Resultats de la cerca

De gran precocitat, començà estudis de piano al Conservatori de Berlín als sis anys, i esdevingué un virtuós de l’instrument Fugint dels nazis, la seva família, d’origen jueu, marxà a París el 1938, on durant un any fou deixeble de Marcel Dupré al Conservatori de París Exiliat als Estats Units amb la seva família, hi estudià composició amb Joseph Acron i Mario Castelnuovo-Tedesco, a Los Angeles, i direcció amb Pierre Monteux, a San Francisco Nacionalitzat nord-americà 1943, el 1946 escriví per a Josep Iturbi una peça de jazz per al film musical Holiday in Mexico Després d’un any a l’exèrcit…

Vida Fill de Joan Marsillach i Parera , estudià música amb Anselm Barba, i medicina amb Josep de Letamendi , que també influí en la seva formació musical Durant una estada a Suïssa per a superar la tisi —que finalment el portà a la mort— entrà en contacte amb la música de R Wagner i en quedà fascinat Anà a Alemanya a conèixer-lo personalment, i assistí a la inauguració del Teatre dels Festivals de Bayreuth 1876 —en fou membre del patronat— i al primer festival de música que s’hi celebrà  La seva tasca com a crític se centrà quasi exclusivament en la difusió de la música wagneriana a Catalunya…

Cursà la carrera de peritatge mercantil i treballà a l’Agència Marítima Delgado 1916-30 Assistí al Cercle Artístic de Sant Lluc —on feu amistat amb Joan Miró—, del qual fou bibliotecari El 1925 inicià la seva collaboració com a crític d’art a la Gaseta de les Arts , i després a D’Ací i d’Allà i a La Veu de Catalunya Manifestà una clara voluntat de ruptura amb el Noucentisme, per incorporar la cultura artística catalana a l’òrbita avantguardista europea Coneixedor de la cultura francesa dels anys vint i trenta, els seus referents foren Jean Cocteau, Maritain, Paul Morand, Blaise Cendrars i el…

Llicenciat en dret, professió que, tanmateix, pràcticament no arribà a exercir, es dedicà molt aviat a la literatura i al periodisme Amb tècnica realista, de testimoni o psicològica, des dels inicis destacà per un estil guiat sobretot per la cerca de la claredat i en el qual, a més del realisme, presideixen la ironia i un treballat equilibri entre emoció i distanciament Fins al final de la dècada dels seixanta publicà les novelles Com ganivets o flames 1954, premi Joanot Martorell, Dotze bumerangs 1954, El gandul 1955, una novella que assajava la tècnica del protagonisme collectiu  Tots som…