, fins que la Societat General d’…
Teatro alla Scala
Música
Teatre de Milà, un dels més prestigiosos escenaris d’òpera del món, bastit després de l’incendi del Teatro Ducale (1776) a l’indret de l’antiga església de Santa Regina della Scala (segle XIV), construïda per iniciativa de Beatrice R. della Scala, muller del duc Bernabò Visconti.
Es construí seguint els plànols de Giuseppe Piermarini, dins el model dels grans teatres a la italiana del moment, amb la planta en ferradura, volta acústica i pòrtic exterior per a les carrosses La inaugu ració tingué lloc l’any 1778 amb Europa riconosciuta , obra encarregada a A Salieri per a l’ocasió La decoració interior es renovà el 1830 i al llarg del temps s’hi han fet diverses millores Bombardejat el 1943, durant la Segona Guerra Mundial, fou refet i reinaugurat el 1946 amb La gazza ladra , dirigida per A Toscanini El 2002 es tancà provisionalment per a modernitzar la maquinària…
Teatre Principal de València
Teatre
Teatre de València, situat al carrer Barques, que té el seu origen en un privilegi del lloctinent comte d’Aitona concedit a l’hospital de la ciutat (1582) pel qual rebia el monopoli de les representacions teatrals a benefici de la institució.
Anomenat Casa de l’Olivera 1618, de tipus italià, fou ampliat el 1715, però hagué de tancar a mitjan segle XVIII per la prohibició que obtingué l’arquebisbe Mayoral de fer representacions teatrals al Regne de València Un cop derogada, el 1771, l’hospital de la ciutat projectà la construcció d’un nou edifici, amb plànols de l’italià Filippo Fontana, com a mitjà d’obtenir recursos, però les obres no foren iniciades fins el 1808 —ja a l’indret actual— Suspeses tot seguit a causa de la guerra del Francès, foren represes el 1831, sota la direcció de J Marzo, simplificant el projecte més ambiciós…
,