Resultats de la cerca
Es mostren 1764 resultats
música de Cambridge
Música
Música desenvolupada a Cambridge (Anglaterra), seu de la Cambridge University, nucli principal de la vida musical.
Si bé durant l’Edat Mitjana la música ocupava un lloc important en els estudis universitaris, la Cambridge University no tingué cap professor de música fins el 1684, any del nomenament de Nicolas Staggins Durant l’Antic Règim, el centre es concentrà sobretot en els estudis de cant, inclòs el cant religiós, i de direcció coral Entre els professors més prestigiosos que es dedicaren a aquesta tasca cal esmentar Thomas Tudway segle XVIII, que recopilà una quantitat important de partitures per al seu ús a la catedral També destacaren Maurice Greene segle XVIII i Thomas Attwood Walmisley segle XIX…
Josep Maria Lamaña i Coll
Música
Enginyer, intèrpret i musicòleg català, fill de Lluís Lamaña i Arenas (Barcelona, 1868-1964), autor de l’obra sobre la vida musical barcelonina Barcelona Filarmónica (1927).
Vida Estudià violí i trombó al Conservatori del Liceu de Barcelona Collaborador habitual d’Higini Anglès i de Josep Ricard i Matas en els temes d’organologia, disciplina que treballà des de jove, publicà les primeres monografies sobre instrumentari espanyol històric Fou el fundador de l’Orquestra d’Estudis Simfònics de Barcelona, i des del 1935 fou un dels principals promotors, juntament amb Higini Anglès i el Dr Santiago Alcover, del grup Ars Musicae de Barcelona, dedicat a la interpretació amb instruments històrics, grup que dirigí fins el 1961, en què fou rellevat…
Generació del 51
Música
Expressió utilitzada per T. Marco en la seva Historia de la Música Española per a englobar els compositors espanyols que durant els anys cinquanta assumiren el paper històric d’obertura de la vida musical espanyola tot situant-la al nivell de l’europea.
S’hi inclouen R Barce, J Hidalgo, C Halffter, JM Mestres Quadreny, L de Pablo, J Cercós, X Benguerel, M Castillo i C Bernaola, que foren els músics presents en el primer moment de ruptura Posteriorment se n’hi afegiren d’altres que per data de naixement són de la mateixa generació, però que per diverses raons aparegueren més tard en aquest àmbit progressista de la composició musical Certament, la vida musical a la postguerra espanyola era molt pobra i resclosa, marcada per l’absència de les grans personalitats musicals que eren a l’exili Aquests compositors, llavors molt joves, no es…
Sala Pleyel
Música
Centre de concerts de París, un dels grans nuclis de la vida musical parisenca.
Té l’origen en els Salons Pleyel, establerts a la ciutat per Camille Pleyel, pianista i compositor -fill del també compositor i famós fabricant de pianos des del 1807 Ignaz Pleyel-, i que donaren a conèixer grans músics i intèrprets, entre els quals destaquen F Chopin 1832, gran amic de Camille i fidel concertista dels Salons, i F Listz L’actual local fou inaugurat el 1927 al Faubourg Saint-Honoré, amb un programa que incloïa obres d’I Stravinsky i M Ravel, per iniciativa de Gustave Lyon, important teòric d’acústica i fabricació d’instruments, soci del fill de Camille Pleyel La sala principal…
piano

Piano de cua
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument cordòfon de teclat, molt divulgat com a instrument domèstic, que ocupa un paper central en la vida musical.
Segons la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon del tipus cítara de taula amb teclat Tot i ser un dels instruments més freqüents ja des del Classicisme, té un origen relativament recent, ja que es basa en el principi de la percussió de les cordes per mitjà d’un mecanisme de martells, que no s’aplicà a un instrument de teclat fins cap al 1700 En la seva forma actual, consta d’una caixa de proporcions i posició diferents segons que es tracti d’un piano de cua o vertical, però amb uns elements comuns les cordes metàlliques, tesades dins d’un bastiment o ’arpa’ que consolida l’estructura, el…
Joan Alavedra i Segurañas
Literatura catalana
Periodisme
Música
Escriptor i periodista.
Vida i obra De formació autodidàctica, treballà en el comerç, el periodisme i la ràdio, i fou secretari del president de la Generalitat 1931-34 És autor del recull d’articles El fet del dia 1935, de la narració Tossa 1954, del Poema del pessebre 1948, sobre el qual Pau Casals feu un oratori, i de les biografies Pau Casals 1962, L’extraordinària vida de Pau Casals 1969 i Conxita Badia, una vida d’artista 1975 El seu Poema del Pessebre , premiat als Jocs Florals de l’exili el 1943, fou musicat per Pau Casals en l’oratori El Pessebre , que constituí el…
, ,
Carnegie Hall
Música
Auditori de Nova York, situat a la confluència del Carrer 57 i la 7a Avinguda, centre important de la vida musical nord-americana.
Disposa de tres sales la principal, amb capacitat per a 2800 espectadors la de recitals, per a 1200, i la de cambra, per a 250 Fundada pel mecenes Andrew Carnegie, s’inaugurà el 1891 amb la interpretació de la Marxa solemne , de PI Cajkovskij, dirigida per W Damrosch Hi han passat totes les grans figures i orquestres del segle XX i s’hi han estrenat obres dels millors compositors europeus i americans També s’hi han fet concerts de jazz i de música popular, dansa, conferències i mítings polítics i ideològics Entre els artistes catalans que hi han actuat destaquen Pau Casals, Alícia de Larrocha…
Maria Canals i Cendrós

Maria Canals i Cendrós
© Palau de la Música
Música
Pianista.
Cursà estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb el seu pare, Joaquim Canals, i amb Lluís Millet, i es perfeccionà amb Ricard Viñes i Roda , del qual heretà la tradició musical francesa Acabada la carrera musical inicià una intensa activitat concertística arreu d’Europa i de l’Estat espanyol L’acompanyaren, entre d’altres, les orquestres de París, Lausana, Sanremo i Barcelona, amb Brün, Maurice Le Roux, Jacques Bovy, Desarzens, Eduard Toldrà, Pich Santasusana, Farina i altres directors de renom Del seu ampli repertori destaquen les estrenes d’algunes de les obres dels compositors…
,
Eduard Baixauli Morales
Música
Jutge i musicòleg.
Vida Llicenciat en dret, exercí la carrera judicial a Tarragona, que combinà amb la dedicació a la música El 1939 creà l’Institut Musical de Tarragona, del qual fou president durant més de quaranta anys Professor diplomat d’estètica i història de la música, fou un dels fundadors del Conservatori Elemental Oficial de Música de Tarragona 1954, d’on fou professor i director del 1974 al 1983 Com a professor de música, exercí també a la Universitat Laboral de Tarragona Fou autor del llibre Tarragona Musical Un siglo de vida artística, 1850-1950 1967 i, sota el pseudònim…
pastoral
Música
Composició musical o literària que s’inspira en la figura més o menys estilitzada dels pastors, els seus costums, la vida rural o camperola, etc.
Com a gènere literari el seu origen es remunta a l’Antiguitat clàssica -destaquen Els idillis , de Teòcrit, i Les bucòliques 44-43 aC, de Virgili- La tradició cristiana recollí aquesta temàtica utilitzant-la sobretot en les dramatitzacions nadalenques Durant el Renaixement i el Barroc, fins ben entrat el segle XVIII, el gènere pastoral fou molt conreat Molts madrigals del segle XVI empraren textos d’aquesta mena, com també molts dels oratoris i les cantates dels segles XVII i XVIII Oratori de Nadal , de H Schütz cantates 85, 104 i 112, de JS Bach Messiah , de GF Händel, etc La influència d’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina