Resultats de la cerca

Vida Fill d’actors, s’inicià en el teatre i el 1913 ingressà al grup de Francisco Morano, en el qual començà encarnant petits papers fins a arribar a protagonista El 1926 formà companyia pròpia, a la qual pertanyia també la seva futura dona, l’actriu i guionista Margarita Robles Menéndez Muros de Nalón, Astúries, 20 de maig de 1894 – Madrid, 11 de juliol de 1989, amb qui escriví el drama Inri 1933 La instauració del cinema sonor els portà als estudis que la Paramount tenia a Joinville, prop de París, per a doblar films nord-americans en castellà, i fou un dels pioners en aquest terreny…

Vida Tècnic d’assegurances, s’afeccionà a la fotografia, i a partir del 1950 al cinema Membre de la Secció de Cinema de l’AFC, entitat en què ocupà els càrrecs de vocal de projeccions i de cinematografia 1956-58, i soci de la del CEC Impartí cursets d’iniciació i publicà articles sobre el cinema amateur La seva amplíssima filmografia, integrada per curts documentals, abraça el camp industrial d’encàrrec, les filmacions sobre institucions i personalitats de Catalunya, el film de viatges turisticoculturals, les festes, costums i tradicions catalanes La processó de Santa Cristina , 1957, amb…

Vida Germà de l’editor Jordi Herralde , deixà inacabada la carrera de medicina per estudiar teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual de Barcelona Després marxà a París per seguir un curs a l’Institut de Formació Cinematogràfica i el 1970, any en què dirigí el seu primer curt, Cartel , tornà a Barcelona, on cursà història de l’art a la Universitat de Barcelona El 1975 fundà Producciones Septiembre, per a la qual realitzà els seus primers llargs, el policíac La muerte del escorpión 1975 el documental Raza, el espíritu de Franco 1977 el llarg documental, El asesino de Pedralbes 1978 i Vértigo…

Estudià interpretació i direcció a l’Institut del Teatre de Barcelona 1947 i es dedicà professionalment al teatre com a actor, escenògraf, director i autor Ella , 1951 La cáscara de la nuez , 1956 La sal , 1968 en diverses companyies També feu de guionista a Radio España de Barcelona 1947-53, i es dedicà a la pintura i la poesia El poema nuevo , 1953 Entrà al món del cinema a través del Cineclub Monterols A Madrid collaborà amb la productora Ariel, per a la qual dirigí algunes escenes addicionals de Los jueves, milagro 1957, de Lluís G Berlanga, i amb la productora Procusa El 1957 dirigí el…

Llicenciat en dret a Barcelona 1961 i diplomat en sociologia a Madrid 1962, posteriorment es diplomà en teatre a París 1964, ciutat on també cursà estudis de cinema etnogràfic al Museu de l’Home, dirigits per Jean Rouch 1965-66 i on coincidí amb els artistes plàstics Antoni Miralda , Joan Rabascall  i Jaume Xifra , amb els quals formà l’anomenat Grup Català de París, conegut pels seus projectes multidisciplinaris i avantguardistes Hi realitzà curtmetratges com Calidoscopi 1971, amb Xifra i Carles Santos, un film d’aparença abstracta que anima mecànicament les seves "micrografies" –un dels…

Cursà la carrera de peritatge mercantil i treballà a l’Agència Marítima Delgado 1916-30 Assistí al Cercle Artístic de Sant Lluc —on feu amistat amb Joan Miró—, del qual fou bibliotecari El 1925 inicià la seva collaboració com a crític d’art a la Gaseta de les Arts , i després a D’Ací i d’Allà i a La Veu de Catalunya Manifestà una clara voluntat de ruptura amb el Noucentisme, per incorporar la cultura artística catalana a l’òrbita avantguardista europea Coneixedor de la cultura francesa dels anys vint i trenta, els seus referents foren Jean Cocteau, Maritain, Paul Morand, Blaise Cendrars i el…

Vida Conegut com El “ganso ” del barret , El rei de la passarella , El rei del Parallel i artísticament com Alady , fou un personatge imprescindible als escenaris de varietats de Barcelona des de la dècada del 1920 Pel seu vestuari –barret i bastó– i la seva forma d’actuar –graciós, ocurrent– era un tipus proper als chansonniers francesos El cinema augmentà la seva popularitat amb comèdies i films musicals com les coproduccions El amor solfeado o El profesor de mi mujer 1930, Armand Guerra no acreditat versió espanyola de L’Amour chante , Robert Florey El tren de las 8’47 1934 i Sesenta horas…

Vida Escriví els seus primers acudits en el Diario Español  de Tarragona, per al qual treballà com a noi dels encàrrecs, mentre actuava en una companyia de circ S’inicià com a actor còmic a les oficines de Ràdio Tarragona fins que de forma gradual, tot participant en concursos radiofònics d’afeccionats, es convertí en professional Debutà al teatre Romea de Barcelona amb força èxit, i amplià les actuacions a sales de festa, revistes, ràdio i TVE, on aconseguí una gran popularitat El director Luis G Berlanga el contractà per al paper protagonista de la tragicomèdia Plácido 1961, el seu debut…

Vida Filla de l’esmaltador Ricard Crespo Fou funcionària de la Generalitat republicana i secretària particular del conseller Joan Comorera El 1940 s’exilià a Mèxic i es casà amb Avellí Artís-Gener, Tísner , matrimoni que durà poc Escriví contes en català que publicà en revistes de l’exili, i fou guardonada als Jocs Florals de la Llengua Catalana Debutà en el cinema mexicà el 1946 a Contra la ley de Dios , d’Adolfo Fernández Bustamante Intervingué també en els escenaris del Teatro Latino La heredera , dos anys en permanència i Teatro del Caballito Una esfinge llamada Cordelia , i participà…

Dibuixant i grafista, després de dirigir l’escenografia d’ Una mujer en un taxi 1944, Joan Josep Fogués, Ignasi F Iquino el contractà el 1950 per a exercir d’escenògraf als seus estudis amb obres com Almas en peligro 1951, Antonio Santillán El sistema Pelegrín 1951, El Judes 1952 i Buen viaje, Pablo 1959, tots tres d’Iquino i La canción del penal / Un balle suffit 1954, Jean Sacha i Joan Lladó El mateix Iquino li facilità el salt a la direcció amb La montaña sin ley 1953 i el documental Barcelona gran ciudad 1954, seguits de Sitiados en la ciudad 1955 i les comèdies Botón de ancla en color…