Resultats de la cerca

Es construí seguint els plànols de Giuseppe Piermarini, dins el model dels grans teatres a la italiana del moment, amb la planta en ferradura, volta acústica i pòrtic exterior per a les carrosses La inaugu ració tingué lloc l’any 1778 amb Europa riconosciuta , obra encarregada a A Salieri per a l’ocasió La decoració interior es renovà el 1830 i al llarg del temps s’hi han fet diverses millores Bombardejat el 1943, durant la Segona Guerra Mundial, fou refet i reinaugurat el 1946 amb La gazza ladra , dirigida per A Toscanini El 2002 es tancà provisionalment per a modernitzar la maquinària…

Es formà al Conservatori de Sant’Onofrio de Nàpols amb N Porpora, entre altres mestres, i en sortí especialment preparat per a la composició d’òperes, tot i que l’any 1724 fou mestre de capella de Santa Maria la Nova a la mateixa ciutat L’any següent compongué la seva primera obra lírica, Il trionfo dell’amore, ovvero Le nozze tra amici , una opera buffa , que fou el gènere en què més destacà De fet, només se’n coneixen tres opere serie , cas poc corrent en una època en què aquest era el gènere més preuat i que donava més prestigi als compositors La seva opera buffa més famosa fou, sens dubte…

Es formà al Conservatori de Milà i començà a treballar en l’Orquestra de la Scala com a violinista i, ocasionalment, violista Graduat el 1898, el 1903 feu el seu debut com a director d’orquestra a Ferrara Posteriorment treballà com a director substitut a la Scala, on la seva feina fou molt valorada per A Toscanini, que feu possible la seva promoció Així, el 1907 es presentà al Covent Garden, i dos anys després fou nomenat director principal de la Scala, on romangué fins el 1914, i en 1917-18 Dirigí al Metropolitan de Nova York 1924-34, a l’Òpera de Roma…

Filla d’una família de llarga tradició musical, estudià al Conservatori de Praga i feu el seu debut a Tbilisi el 1857 Després d’actuar els anys següents a Odessa i Constantinoble, el 1863 cantà a Torí i el 1864 ho feu a Spoleto i Bolonya Ernani i Guillaume Tell El 1867 fou escollida per a l’estrena italiana de Don Carlo a Bolonya, i dos anys més tard, per a La forza del destino a la Scala, en una versió revisada pel mateix Verdi També a la Scala, fou la primera Aïda representada a Itàlia 1872 i la primera soprano del Rèquiem verdià 1874 Després d’aquesta data, els…

Es formà al Conservatori Giuseppe Verdi i a la Scuola della Scala, a Milà, teatre on debutà el 1953 en el paper de Marina d' I quatro rusteghi , d’E Wolf-Ferrari El seu primer gran èxit internacional l’obtingué el 1955 quan interpretà l’Alice de Falstaff al Festival de Glyndebourne, on retornà posteriorment amb papers mozartians El 1961 cantà Beatrice di Tenda al Teatro alla Scala de Milà i debutà a l’Òpera de Chicago El 1963 actuà al Covent Garden en el mateix paper d’Alice i posteriorment es presentà a l’Òpera de Viena i el Teatro Colón de Buenos Aires

Considerada una nena prodigi, rebé lliçons de música de ben petita i, ja adolescent, estudià a San Francisco Posteriorment, amplià la seva formació a Milà, on fou deixebla de M Bavagnoli El 1927 debutà al Teatre Nacional de Milà, on es presentà com a Gilda Rigoletto , paper amb el qual sempre obtingué èxits clamorosos i que enregistrà al final dels anys quaranta amb el baríton G Taddei Entre el 1931 i el 1949 actuà sovint a les òperes de Montecarlo, Nàpols, Florència i Roma, al Teatro alla Scala de Milà i al Covent Garden El 1947 cantà per darrera vegada a la Scala…

Inicià estudis de cant amb B Marchisio, que després continuà al Conservatori de Venècia Debutà a la Scala de Milà el 1916 i dos anys més tard ho feu a l’Òpera de Torí amb Rigoletto , moment en què decidí decantar-se per la corda de soprano lleugera Arturo Toscanini la contractà per a cantar diverses temporades a la Scala i a partir d’aleshores es convertí en una de les sopranos més rellevants de la seva generació, amb actuacions arreu d’Europa i dels EUA -excepte al Metropolitan de Nova York-, totes amb un gran èxit El 1931 cantà al Gran Teatre del Liceu A partir de…

Debutà el 1870 amb Poliuto després d’haver estat membre del cor al Teatro Regio de la seva ciutat natal A partir del 1874 es convertí en un dels tenors més sollicitats dels teatres italians, i el 1877 debutà a la Scala de Milà amb L’Africana També cantà en teatres d’Anglaterra i dels Estats Units Posseïdor d’uns extraordinaris dots d’actor, fou l’escollit per a l’estrena d' Otello Verdi a la Scala de Milà, el 1887 Fou un brillant intèrpret del paper titular d’aquesta òpera, que cantà sovint dins i fora d’Itàlia, sempre amb gran èxit Participà igualment en les…

Estudià al Conservatori de Nàpols, ciutat on debutà el 1923 amb el paper de La Cieca La Gioconda Un any més tard fou Preziosilla La forza del destino El 1928 es traslladà a Roma, on cantà Zanetto , de P Mascagni, i dos anys més tard fou contractada al Teatro alla Scala de Milà, on romangué fins el 1943 Parallelament, actuà al Covent Garden de Londres 1931 i a l’Òpera de París 1935 El seu repertori inclogué títols de G Verdi, P Mascagni, A Ponchielli, WA Mozart, E Humperdinck, R Strauss, E Bloch, G Rossini, J Massenet i V Bellini, entre d’altres Intervingué en diverses…

Estudià al Conservatori de Milà, i debutà el 1892 al Teatro Dal Verme de la ciutat amb el paper de Micaëla L’any 1895 actuà per primer cop a la Scala, on fou Sophie Werther , i dos anys més tard interpretà Mimì en l’estrena de La bohème , de R Leoncavallo, a Venècia Es destacà en diversos papers de G Donizetti a la Scala i també participà en les estrenes d’òperes de Leoncavallo Zazà , 1900, U Giordano Siberia , 1903, G Puccini Madama Butterfly o P Mascagni Lodoletta , 1917, gràcies a la seva veu, molt flexible i amotllable a diversos estils interpretatius, tot…