Resultats de la cerca

Deixeble del pianista Alexandre Josep Ribó, del 1920 al 1926 fou director de l’Orfeó de Sants Aquest darrer any fundà l’Orfeó Canigó de Perpinyà i es feu càrrec de l’Orfeó Atlàntida de Barcelona, que dirigí fins el 1930 També fundà l’Orfeó Montsià d’Ulldecona 1930, al capdavant del qual romangué fins el 1936 Després de la Guerra Civil Espanyola, reprengué la direcció de l’Orfeó Atlàntida fins el 1955, any en què refeu l’Orfeó Canigó de l’Hospitalet de Llobregat Dirigí aquesta formació fins a la seva jubilació 1974 En el seu catàleg abunden les obres corals i les sardanes

Fill de Joan Pere Cavaillé i Maria Francesca Coll, aprengué l’ofici del seu pare Uní els cognoms dels seus progenitors, amb els quals foren coneguts des d’aleshores els membres d’aquella família Amb l’esclat de la Revolució Francesa s’installà amb la seva família a Catalunya A disset anys s’encarregà dels orgues de Puigcerdà i de Sant Joan de les Abadesses Amb el seu pare, treballà a Santa Maria del Mar i a l’església de la Mercè, a Barcelona 1797 Havent acabat el de Castelló d’Empúries 1805, marxà a Montpeller, on restaurà el de Saint-Pierre 1807, i més tard reparà el de la seu de Carcassona…

Fou construït el 1737 al costat del Palau Reial per iniciativa de Carles de Borbó, el futur Carles III d’Espanya, dins la política de renovament urbanístic de la nova capital d’un regne autònom Dissenyat per Giovanni Antonio Medrano, amb 184 llotges i una gran llotja reial, era el més gran i bell d’Europa Es bastí en vuit mesos i s’inaugurà amb Achille in Scirro , de DN Sarro amb llibret de P Metastasio El 1812, durant el govern del mariscal J Murat, Antonio Niccolini hi feu una nova façana, i el mateix arquitecte, ja sota la restauració borbònica, el refeu després de l’incendi…

El primer membre destacable fou Pál Esterházy 1635-1713, poeta i compositor El 1674 creà el cor i l’orquestra de l’església del palau d’Eisenstadt Àustria, iniciant així el que posteriorment fou la vida musical de la residència dels Esterházy, centre modèlic de mecenatge musical Era un bon virginalista i pel que fa a les seves composicions només en resta una collecció de cinquanta-cinc cantates sacres per a solista, duet i cor, datades el 1711, en les quals posa música a textos llatins i també als seus poemes i les seves paràfrasis Un descendent seu, Pál Antal 1711-1762, fou qui contractà els…

És formada per dues ciutats diferents Buda i Pest, unides des del 1873 Quan els mongols envaïren la regió a mitjan segle XIII anihilaren la florent cultura medieval existent Amb Lluís el Gran 1342-82, que designà Buda capital, Hongria conegué una època de gran esplendor durant la qual les arts foren protegides pels monarques La invasió dels turcs a mitjan segle XVI comportà una nova època de foscor que es prolongà fins a l’arribada dels Habsburg austríacs al segle XVII La vida musical de la ciutat es refeu, però prengué un caràcter eminentment germànic No fou fins molt més tard que els…

Música culta Durant algunes excavacions arqueològiques dutes a terme a Suècia foren descoberts diversos instruments, datats entre el segle XIII i el segle IX aC Es tracta, bàsicament, de trompetes de bronze, flautes, corns d’animals i algunes restes d’instruments de corda Sembla que la música tenia un paper important en les cerimònies religioses, sobre les quals es té molt poca informació Amb la introducció del cristianisme, hi arribaren nous gèneres musicals que s’organitzaren a partir de nous centres, les catedrals i els monestirs S’han conservat diversos manuscrits amb mostres del cant…

Música culta de tradició europea Les formes musicals usuals durant l’Edat Mitjana a Bohèmia es corresponen, a grans trets, amb les dels països centreeuropeus veïns Dins de l’àmbit monàstic es conserven cants gregorians del segle XII A Bohèmia, de fet, la pràctica del cant gregorià arribà a la seva màxima esplendor al final del segle XIV Parallelament a la música sacra en llatí, es desenvolupà una música sacra en llengua vernacla Es tracta sobretot d’himnes, corals i cançons amb trets característics de la música popular i textos txecs Un dels exemples més notables d’aquest gènere és l’himne…