Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de bisell, de cavitat globular El so es produeix en fer sonar el xiulet amb la gerra mig plena d’aigua El moviment de l’aigua i l’aire a l’interior de la cavitat provoca un so que imita el cant del rossinyol També es construeix de canya en forma de pipa o de plàstic Avui és utilitzat, bàsicament, com a joguina infantil Antigament, però, es feia sonar per Nadal, durant l’ofertori de la missa del gall

A través dels seus forats transversals dona pas a l’aire provinent del salmer, que fa sonar, en els jocs escollits, els tubs corresponents a les tecles que es toquen

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu amb més d’una llengüeta Consisteix en dues caixes de fusta on s’allotgen les llengüetes, unides per una manxa que genera el corrent d’aire, i que suporten dos teclats, l’un melòdic per a la mà dreta del tipus piano o bé de botons, i l’altre per a la mà esquerra, de botons, que permet fer sonar acords i baixos per a l’acompanyament El seu nom, que deriva de la capacitat de fer sonar acords prefixats, té l’origen al principi del segle XIX quan s’inventaren diversos instruments de llengüetes lliures, com l…

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa del grup dels tubulars cilíndrics de dues membranes És un dels instruments de percussió més usats arreu del món, amb notable i singular presència dins el conjunt dels instruments tradicionals catalans colles de grallers o dolçainers, per exemple Hom en fa servir de grossos i de petits com a solistes o bé com a acompanyants, segons el lloc i el costum Pel fet que el seu ús és tan estès, sovint és anomenat, de manera confusa i indistinta, tabal, tambor i, a vegades, tamborí El timbal consisteix en un tambor de doble membrana…

És conegut a l’oest de Suïssa, on es construeix en diferents mides hi poden intervenir fins a tres executants, generalment homes Antigament utilitzat a Catalunya, tant AM Alcover com J Coromines qualifiquen el bací com a ’instrument de música popular', i esmenten també l’expressió ’sonar bacins'

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe entre dues parts simètriques També es poden fer sonar en passar-hi, l’un darrere l’altre, els dits de l’altra mà És de construcció domèstica i antigament s’utilitzava per a acompanyar cants i també algunes danses populars, a manera de castanyoles

Es toca fregant la seva única corda amb un pal que sosté la mà dreta, mentre es fa sonar un sonall anomenat caxixi que sosté la mateixa mà Ocasionalment pot estar proveït d’un ressonador -mitja carbassa- que va lligat a la meitat inferior de l’arc És un instrument original de l’Àfrica i s’utilitza per a acompanyar la capoeira , dansa típica de Bahia

Es fa sonar percudint les cordes amb una maceta També és conegut com a tamborí de Bearn Al Renaixement passà a ser un instrument d’ús popular, especialment formant conjunt amb el galoubet , tocats ambdós, simultàniament, per un sol instrumentista Actualment encara s’usa en alguns indrets de l’alt Aragó, on és conegut amb el nom de chicotén , i també al País Basc francès

És una mena de baqueta de grans dimensions, pensada per a fer sonar instruments grossos timbales, bombo, gong, etc Consisteix en una bola de feltre, fusta, roba folrada de cuir o altres materials, unida a un bastó, que hom empra per a percudir certs instruments Sovint, hom fa servir el diminutiu ’maceta’ per a referir-se a maces de dimensions més reduïdes aptes per a instruments més petits

El més conegut és el de la família de la flauta travessera, anomenat també flautí Entre els cordòfons de teclat s’anomena així l’espineta petita dotada d’un únic registre de 4’, la qual només pot sonar a l’octava alta de la tessitura habitual Aquests tipus d’espinetes solien ser instruments de petites dimensions i en alguns casos s’acoblaven al teclat d’un orguenet per a obtenir l’instrument mixt anomenat claviorgue