Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
compàs
proportio
Música
En la teoria de la música pròpia de l’Edat Mitjana i el Renaixement, ràtio o relació proporcionada entre dues magnituds bé d’acuïtat (altura del so) o bé de temps (valor rítmic).
En la notació mensural, una proportio -indicada a la partitura amb un signe convencional, generalment un trencat- servia per a assenyalar un canvi proporcional en el valor de les figures rítmiques, normalment una disminució més rarament, un augment Les proporcions més habituals eren la dupla disminució del valor de les notes segons la proporció 12, la tripla disminució segons la proporció 13 i la sesquialtera 23 Pel que fa a l’acuïtat, la proportio dupla 21 indicava o caracteritzava l’interval d’octava la proportio tripla 31, l’interval de dotzena quinta més octava, i la…
brisé
Música
Terme que significa trencat i que s’aplica com a adjectiu a termes com acord, octaves, etc. (acords brisé, octaves brisé).
Es refereix a la forma d’articulació, és a dir, a l’execució desplegada o successiva de les notes de l’acord en lloc de la simultània
Milij Aleksejevic Balakirev
Música
Compositor rus i membre catalitzador del Grup dels Cinc.
Vida Fill d’un funcionari del govern, la seva mare li donà les primeres lliçons de música A deu anys començà els estudis de piano amb Alexander Dubuque, un pianista deixeble de John Field Mentre seguia la seva educació a l’Institut Aleksandrovskij, continuà els estudis musicals amb un mestre alemany, mentre tocava el piano en les vetllades musicals que se celebraven a casa d’Aleksandr Ulibišev, personatge que influí de manera important sobre el seu futur Els contactes que continuà mantenint amb Ulibišev li descobriren les simfonies de Beethoven i, impressionat per les obres de Mikhail…
Napoleó I
Napoleó Bonaparte a Pont d’Arcole, d’Antoine-Jean Gros (Musée du Louvre, París)
© Corel Professional Photos
Història
Música
General, primer Cònsul (1799-1804) i emperador dels francesos (1804-15), de nom Napoleó Bonaparte.
Fill d’un notable cors collaboracionista amb els francesos, estudià a França des del 1779 L’enyorança de la seva terra el feu decantar cap a posicions ideològiques independentistes i antifranceses El 1785 fou designat lloctinent segon d’un regiment d’artilleria i, de guarnició en guarnició, madurà el seu pensament i les seves ambicions Amb la Revolució, fou lloctinent coronel de la guàrdia nacional a Còrsega, i el 1793, després que l’illa hagué trencat les relacions amb la Convenció, passà a França amb tota la seva família Es declarà jacobí i començà una brillant carrera militar Toló…
,
Arnold Franz Walter Schönberg
Música
Compositor i pedagog austríac naturalitzat nord-americà.
Vida Fou una de les figures més importants dins la història de la música del segle XX juntament amb Igor Stravinsky La seva família, jueva, s’installà a Viena, on nasqueren Arnold i els seus germans Ottilie i Heinrich Foren educats dins l’ortodòxia jueva i tots mostraren des de ben petits aptituds per a la música Ottilie esdevingué cantant professional Arnold fou bàsicament autodidacte i aprengué a tocar el violoncel gairebé tot sol, només amb alguns consells orientatius d’un amic seu, Oskar Adler Les seves primeres obres foren duets de violí i arranjaments d’obres per a banda de música i d’…
Pau Casals i Defilló
Pau Casals tocant el violoncel (1934)
© Fototeca.cat
Música
Compositor, director d’orquestra i, sobretot, violoncel·lista.
Vida Considerat el més gran intèrpret de violoncel del segle XX, i un dels millors de tots els temps, fou també l’home que escollí viure i morir a l’exili per fidelitat als seus ideals de llibertat, de pau i de catalanitat Nasqué en el si d’una família modesta A cinc anys començà l’estudi de la música amb el seu pare, Carles, i molt aviat li cridà l’atenció el violoncel Conscient del talent que tenia per a la música, la seva mare decidí traslladar-se a Barcelona, on el noi estudià a l’Escola Municipal de Música amb Josep Garcia i Robles , que fou l’únic mestre de violoncel que tingué Casals…
, ,
construcció i manteniment dels instruments
Música
La construcció dels instruments és el procés d’adaptació d’un o més objectes a la producció de sons amb una finalitat musical.
En la majoria d’instruments aquest procés inclou una sèrie d’operacions d’encaix de parts i components diferents, acabats i dotació d’accessoris A causa de l’ús continuat de l’instrument i del seu desgast, és necessari un procés de manteniment posterior a fi que aquest es trobi en les condicions originals d’execució Entre els materials naturals de construcció usats des de fa més de deu mil anys i en les cultures actuals més primitives, hi ha l’os, la banya, la pedra i la fusta L’arqueologia ha documentat l’existència de sonalles, brunzidors, idiòfons de fricció i xiulets senzills…
orquestra
Música
Grup instrumental, format a l’entorn de la família del violí, caracteritzat per: la participació de dos o més membres d’una mateixa tessitura d’aquesta família que interpreten la seva part a l’uníson; l’estabilitat de la seva constitució, amb un líder clar i un conjunt de normes a seguir; la incorporació més o menys progressiva dels instruments de vent-fusta, i la participació d’instruments de metall i percussió.
Disposició estàndard dels instruments en una orquestra simfònica actual © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Des de la seva creació durant el Barroc, l’orquestra ha constituït una de les institucions bàsiques de la música occidental per la quantitat i qualitat d’obres que li han estat dedicades D’entre les seves múltiples funcions destaquen la interpretació del repertori simfònic i la participació -fonamental- en l’òpera El segle XVII El naixement de l’orquestra Jean-Baptiste Lully 1632-1687 fou el primer que presentà una orquestra que es pot considerar de trets actuals, partint de…
Johann Chrysostom Wolfgang Amadeus Mozart
Música
Compositor austríac, fill de Leopold Mozart.
Vida Històricament identificat amb la figura del nen prodigi per excellència, els seus enlluernadors dots musicals no es limitaren a la infantesa, sinó que creixeren i s’afermaren en l’edat adulta fins a convertir-lo en un creador que la posteritat ha acabat elevant no tan sols al nivell de figura fonamental de la música d’Occident, sinó a la categoria d’aquells rars fenòmens que marquen la història i esdevenen arquetips de l’herència cultural collectiva La llegenda que envolta la infantesa de Mozart començà a l’edat de cinc anys, amb el desvetllament dels seus prodigiosos dots musicals…