Resultats de la cerca

Al segle XVI, i fins a l’expansió de la moda dels castrati a la segona meitat del XVII, la veu de tenor, amb una tessitura molt similar a la del baríton modern, esdevingué la més important en el cant solista protagonisme compartit amb la veu de soprano en el repertori secular Fou en aquest període que sorgiren els primers tenors de fama internacional Giulio Caccini, compositor de Le nuove musiche i de Nove musiche e nuova maniera di scriverle obres fonamentals per a conèixer l’estil virtuós de les obres per a veu solista d’aquesta època, i Luigi Rossi, també cantant i compositor…

Aplicat a una família d’instruments, nom que rep el membre familiar d’aquesta tessitura flauta tenor, saxo tenor, etc S’usa també per a designar la part d’una composició que té aquesta mateixa tessitura

El terme del llatí tenere , ’sostenir' fa referència al fet que aquesta veu constitueix el fonament sobre el qual es pot construir tot l’edifici polifònic Cal recordar que, en aquesta època, el mètode de composició polifònic era successiu, és a dir, a una veu ja acabada en aquest cas, el tenor s’afegia una de segona en la seva totalitat el duplum , després una tercera veu el triplum , etc El tenor es basà generalment en una melodia preexistent pertanyent al repertori gregorià i acostumà a ocupar la posició més greu del conjunt, sense que això autoritzi a identificar-…

També anomenat repercussa i nota de recitació perquè aquesta és la seva funció en les fórmules salmòdiques, és el 5è grau dels modes autèntics a excepció del segon mode, que era el 6è grau i el 3r o 4t en els modes plagals vegeu exemple 3 de mode En certa manera, la seva funció és comparable però en cap cas identificable totalment a la de la dominant en la tonalitat moderna

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic Fou inventat pel constructor Andreu Toron de Perpinyà, a partir de les tarotes que s’empraven al principi del segle XIX, instruments derivats de l’ús popular de les xeremies del XVIII Toron presentà el nou instrument l’any 1849 amb el nom d’oboè tenor Consistia en una mena de tarota llarga, de tessitura més greu, amb una nova campana de metall, i incorporava tots els perfeccionaments tècnics propis de la seva època un sistema de digitació inspirat en el de tretze claus del clarinet d’Ivan Müller, amb el…

Estudià cant amb P Althouse a Nova York, on debutà el 1943 amb la Salmaggi Opera El 1947 es presentà a l’Arena de Verona amb La Gioconda , al costat de Maria Callas, i posteriorment actuà a Viena, Milà i Florència Centrà la seva carrera al Metropolitan de Nova York, on fou un dels tenors més aclamats de la seva generació gràcies a les seves interpretacions d’òpera italiana -al llarg de més de 600 funcions i amb més de trenta papers-, sobretot de G Verdi, del qual enregistrà algunes obres La seva veu evolucionà de la tessitura de tenor líric a la de tenor dramàtic…

Inicià estudis a Cervera, i l’any 1839 es graduà en dret a la Universitat de València En aquesta ciutat es despertà el seu interès per la música i participà en diversos concerts del Liceo Valenciano El 1840 es traslladà a Madrid, amb l’ànim d’iniciar-se com a advocat, però abandonà aquesta pretensió per millorar la seva formació com a cantant El 1842 es presentà al Liceo Artístico de Madrid, on cantà com a tenor en diverses òperes L’any següent retornà a Esparreguera i, segons les cròniques, exercí com a polític, si bé per un curt període, ja que el 1845 marxà a París, on conegué…

Inicià la seva trajectòria com a organista i cantant d’església i el 1929 esdevingué deixeble de J Forsell al Conservatori d’Estocolm, on es graduà Inicialment cantà com a baríton, i debutà amb aquesta tessitura el 1930 en la Reial Òpera Sueca No obstant això, el 1936 continuà la seva carrera com a tenor, amb el paper de Radamés Aïda Cantà a Salzburg, Viena, Budapest, Milà, Londres, Nova York i Bayreuth, entre altres ciutats, amb un ampli repertori que inclogué els papers per a tenor heroic de G Verdi Otello, Radamés i els de R Wagner Tristany, Sigmund, Parsifal El…

Vida Fou prevere i tenor de la Real Capilla y Cámara de SM Exercí la tasca de mestre de capella a Vilafranca i també a Barcelona, on era conegut pel nom de Mossèn Villafranca Tingué una gran reputació com a tenor i pel seu excellent mètode de cant És autor d' Escuela elemental del noble arte de la música y canto , obra editada a Barcelona el 1834 i en la qual parla, entre altres temes, sobre el cant pla reformat Bibliografia Complement bibliogràfic Camps i Castellví, Manuel Escuela elemental del noble arte de la música y canto Con un verdadero método de enseñanza…

Feu els estudis de cant com a baríton a la seva ciutat natal i debutà a Belluno el 1898 com a Silvio Pagliacci Aviat reorientà la seva carrera com a tenor i el 1899 tornà a cantar la mateixa òpera, ara com a Canio, un paper de tenor Actuà a Lisboa el 1902, i la temporada 1902-03 ho feu al Teatro alla Scala de Milà, on destacà successivament en òperes d’H Berlioz, G Verdi, U Giordano o G Puccini, de qui el 1904 estrenà Madama Butterfly En 1903-10 cantà al Teatro Colón de Buenos Aires i el 1905 debutà al Covent Garden de Londres Es presentà a Nova York el 1907,…