Resultats de la cerca

En ple franquisme, Josep Benet i Joan i Maurici Serrahima posaren les bases ideològiques d’aquest grup de cantants, que dinamitzaren les reivindicacions democràtiques, culturals i lingüístiques catalanes a través d’un moviment anomenat Nova Cançó, que s’emmirallava musicalment i líricament en la cançó francesa Fou, però, Lluís Serrahima , des d’un article en la revista Germinabit  1959, qui donà el tret de sortida a la formació Els primers a integrar-se als Setze Jutges, l’any 1961, foren Miquel Porter i Moix , Remei Margarit i Josep Maria Espinàs Després s’hi afegiren Delfí…

El 1781 l’orquestra s’installà a l’edifici del gremi dels drapers, i per aquesta circumstància ha rebut el nom actual Gewandhaus vol dir ’casa de robes' L’orquestra visqué un dels seus períodes més esplendorosos del 1835 al 1845, quan en fou director Felix Mendelssohn, que la convertí en una formació moderna i professional Altres directors que hi han deixat la seva empremta han estat Arthur Nikisch 1895-1922, Bruno Walter 1929-33, apartat del càrrec pel règim nazi, Franz Konwitschny 1949-62 i Kurt Masur 1970-96 Des del 1998 s’ocupa de la direcció Herbert Blomstedt, que ha mostrat un especial…

La llargada de la intervenció de cada solista és usualment de quatre o vuit compassos, però són també habituals les llargades de setze, dotze i dos compassos, i, fins i tot, d’un Entre músics es parla de "quatres", "vuits", etc

Fou membre d’una família noble de Tolosa de Llenguadoc En set de les setze composicions que se li atribueixen fa allusió a la dama Na Berengueira Es tracta de Beatriu de Provença m 1267, casada amb Carles I d’Anjou i filla de Ramon Berenguer V de Provença La major part de les seves composicions són dansas , però no n’hi ha cap que conservi la música

La seva tasca interpretativa ha estat sempre marcada pel rigor estilístic i històric, i s’ha centrat principalment a les Illes Balears, amb algunes gires per la Península Ibèrica i l’estranger El seu repertori comprèn obres creades entre els segles XVI i XX, especialment música romàntica i barroca Ha interpretat en concert unes 350 obres a cappella o bé amb acompanyament instrumental i orquestral, i ha enregistrat un LP i diversos CD

Sembla que era membre de la família dels senyors d’Épinal Se n’han conservat setze cançons que posen de manifest la seva notable habilitat tècnica en el gènere de la chanson courtoise La major part de les estrofes són isomètriques, amb predomini dels versos de deu síllabes Les melodies solen estar estructurades, i la seva característica principal és la utilització de més d’un pol d’atracció tonal No són susceptibles d’interpretació rítmica, i generalment s’hi aprecia una activitat més gran cap al final de les frases

Estudià al Conservatori de París amb Marguerite Long i Louis Diémer A setze anys obtingué un primer premi, fet que li permeté preparar repertori al costat de M Ravel o G Fauré, entre d Es casà amb el compositor i pianista Robert Casadesus, amb qui tocà en nombroses ocasions, i fins i tot formant trio amb Jean, el fill d’ambdós Formà part de grups de cambra, com els quartets Guarnieri i Juilliard, i combinà la seva tasca concertística amb la docent, en universitats dels EUA i a l’Acadèmia Maurice Ravel, de Sant Joan Lohitzune

Ingressà com a escolà a l’església de Sant Jaume de Barcelona, on estudià solfeig, piano i nocions d’harmonia amb el mestre de capella Nicolau Manent A setze anys substituí el mestre, i continuà els estudis d’orgue i composició amb Anselm Barba i Josep Ribera El 1874 entrà com a professor de música i mestre de capella als jesuïtes de Barcelona, i alhora desenvolupà una intensa tasca docent en diferents centres d’ensenyament religiós de Barcelona Fou un wagnerista fervent, fins al punt que el 1882 anà a Bayreuth a l’estrena de Parsifal Compongué majoritàriament obres religioses

Estudià al Liceu Musical de Bolonya, i a setze anys debutà com a Climene a l’òpera Saffo , de G Pacini, representada en aquesta ciutat italiana Actuà en nombrosos teatres europeus, i G Rossini la trià com a contralt per a les seves òperes El seu repertori incloïa les principals obres del repertori belcantista La seva veu, considerada d’una gran bellesa i riquesa de matisos, tenia una extensió ampla que li permetia abastar des del sol2 fins al do de pit do5, motiu pel qual també podia cantar de soprano Actuà com a primera contralt al Teatre del Liceu durant la temporada 1861-62

Ha estat conegut també amb els noms de Cancioneiro do Conde de Barcellos , Cancioneiro do Nobiliario do Conde de Barcellos , Cancioneiro d’Evora i Cancioneiro do Colegio dos Nobres de Lisboa Fou recopilat l’any 1280 a la cort de Don Dionís, i actualment es conserva a la Biblioteca da Ajuda de Lisboa Format per 88 pergamins relligats en un volum, conté 310 poemes, 304 dels quals són cantigas d’amor d’influència occitana El cançoner, inacabat, no té notació musical, tot i que s’hi deixà l’espai corresponent, i només conté setze de les trenta miniatures previstes, en les quals…