Resultats de la cerca

Vida Una de les primeres figures dins de l’anomenat renaixement musical anglès del final del segle XIX Fou organista al Trinity College de Cambridge del 1873 al 1892 i professor de composició al Royal College of Music entre el 1883 i el 1924 També dirigí l’orquestra d’aquest darrer centre És autor de deu òperes, algunes de les quals foren molt populars També escriví moltes obres per a cor i orquestra, com ara l’oratori Eden 1891 i un Rèquiem 1897 Stanford, però, trobà el seu mitjà d’expressió més personal en les formes més modestes, com ara les cançons de Songs of sea 1904, Songs…

Fou director habitual dels Promenade Concerts de Londres, promotor d’òpera i un dels grans especialistes en el repertori postromàntic Format musicalment al Royal College londinenc, del 1911 al 1914 treballà com a organista adjunt a la catedral de Peterborough L’any 1917 es feu càrrec de la plaça d’organista de l’església de Melton Mowbray, i el 1921 debutà, ja com a director d’orquestra, al Queen’s Hall Promenade Concerts de Londres, amb una obra pròpia L’any següent fundà l’Orquestra de Leicester, i ben aviat sovintejà la interpretació d’òperes i operetes a la British National Opera Company…

En un principi dugué el nom de Cor Nacional, i posteriorment el canvià diferents vegades Cor de la BBC 1932, Societat Coral de la BBC 1935 i Cor Simfònic de la BBC 1977 Han estat directors de l’agrupació, entre d’altres, Stanford Robinson, Cyril Dalmaine o Brian Wright Des del 1989 Stephen Jackson n’és el director titular El cor debutà el 23 de novembre de 1928 en l’estrena de The Pilgrim’s Progress de sir Granville Bantock, que en dirigí la partitura El cor és integrat per uns 170 cantaires, que s’alternen d’acord amb les actuacions i el repertori escollit Han fet gires arreu d’…

Inicià la seva formació a Armagh, i després l’amplià al Royal College of Music de Londres amb mestres com ChV Stanford i F Taylor El 1888 fou contractat com a professor d’harmonia al mateix centre, càrrec que combinà amb el de professor resident de diferents colleges de Cambridge Quan morí, Stanford el succeí Compongué opéras comiques - Pickwick Papers 1922-, odes i obres vocals amb acompanyament instrumental, interpretades als festivals anglesos de Leeds i Hovingham A més, publicà estudis sobre la cançó popular irlandesa i també obres religioses

Començà estudiant violí a Croydon, amb Joseph Beckwith, al mateix temps que cantava en cors parroquials presbiterians El 1890 va entrar al Royal College of Music de Londres per estudiar violí, i allí realitzà les seves primeres composicions, de tipus religiós, per les quals s’interessà l’editorial Novello, que el 1891 li publicà In thee, O Lord L’any 1892 inicià estudis de composició amb Ch Stanford Aviat s’interpretaren en públic altres obres seves, com un quintet de piano, una sonata per a clarinet, o les Five Fantasiestücke per a quartet de corda, totes elles composicions…

Després de la Primera Guerra Mundial estudià amb ChW Stanford i H Howells al Royal College of Music, on treballà del 1926 al 1966, any en què es jubilà Escriví, principalment, música de cambra i orquestral i mostrà una predilecció pels instruments de vent Ell mateix definí el seu estil com molt arrelat a les tradicions en les quals es formà Des del 1948 treballà com a editor en cap de partitures de l’empresa Penguin És autor de tres llibres Orchestral Technique 1931, How to Read a Score 1944 i The Composer and his Art 1960, i de diverses obres de consulta i de text

Estudià amb Ch Stanford Del 1904 al 1926 treballà com a organista i mestre de capella a St Luke, a Chelsea, i del 1923 al 1939 ensenyà composició al Royal College of Music, on tingué B Britten com a deixeble Durant el temps passat a St Luke es consolidà com una de les primeres figures de la seva generació gràcies, sobretot, a la música de cambra La seva Sonata per a violí núm 2 1915-17 ha estat una fita important dins la música anglesa de l’època De jove prengué J Brahms com a model, però l’impacte de C Debussy, M Ravel o I Stravinsky modificà les seves preferències musicals…

Escolà a la catedral de Gloucester juntament amb H Howells, posteriorment estudià composició amb Ch Stanford Serví l’exèrcit el 1915, fet que li suposà una experiència traumàtica L’any 1918 continuà els estudis amb Vaughan Williams, i el 1920 publicà les primeres cançons L’any següent tornà a Gloucester Incapaç de trobar feina i sense èxit com a poeta, s’anà tornant cada cop més inestable i ingressà en un centre per a malalts mentals Més tard fou traslladat a l’Hospital Mental de Dartford, on morí de tuberculosi Produí dos volums de poesia impressionants, un el 1917 i l’altre el…

Inicià els estudis de psicologia a la Universitat de Stanford, però aviat es decantà pel cant Debutà el 1957 a l’Òpera de San Francisco i posteriorment es traslladà a Karlsruhe, on romangué durant tres anys en la companyia del teatre d’òpera de la ciutat El 1961 fou contractat per Wieland Wagner a Bayreuth, on debutà amb el paper titular de Parsifal , i després fou Radamès Aïda a Berlín El 1962 es presentà al Metropolitan de Nova York i set anys més tard ho feu al Covent Garden El 1976 interpretà el paper de Sigfrid a Bayreuth, on també fou Tristany en diverses ocasions…

Estudià piano amb Alberto Guerrero i composició amb Oskar Morawetz a la Universitat de Toronto, on es graduà el 1959 Els dos anys següents estudià composició amb D Milhaud i anàlisi amb O Messiaen a París, a més de direcció amb Pierre Boulez El 1964 realitzà un màster a la Universitat de Stanford i el 1967 es doctorà a Toronto Ensenyà composició i anàlisi a la McGill University de Mont-real 1966-2001 Amb clares preferències pels conjunts petits, se sentí a més atret per la veu i la poesia francesa, cosa que es palesà en la seva obra 5 Madrigaux , per a una i dues veus més…