Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
reverberació
Música
Fenomen pel qual un so produït en un recinte tancat és perceptible després d’haver-se extingit la font que el genera.
Físicament prové de les reflexions secundàries del so a les parets Si es produeix un so curt per exemple, un cop de martell, una persona situada al recinte sent immediatament un so directe que s’ha propagat des de la font i li ha arribat pel camí més curt i un primer eco associat a la recepció de la primera reflexió a la paret o obstacle més proper El conjunt d’ecos o reflexions posteriors, que són percebuts com un so difús i no individualment, constitueixen el so reverberant
reggae
Música
Música que nasqué al final dels anys seixanta del segle XX, quan un altre estil, l'ska, una música sincopada basada en el rhythm-and-blues de Nova Orleans i la música de Jamaica, propagat a través dels sound systems (discoteques ambulants jamaicanes), començava a experimentar una certa letargia en la seva evolució.
A part de l' ska , també influí en l’aparició del reggae el moviment rastafarià de Jamaica -conjunt de creences d’arrel africana-, que predica una vida ascètica i denuncia el racisme i les injustícies del món capitalista És una de les poques músiques no occidentals que han influït en el rock En el reggae el baix predomina per damunt de la resta d’instruments i marca un ritme repetitiu i de caràcter hipnòtic Els primers a practicar el gènere foren Monty Morris i sobretot Toots & The Maytals amb el seu disc Do the Reggay 1968 Però la gran estrella mundial fou Bob Marley Entre els altres…
orgue
Música
Instrument polifònic de vent, proveït d’un o més teclats, el so del qual és causat per tubs labials o de llengüeta. L’aire necessari per a fer-los sonar és aportat a través d’un mecanisme que està sota el control de l’organista. En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna (instrument de vent pròpiament dit) amb teclat.
Etimologia El terme orgue prové del grec órganon , que primer significava ’instrument’ i més tard prengué el sentit d’’instrument de música’ Passà al llatí amb el nom d’ organum Fins a l’Alta Edat Mitjana també se’l coneixia amb el nom d’ hydraulus en llatí tardà hydraula o hydraulium pel fet de necessitar aigua per al seu funcionament i d’aquí hydraúlēs , sonador de l’orgue llat hydraula o hydraules i hydraúlesis , joc de l’orgue, etc L’evolució musical de l’Alta Edat Mitjana, a la qual contribuí tant, confon molt sovint l’instrument organum amb un nou gènere de música vocal, anomenat…