Resultats de la cerca

Vida Tant el seu pare, que era metge, com la seva mare eren músics afeccionats, i animaren Louis a estudiar violí amb Riemenschneider i Dufour, músics de Seesen, localitat on s’havia establert la família Els dots extraordinaris que mostrà portaren els pares a acceptar el consell de Dufour d’enviar-lo a estudiar a Brunsvic, on tingué com a mestres de violí Gottfried Kunisch i CL Maucourt Al mateix temps rebé lliçons de teoria i contrapunt de l’organista KA Hartung A catorze anys feu un viatge infructuós a Hamburg, i en tornar a Brunsvick ingressà en l’orquestra del duc Karl Wilhelm Ferdinand…

Els anys de joventut Inicià els estudis amb el seu pare, però aquest de seguida el confià a Pavel Križ-kovský, que havia estat alumne seu i era mestre de cor al convent dels agustins de Brno El jove Janácek fou becari en aquesta institució, d’on sortí diplomat a divuit anys, després d’haver ocupat el lloc de Križkovský quan aquest fou traslladat a Olomouc La societat coral Svatopluk, cor d’homes fundat el 1868, el posà al capdavant del grup el 1873, i per a aquest conjunt coral escriví, sota la influència del seu mestre, les primeres peces, que seguien models populars L’any següent, per tal…

Vida El seu pare, Bernhard Mahler, era propietari d’una destilleria i diverses tavernes a Iglau Jihlava, una localitat moraviana de parla alemanya amb una important comunitat jueva, a la qual pertanyia la família Mahler De molt petit, Mahler mostrà un gran talent musical, la qual cosa feu que rebés lliçons d’alguns dels músics locals Iglau disposava d’un teatre d’òpera, i hi havia una guarnició de l’exèrcit amb la seva banda militar a més, amb només deu anys fou presentat en públic com a nen prodigi del piano Després de dos anys a Praga, on fou enviat per a millorar els seus resultats…

Això no treu, però, que aquesta exposició pugui ser filosòficament rellevant, ni que l’experiència de la música hagi travessat l’escriptura filosòfica al llarg de tota la seva història Potser aquesta dificultat de la filosofia per a encarar la música apunti cap a un límit de la filosofia que aquesta hauria de tenir interès a conèixer, com planteja Ph Lacoue-Labarthe A continuació s’intenta exposar, més que les transformacions que el discurs filosòfic hagi pogut produir concretament en les formes de fer música, la importància de la filosofia en la generació de les diferents verbalitzacions i…