Resultats de la cerca

El Tribunal Internacional de Justícia de la Haia dona la raó a l’Iran en el litigi amb els Estats Units, i insta aquest país a aixecar les sancions al comerç internacional almenys pel que fa a béns qualificats d’”humanitaris”, com ara aliments o medicines Per cursar la denúncia el govern iranià va invocar el tractat d’amistat del 1955 anterior a la revolució islàmica de 1979, que acceptava l’arbitratge del TIJ en casos de disputa entre ambdós països

Després de la conquesta de la regió fronterera de Badme, les autoritats d’Addis Abeba proclamen una “victòria total” en el conflicte armat que des del passat mes de maig mantenen amb Eritrea Ahir mateix, Eritrea va comunicar al Consell de Seguretat de l’ONU que acceptava el pla de pau presentat per l’Organització per a la Unitat Africana, que ja compta amb el suport etíop, i que exigeix l’alto el foc i la retirada a les posicions existents abans de l’esclat de la guerra

El 4 de maig de 1977 quedà legalitzat com a partit El gruix de la seva militància procedia del falangisme especialment del Frente de Juventudes Es declarà socialista i democràtica, però no acceptava la ruptura democràtica A Catalunya es declarà republicana i federalista i defensà l’autonomia i l’Estatut de 1932 i, fins i tot, de 1931 Concorregué a les eleccions legislatives de 1977 per Barcelona i Lleida 9525 vots Es distingí per la campanya pel retorn del president Tarradellas Dirigents Manuel Almodóvar Reina, Antonio Carrasco, Josep M Merino Coll, Joan Clua Soler i Jeroni…

Les forces i els candidats favorables al president Maduro guanyen les eleccions del dia 29 a l’Assemblea Constituent, segons anuncia l’oficina electoral Aquest resultat és rebutjat per l’oposició destacats líders de la qual són a la presó, que va cridar al boicot i que anuncia que només ha votat prop del 20% del cens Les eleccions, que van tenir lloc el dia 29 de juliol, van estar dominades per la violència, amb el resultat d’una desena de morts El 16 de juliol, l’oposició va convocar un referèndum declarat illegal pel Govern veneçolà que rebé suport internacional, entre d’altres, del Govern…

Dirigents Josep M Figueras Bassols, Jorge Trías Sagnier i Pere Vallès Al setembre de 1976 es fusionà amb la Lliga Liberal Catalana , i donà lloc a la Lliga de Catalunya-Partit Liberal Català

Primer fou una organització simpatitzant de la IV Internacional, fins que el 1976 fou reconeguda com la secció espanyola pel Secretariat Unificat Es definí per la revolució permanent, el programa de transició de Trotski, el caràcter socialista de la revolució espanyola i mundial, la condemna de la burocràcia estalinista i del reformisme i l’autonomia obrera Considerà que la construcció del partit revolucionari hauria de realitzar-se a partir de la influència organitzada dels comunistes sobre l’avantguarda obrera, tot denunciant el reformisme i el centrisme A la primeria de 1972 celebrà el I…

Sorgí com a plataforma política per a facilitar l’apropament entre el socialisme i el nacionalisme català i permetia d’incorporar persones afiliades a altres partits El PSOE considerà la USC com una maniobra escissionista i expulsà els membres que hi havien participat La nova formació, d’ideari socialista, s’adscrigué a l’ala reformista del moviment obrer internacional Defensava una política gradualista de canvis socials, a la vegada que pretenia integrar les reivindicacions nacionalistes Establerta la dictadura de Primo de Rivera, al novembre de 1923 aparegué el setmanari Justícia Social ,…

Història 1901-1904 La Lliga Regionalista fou fundada per la unió dels joves professionals catalanistes del Centre Nacional Català CNC i dels principals dirigents del Foment del Treball Nacional i dels gremis de comerciants de la Unió Regionalista UR per tal d’afrontar les eleccions legislatives del 19 de maig de 1901 L’acord de constitució es féu públic després de les eleccions, en què, enfront de republicans i de monàrquics, presentaren una candidatura pròpia integrada per Bartomeu Roberti Yarzábal, Lluís Domènech i Montaner, Sebastià Torres Planas i Albert Rusiñol i Prats La “candidatura…

Els orígens Sota l’impuls de Francesc Macià i Lluís Companys, sorgí de la unió d’ Estat Català EC , del Partit Republicà Català PRC , el grup del setmanari L’Opinió Joan Lluhí i Vallescà, Joan Casanelles, Antoni Xirau i Pere Comas i nombrosos centres comarcals del republicanisme català històric La Conferència pretenia crear un partit republicà i catalanista capaç d’esdevenir força dirigent, tot apropant les dues grans reivindicacions del moment la República i l’autonomia de Catalunya EC hi aportà el carisma de Macià i el radicalisme nacionalista el PRC, els vincles amb l’obrerisme i el…