Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
bouché
Música
En la trompa, tècnica o recurs d’execució que consisteix a tapar l’obertura del pavelló de l’instrument -introduint-hi la mà- per poder controlar la qualitat del so i corregir-ne l’afinació.
Tapant entre la meitat i tres quartes parts del diàmetre del tub l’afinació baixa un semitò i tapant-lo tot baixa un to Aquesta tècnica fou desenvolupada a mitjan segle XVIII per Anton Joseph Hampel, que, així, aconseguí augmentar el nombre de notes practicables amb la trompa natural, per bé que amb diferències tímbriques evidents respecte als sons oberts Amb la invenció de la trompa de vàlvules aquesta tècnica esdevingué innecessària, però continuà essent molt valuosa tant per a controlar i corregir l’afinació com per a aconseguir sons amb el timbre característic del metall amb sordina En la…
reclam de xeremies

Reclam de xeremies
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent de llengüeta senzilla.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de llengüeta senzilla de tub cilíndric Consta de dos tubs de canya lligats amb un fil resistent -tant per l’extrem inferior com uns centímetres per sota del superior- a l’extrem superior dels quals hi ha acoblades dues llengüetes senzilles idioglotes una a cada tub Té quatre forats a cada tub, situats a la mateixa alçada tant en l’un com en l’altre Es toca tapant amb un sol dit els dos forats de les dues canyes que estan a la mateixa alçada, deixant-lo caure pla i en sentit transversal sobre l’instrument De so fort i estrident, és un…
trompa

Trompa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna, instrument de vent pròpiament dit, del grup de les trompetes naturals o de les trompetes cromàtiques Consisteix en un tub obert, llarg i cònic, en la seva forma més característica corbat i enroscat circularment diverses vegades, o bé plegat damunt d’ell mateix, que acaba en un pavelló El nom trompa deriva del mot grec strombós , que significa cargol marí El nom alternatiu corn emprat com a única opció en italià - corno -, francès - cor - o anglès - horn - vegeu corn deriva del llatí cornu , que significa banya Aquesta…
clarinet

Clarinet contralt en mi bemoll
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família del vent-fusta.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta senzilla Consisteix en un tub d’uns 65 cm clarinet en si♭ de forma bàsicament cilíndrica, proveït de forats i claus El clarinet més estès és el clarinet soprano en si♭ La seva família inclou, a grans trets i anant cap a l’agut, els clarinets en do, re, mi♭ requint per antonomàsia i la♭ Anant cap al greu, hi ha el clarinet en la el segon en importància, el corno di bassetto en fa, el clarinet en mi♭ contralt, el clarinet baix si♭ i el clarinet contrabaix en mi♭ i el clarinet contrabaix en si♭ Aquest darrer està afinat una…
filosofia i música
Música
La filosofia ha tingut en repetides ocasions la sospita que no tenia res a dir de la música si no era explicar per què no tenia res a dir-ne.
Això no treu, però, que aquesta exposició pugui ser filosòficament rellevant, ni que l’experiència de la música hagi travessat l’escriptura filosòfica al llarg de tota la seva història Potser aquesta dificultat de la filosofia per a encarar la música apunti cap a un límit de la filosofia que aquesta hauria de tenir interès a conèixer, com planteja Ph Lacoue-Labarthe A continuació s’intenta exposar, més que les transformacions que el discurs filosòfic hagi pogut produir concretament en les formes de fer música, la importància de la filosofia en la generació de les diferents verbalitzacions i…