Resultats de la cerca

Staccato és el participi del verb italià staccare 'separar', ’destacar', i la seva forma catalana equivalent és ’picat' En la partitura pot estar indicada per la paraula staccato o alguna abreviatura, com stacc , o bé per un punt o un petit traç vertical situat a sobre o a sota de cadascuna de les notes afectades No es pot dir amb total certesa si, en aquest cas, els punts o les ratlletes són equivalents o representen gradacions en la intensitat de l' staccato Cal comparar manuscrits i edicions originals per a poder treure’n conclusions, que potser poden variar d’un compositor a…

Fou alumne de la Schola Cantorum de París del 1904 al 1916, on estudià amb A Gastoué cant gregorià, A Roussel contrapunt i V d’Indy composició Fou nomenat secretari general de l’escola i professor de contrapunt abans de treure’s el diploma de composició, el 1916 El 1918 guanyà el Premi Lasserre per la seva música La belle au bois dormant Continuà impartint classes a la Schola Cantorum i substituí D’Indy com a professor de composició el 1931, fins que el 1935 abandonà la institució per fundar i dirigir l’École César Franck Com a compositor, produí una gran quantitat de música…

Estudià musicologia amb Karl Nef a la Universitat de Basilea, i al conservatori de la mateixa ciutat treballà la direcció d’orquestra amb Felix Weintgartner El 1926 fundà l’Orquestra de Cambra de Basilea, agrupació que ben aviat destacà per la recuperació d’obres antigues Dos anys després creà el cor associat a aquesta orquestra, i el 1933, seguint amb el seu afany per treure de l’oblit el repertori i les pràctiques interpretatives del passat, fundà la Schola Cantorum Basiliensis Tot i la seva dedicació a la música antiga, sempre s’interessà per la creació musical del seu temps,…

Fou alumne de GB Somis i un dels més brillants violinistes de la seva època, juntament amb JM Leclair, JJC de Mondonville i LG Guillemain Debutà a París, el 1725, tot competint amb JB Anet, i posteriorment realitzà diverses gires en què demostrà el seu excepcional virtuosisme Interpretà algunes de les seves pròpies obres davant els reis de França, fet que li valgué, el 1733, el títol d' ordinaire de la musique du roy Adoptà la nacionalitat francesa el 1741, i seguidament fou nomenat Roy et maître des ménétriers et joueurs d’instruments tant hauts que bas et communauté des maîtres à dancer ,…

Al mateix temps que estudiava dret, es formà musicalment de manera autodidàctica Un cop completats els seus estudis, s’establí a Mannheim, on exercí d’advocat i fundà una escola de música En aquesta ciutat, a més, conegué Carl Maria von Weber A partir del 1814 visqué a Magúncia, on edità la revista "Cäcilia", des de la qual fou el primer que posà en dubte d’una manera fonamentada que la Missa de rèquiem de WA Mozart fos totalment obra del compositor de Salzburg L’any 1818 s’installà a Darmstadt, on fou actiu com a músic i també com a jurista La seva obra Versuch einer geordneten Theorie der…

Vida Estudià matemàtiques i filosofia a la Universitat de Bucarest El 1936 es doctorà a Berlín amb una tesi sobre Josquin Des Prés Del 1939 al 1945 treballà a l’Escola Superior de Música de Munic i un cop acabats els seus estudis musicals començà a dirigir l’Orquestra Filharmònica de Berlín en substitució de W Furtwängler, de qui després fou assistent Tot seguit passà a dirigir d’altres orquestres alemanyes, i debutà a Londres el 1948 Compaginà aleshores les seves actuacions a Itàlia i la docència a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena amb els compromisos amb l’Orquestra Simfònica de l’SDR de…

En la classificació Hornbostel-Sachs, electròfon que pertany al grup dels instruments electromecànics Forma part d’un sistema que inclou un dispositiu que transforma les vibracions de les cordes en impulsos elèctrics, un amplificador que modifica aquests impulsos, i uns altaveus que els tornen a convertir en so N’hi ha de dos tipus les que tenen caixa de ressonància, anomenades normalment electroacústiques, i les de cos massís, que serveix únicament per a acomodar-hi el pont i els aparells electrònics i mantenir les cordes en tensió Les guitarres electròniques massisses poden…

Vida Amb només setze anys, fugí de la llar familiar, on el seu pare, músic de professió, l’explotava per treure partit dels seus dots de nen prodigi A la ciutat polonesa de Stargard Pomerània conegué un funcionari anomenat August Adler, que l’acollí i el protegí Durant uns quants anys romangué en aquesta ciutat, on continuà la seva formació musical Posteriorment anà a Berlín i esdevingué deixeble de CF Zelter Quan l’any 1830 acabà els seus estudis, començà a guanyar-se la vida com a professor i com a cantant L’any 1833 acceptà la plaça d’organista de la capella de l’ambaixada…

Vida A un any i mig ja era capaç de treure melodies en un orgue que construí el seu pare, d’ofici fuster, a tres anys ja tocava al teatre de la seva ciutat i començà a fer concerts, i quan en tenia quatre tocà davant del rei, a Buckingham Ch Burney descriví les seves habilitats, i assegurava que era capaç de tocar acords, transportar a qualsevol tonalitat, distingir les notes d’un acord d’oïda i tocar obres de Händel a primera vista Sabia tocar també el piano i el violí A onze anys fou assistent de W Randall a Cambridge, i el prepararen per a iniciar estudis superiors guiat per…

Vida Fill d’una notable pianista, morta al cap d’un any d’infantar-lo, mostrà molt aviat dots musicals el pare, però, li feu seguir la carrera militar, cosa que no impedí que estudiés música, primer amb G Conus i des del 1884 amb N Zver’ov, que li traspassà el gust per les atmosferes sonores i una rica inventiva pianística capaç de crear climes suggestius L’any 1885 deixà l’escola de cadets i ingressà al Conservatori de Moscou, on estudià amb S Tanejev i A Arenskij composició i V Safonov piano, i aviat aconseguí fer-se un nom com a concertista, dins i fora de Rússia Visqué llargues temporades…