Resultats de la cerca

Encunyada per Gunther Schuller al final dels anys cinquanta, l’interès per amalgamar elements de jazz i música clàssica ja es mostrà en obres com Dance of the Octopus 1933, de Red Norvo, Summer Sequence 1946, de Ralph Burns, i The Bloos 1946, de George Handy Entre els compositors i intèrprets associats amb aquest corrent destaquen JJ Johnson Poem for Brass , 1956, Gunther Schuller Concertino for Jazz Quartet and Orchestra , 1960, Don Ellis Improvisational Suite no1 , 1960 i Larry Austin Improvisations for Orchestra and Jazz Soloists , 1967

Conegut pel seu virtuosisme a la guitarra i pel fet de ser albí, fou considerat un dels millors guitarristes blancs de blues Enregistrà el primer disc a quinze anys i tingué certa popularitat entre finals dels anys seixanta i principis dels setanta, època en què rebé molts elogis de grups com The Beatles i The Rolling Stones El seu disc més important fou el directe Johnny Winter And 1970 Participà en el Festival de Woodstock Durant la dècada dels setanta la seva addicció a les drogues l’apartà dels escenaris, però no de la música, ja que es dedicà a promocionar altres artistes, com ara Muddy…

Començà a tocar el piano a set anys, i el 1942 ingressà a la universitat, on estudià antropologia El 1945 entrà com a pianista a la big-band de Dizzy Gillespie, per a la qual també compongué i feu arranjaments, mentre estudiava a la Manhattan School of Music L’any 1952 formà, amb M Jackson, el Modern Jazz Quartet Durant les dues dècades següents, aquest grup centrà l’activitat de Lewis i fou el vehicle principal, però no l’únic, de les seves composicions i arranjaments Del 1962 al 1965 impulsà una big-band cooperativa per a tocar composicions en l’estil third stream En desfer-se…

Els seus components foren, a l’origen, John Lewis piano i director, Milt Jackson vibràfon, Ray Brown contrabaix i Kenny Clarke bateria Durant la segona meitat dels anys quaranta començaren a tocar junts a la big band de Dizzy Gillespie El 1951, amb el nom de Milt Jackson Quartet, enregistraren un disc, i l’any següent ho feren sota el de Modern Jazz Quartet, havent incorporat el contrabaixista Percy Heath, que substituí Brown El 1954 començaren a actuar amb regularitat i l’any següent Clarke fou reemplaçat per Connie Kay, de manera que quedà establerta la formació definitiva Fora d’una…

Fill d’un violinista de la New York Philharmonic Orchestra, estudià teoria, flauta i trompa L’any 1943 s’inicià professionalment com a intèrpret de trompa a l’American Ballet Theatre i la Cincinnati Symphony Orchestra Dos anys més tard ingressà a la Metropolitan Opera House de Nova York, on restà fins el 1959 Inicià les seves activitats en el jazz tocant la trompa en els enregistraments fets en 1949-50 amb Miles Davis Al final dels anys cinquanta inicià la seva activitat compositiva en un estil que denominà third stream , que combinava elements de música clàssica i jazz Així se…

Fill d’una família modesta del sud dels EUA, és considerat una de les principals figures del rock-and-roll Aprengué a tocar el piano molt aviat, i se situà entre els millors intèrprets gràcies a la seva energia, precisió, rapidesa i eclecticisme Es caracteritzà per fer un ritme boogie molt marcat amb la mà esquerra, mentre amb la dreta feia filigranes amb les tecles més altes L’espectacularitat dels seus concerts també contribuí molt a la seva popularitat Els seus èxits principals, Whole lotta Shakin’ Goin’ On i Great Balls of Fire , entre d’altres, aparegueren al final dels anys cinquanta…

Estudià música amb el seu pare, Luis, mestre de concerts del Teatro Colón, i amb Juan Carlos Paz, E Barenboim i M Drago Gràcies a una beca, el 1950 anà a París a estudiar amb O Messiaen, ciutat on s’interessà pel jazz En retornar a l’Argentina formà una banda de be-bop El 1958 es traslladà a Nova York, on tocà i arranjà per a moltes bandes i intèrprets, com el català Xavier Cugat o la Dizzy Gillespie’s, amb la qual actuà en 1960-62 El 1964 anà a Hollywood, ciutat on experimentà un gran èxit com a compositor de bandes sonores i música per a la televisió Ha gravat i dirigit grans intèrprets…

Vida Conegut, sobretot, pel seu treball en el cinema, començà com a pianista als estudis de Hollywood el 1956 i durant els anys seixanta escriví música per a sèries televisives i també algunes bandes sonores Amb pel-lícules com The Sugarland Express 1974, Jaws 1975 i Close Encounters of the Third Kind 1977, totes tres de Steven Spielberg, inicià una llarga i estreta collaboració amb aquest director Al mateix temps també establí una relació igualment estreta amb George Lucas, per al qual realitzà la banda sonora de la saga Star Wars Aquestes pellícules marcaren el principi d’una…

Vida El 1580 marxà a París per servir l’ambaixador anglès davant la casa reial francesa Durant la seva estada a França, que es prolongà fins el 1584, es convertí al catolicisme El 1588 obtingué un títol de batxiller en música al Christ Church College d’Oxford i el 1592 tocà davant la reina Elisabet, tot i que les seves composicions eren conegudes a la cort des del 1590 A partir del 1594 intentà en diverses ocasions, sense èxit, obtenir un lloc de llaütista a la cort Viatjà per Alemanya i Itàlia i retornà a Anglaterra el 1597 A Alemanya gaudí del patronatge del duc de Braunschweig i del…

Començà a tocar el saxòfon alt a catorze anys, i rebé nocions de música i de jazz durant l’educació secundària, però la seva formació fou bàsicament autodidàctica Adoptà el saxòfon contralt com a instrument principal i del 1949 al 1953 tocà en bandes de rhythm-and-blues i d’altres gèneres El 1953 anà a Los Angeles i, a partir del 1959, s’establí definitivament a Nova York, on les seves idees revolucionàries causaren sensació i controvèrsia Innovador i experimentador constant, desenvolupà una forma d’improvisació basada en la melodia i no en les pautes harmòniques típiques del jazz Qüestionà…