Resultats de la cerca

Vida A divuit anys s’establí a Barcelona, on a partir del 1923 es donà a conèixer com a dibuixant humorístic en premsa "Las Noticias", "El Diluvio" i revistes politicosatíriques "El Be Negre", "L’Esquella de la Torratxa" Practicà igualment el periodisme literari en revistes culturals de València "El Mercantil Valenciano", Madrid "El Sol", "El Liberal" i Barcelona "La Rambla", "Mirador", "Gràcia-Rambles", "Popular Film", "Espectáculo" i "Música Viva", de vegades amb articles de cinema i també dibuixos Membre de la cèllula de dibuixants professionals del PSUC, excellí com a cartellista a favor…

Es creà amb la finalitat de coordinar i unificar esforços per tal de millorar l’oferta cinematogràfica i el rendiment econòmic dels locals, ofegats pels privilegis d’una distribució centrada en els interessos dels cinemes de Barcelona Foren testimonis de la constitució Josep Salsas i Sabater, Francesc Mas i Porcar, Jaume Tarrazón i Badia, Arcadi Lluís i Salom, Enric Gratacós i Carles, Joan Gratacós i Comas, Manuel Vilatarsana i Paguerolas, Josep Majoral i Ferran, Sebastià Ramos i Vives, Ramon Cortadellas i Gabarró, Marià Padró i Cabot, Ramon Grau i Vilaseca, Jaume Campreciós i Pujol, Josep…

Estudià psicologia a la Universitat de Barcelona Iniciat amb guions de còmic, s’especialitzà posteriorment en una narrativa de gènere policíac i de misteri, més propera a la novella negra americana hard-boiled que no pas als models europeus Autor prolífic, es donà a conèixer com a narrador en castellà amb les novelles  Aprende y calla 1979 i  El señor Capone no está en casa 1979, a les quals seguiren A navajazos 1980  Prótesis 1980, portada al cinema el 1984 per Vicenç Aranda amb el títol de Fanny Pelopaja Por amor al arte 1981  Si es no es 1983, que el 1992 rebé el Deutscher Krimi Preis…