Resultats de la cerca

Estudià composició al Conservatori de Madrid amb E Arrieta i guanyà el primer premi de piano 1858 i el de composició 1863 Destacà sobretot per les seves sarsueles, molt influïdes pel seu mestre entre les que tingueren més èxit hi ha, per exemple, Sensitiva 1870 Amb la collaboració de FA Barbieri i C Oudrid escriví El testamento azul , i amb M Fernández Caballero, El trono de Escocia El 1869 obtingué un premi per l’òpera El puñal de misericordia

Vida Estudià al Conservatori de Madrid, gràcies a una beca Si bé inicialment realitzà estudis de violí, el canvi de veu el feu decidir pel cant Actuà, en petits papers, al Liceu i al Teatro Real de Madrid i el 1916 interpretà el paper de Cavaradossi Tosca al Teatre Espanyol de Barcelona Un any després debutà al Colón de Buenos Aires al costat d’Enrico Caruso Entre el 1924 i el 1932 fou una figura assídua de la Civic Opera de Chicago, on sempre fou molt apreciat El 1926 hi cantà l’estrena americana de La cena delle beffe d’U Giordano El repertori que interpretà en aquella ciutat incloïa els…

Fill d’un militar, nasqué a bord d’un vaixell a les proximitats de Cadis El 1849 debutà com a director d’orquestra a Santander La Diputació de Navarra li concedí una borsa d’estudi per a ampliar coneixements a Itàlia Quan abandonà aquest país, entrà com a director al Teatro São João, a Porto Allí desenvolupà una intensa activitat com a compositor i estrenà quatre òperes Gonzalo de Córdoba , Malakadel , Pedro el Cruel i La Renegada Després s’establí a Madrid, on presentà algunes obres escèniques seves Compongué diverses sarsueles, com ara El paraíso de Madrid -en collaboració amb L Rivera,…

Vida Després de dur a terme estudis de cant, violí, clavicèmbal i composició, el 1725 fou nomenat mestre de capella de l’església de Sant Francesc, a Bolonya, on fou ordenat de capellà quatre anys més tard El 1753 assistí, a Roma, a l’èxit obtingut per la seva música, arran del qual li oferiren el càrrec de mestre de capella de Sant Pere, que rebutjà Martini fou el teòric musical més notable de l’Europa de la segona meitat del segle XVIII, encara que això limità la seva importància com a músic i documentalista tenia una biblioteca amb més de 17 000 volums La seva Storia della Musica , que…

Vida Sisè fill d’Alessandro Scarlatti i Antonia Anzalone, pràcticament no hi ha informació sobre el seu aprenentatge musical El seu nom no consta a cap conservatori i les hipòtesis segons les quals Francesco Gasparini, Gaetano Greco, Bernardo Pasquini o algun membre de la seva família haurien pogut ser els seus mestres no han estat verificades El 1701 fou nomenat organista i compositor a la cort reial de Nàpols, de la qual el seu pare havia estat mestre de capella El 1702 l’acompanyà a Florència quan intentà establir-se al teatre privat del príncep Ferran de Mèdici, però aviat Domenico…