Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
Càlcul aplicat (Johan –i John, Jean– Bernoulli); geometria (Giovanni Ceva); òptica, geometria (David Gregory)
Càlcul aplicat Johan –i John, Jean– Bernoulli geometria Giovanni Ceva òptica, geometria David Gregory
Càlcul aplicat, formes indeterminades (L’Hôpital); astronomia, taules de mortalitat i assegurança de vida (Halley); corbes isòcrones, clotoide, espiral logarítmica, probabilitat (Jakob –i James, Jacques– Bernoulli); corbes, quadrats màgics, ...
Càlcul aplicat, formes indeterminades L’Hôpital astronomia, taules de mortalitat i assegurança de vida Halley corbes isòcrones, clotoide, espiral logarítmica, probabilitat Jakob –i James, Jacques– Bernoulli corbes, quadrats màgics, mapes de la Hire òptica, corbes, teoria d’equacions Tschirnhausen
camerata
Música
Terme que s’ha aplicat a societats o agrupacions d’intel·lectuals i músics amb preocupacions estètiques i teòriques.
Tingué una especial anomenada la Camerata Fiorentina El primer que usà el nom de camerata fou G Caccini, en la dedicatòria a Bardi que apareix en la seva obra Euridice El terme també s’ha aplicat a les reunions de grups d’intellectuals sota la protecció de Jacopo Corsi, durant el darrer decenni del segle XVI i els primers anys del XVII, en què s’experimentava amb el drama musical No hi ha, però, cap evidència documental que avali l’ús del terme en aquest cas
soprano
Música
La tessitura més aguda.
Aplicat a una família d’instruments, nom que rep el membre familiar d’aquesta tessitura -flauta soprano, saxòfon soprano- En certes famílies, però, de vegades pot existir un membre encara més agut, que s’anomena sopranino Aplicat a les veus humanes, nom que rep la més aguda S’usa també per a designar la part d’una composició que té aquesta mateixa tessitura
diatònic
Música
Dit dels instruments que produeixen només les notes de l’escala diatònica.
S’utilitza per oposició a cromàtic, terme aplicat als instruments que produeixen tant les notes diatòniques com les cromàtiques
clàusula
Música
Nom que, entre els segles XI i XV, es donava a les cadències (cadència 1).
Aplicat tant a la música monòdica com a la polifònica, a partir del segle XVI s’anà substituint pel terme cadència
cantus
Música
Forma abreujada de cantus firmus.
Aplicat a la polifonia dels segles XV i XVI, pot designar també la part més aguda d’una composició, independentment de la tessitura de la veu o l’instrument que l’executi
mezzosoprano
Música
Tessitura intermèdia entre les de soprano i contralt.
Aplicat a una família d’instruments, nom que rep el membre familiar d’aquesta tessitura Pot usar-se també per a designar la part d’una composició que té aquesta mateixa tessitura
tenor
Música
Tessitura intermèdia entre les de contralt i baríton.
Aplicat a una família d’instruments, nom que rep el membre familiar d’aquesta tessitura flauta tenor, saxo tenor, etc S’usa també per a designar la part d’una composició que té aquesta mateixa tessitura
contralt
Música
Tessitura intermèdia entre la de soprano i tenor.
Aplicat a una família d’instruments, nom que rep el membre familiar d’aquesta tessitura flauta contralt, viola contralt, etc S’usa també per a designar la part d’una composició que té aquesta mateixa tessitura
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina