Resultats de la cerca

El seu inventor, el nord-americà d’origen alemany Emil Berliner, substituí el cilindre del fonògraf per un disc giratori, més pràctic a l’hora de fer còpies a partir del motlle de l’enregistrament Sovint duia una trompa acoblada per a amplificar el so i obtenir més ressonància Berliner patentà l’invent el 1887 amb el nom de "gramòfon" i el 1894 inicià la producció en sèrie d’aparells i de discos Fins que no s’imposà l’electricitat, el moviment circular del disc s’aconseguia per mitjans mecànics ressorts, etc Els primers enregistraments de música clàssica es dugueren a terme en…

Consisteix en una làmina d’acer flexible sobre una motllura metàllica proveïda d’un mànec Dues boles de fusta folrades de cuir van fixades amb ressorts a ambdós costats de la làmina L’intèrpret doblega la làmina amb l’ajut de l’índex per a modificar l’altura del so, fent que les boles la percudeixin i produeixin un so clar i vibrant, amb un pronunciat efecte de tremolo , acompanyat d’una espècie de glissando Fou inventat pels músics de jazz americans i arribà a Europa els anys vint També fou emprat en la música lleugera i, fins i tot, A Honegger, A Schönberg, A Berg o K…

Morfologia El funcionament d’aquest tipus d’instruments pot ser provocat per mecanismes basats en pesos, ressorts, aigua, vapor o electricitat, o bé per accions humanes com girar una maneta o manxar uns pedals N’hi ha que preveuen un cert grau de control sobre alguns paràmetres de la interpretació com la dinàmica, el tempo o la intensitat, per exemple en el cas dels pianos de lectura pneumàtica Els generadors del so d’aquests instruments són diversos campanes, cordes, làmines flexibles, tubs d’orgue, etc En principi, qualsevol instrument és susceptible de ser tocat automàticament…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic Fou inventat pel constructor Andreu Toron de Perpinyà, a partir de les tarotes que s’empraven al principi del segle XIX, instruments derivats de l’ús popular de les xeremies del XVIII Toron presentà el nou instrument l’any 1849 amb el nom d’oboè tenor Consistia en una mena de tarota llarga, de tessitura més greu, amb una nova campana de metall, i incorporava tots els perfeccionaments tècnics propis de la seva època un sistema de digitació inspirat en el de tretze claus del clarinet d’Ivan Müller, amb el…