Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
katavasia
Música
En la litúrgia bizantina, tropari cantat després de la darrera oda, la novena del cànon a l’ofici del matí (orthros) de les festes i que, de fet, no és altra cosa que l'hirmós inicial repetit.
El nom fa referència al fet que, per a cantar aquest tropari, els dos cors "baixen" del verb katabaíno dels seus seients i s’uneixen al mig del cor
Auditorium de Palma de Mallorca
Música
Auditori polivalent construït en 1967-69 per l’industrial i melòman Marc Ferragut i Fluixà (1901-1981) sense cap ajuda institucional o privada, amb la intenció de dotar Palma d’una sala que pogués acollir tota mena d’esdeveniments musicals.
Fou inaugurat amb tres concerts de l’Orquestra Filharmònica de Berlín dirigida per Herbert von Karajan Consta d’una Sala Magna amb cabuda per a 1 739 espectadors, un escenari de 800 m2 i les installacions per a acollir grans espectacles La seva acústica és de les millors del món També té una Sala Mozart, concebuda com a teatre, amb 331 seients Cinc sales més i diferents dependències li permeten acollir congressos i convencions, a més d’una escola de ballet És la seu dels concerts de l’Orquestra Simfònica de Balears, i també de les temporades d’òpera i de ballet Actualment el…
Auditori de Barcelona
Música
Auditori projectat per Rafael Moneo, inaugurat a Barcelona l’any 1999.
El seu disseny acústic és obra d’Higini Arau La titularitat i la gestió corresponen al Consorci de l’Auditori i de l’Orquestra, format a parts iguals per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya Disposa d’una sala simfònica amb una cabuda de 2 319 seients on és previst que s’hi installi un orgue, una sala polivalent amb 350 localitats i una de cambra amb 700 butaques És la seu de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, i fou projectat també per a acollir les installacions del Conservatori Superior de Música de Catalunya i del Museu de la Música…
orquestra
Música
Grup instrumental, format a l’entorn de la família del violí, caracteritzat per: la participació de dos o més membres d’una mateixa tessitura d’aquesta família que interpreten la seva part a l’uníson; l’estabilitat de la seva constitució, amb un líder clar i un conjunt de normes a seguir; la incorporació més o menys progressiva dels instruments de vent-fusta, i la participació d’instruments de metall i percussió.
Disposició estàndard dels instruments en una orquestra simfònica actual © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Des de la seva creació durant el Barroc, l’orquestra ha constituït una de les institucions bàsiques de la música occidental per la quantitat i qualitat d’obres que li han estat dedicades D’entre les seves múltiples funcions destaquen la interpretació del repertori simfònic i la participació -fonamental- en l’òpera El segle XVII El naixement de l’orquestra Jean-Baptiste Lully 1632-1687 fou el primer que presentà una orquestra que es pot considerar de trets actuals, partint de…
òpera
Música
Nom que es dona a una representació teatral amb música en què la part musical predomina per damunt del text, fins a constituir la totalitat de l’espectacle, en alguns casos, o una part molt important.
Un fet determinant de l’òpera com a espectacle és, amb poquíssimes excepcions, el seu contingut profà, i no pas religiós altrament, el gènere rebria un altre nom oratori, passió i, malgrat les similituds, el seu esperit i la seva mentalitat no serien els mateixos Hi ha nombroses varietats d’òpera, des de la qualificada com a seriosa, fins a l’ opera buffa italiana des de la completament cantada fins a la que empra la fórmula mixta de cant i parla, sigui l’ opéra-comique , a França, el singspiel alemany, el masque anglès o, a Espanya, la sarsuela Del llenguatge comú de l’òpera en nasqué, al…