Resultats de la cerca

Radovan Karadžić, un dels principals responsables de les matances a les guerres de l’antiga Iugoslàvia 1992, és condemnat a cadena perpètua per un tribunal de l’ONU El 2016 el Tribunal Especial per a l’antiga Iugoslàvia va condemnar-lo a quaranta anys de presó per genocidi i crims de guerra Karadžić va recórrer la sentència el 2018, però un any després el tribunal de l'ONU li augmenta la condemna

A instàncies de la justícia espanyola, la policia britànica arresta a Londres el general i senador xilè Augusto Pinochet, que és en un hospital de la capital britànica, on ha estat operat d’una hèrnia Ara, el Govern espanyol té un termini de 40 dies per a demanar l’extradició de Pinochet perquè pugui ser jutjat a Espanya, on els jutges Baltasar Garzón i Manuel García Castellón tenen obert un procés per genocidi contra l’exdictador xilè

El jutge de l’Audiència Nacional espanyola Baltasar Garzón dicta ordre de detenció contra 48 alts càrrecs de la dictadura militar argentina, entre els quals hi ha el general Jorge Rafael Videla, l’exalmirall Emilio Massera i l’expresident de la Junta Militar de la dictadura Leopoldo Galtieri Des d’ara, qualsevol de les 48 persones que consten en l’ordre de Garzón pot ser detinguda i extradida a Espanya per a ser jutjada pels delictes de terrorisme, genocidi i tortura

Després de vuit anys de judici, el Tribunal Penal Internacional de la Haia dicta sentència contra el líder serbobosnià Radovan Karadžić, acusat de múltiples crims en la guerra de Bòsnia 1992-95 Els jutges declaren Karadžić, de 70 anys, culpable de genocidi a la localitat de Srebrenica, de crims contra la humanitat i de crims de guerra, i el condemnen a quaranta anys de presó Els càrrecs formen part de l’anomenada "neteja ètnica" orquestrada per ell, Slobodan Milošević i altres dirigents del bàndol serbobosnià

El jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón dicta ordre internacional d’arrest contra 98 responsables de la cúpula de la dictadura militar argentina del període 1976-83 pels delictes de genocidi, terrorisme i tortures Entre els inculpats hi ha els expresidents Jorge Rafael Videla i Leopoldo Galtieri, i l’exalmirall Emilio Massera L’endemà, el president electe argentí, Fernando de la Rúa, nega que Garzón tingui competències per a jutjar l’antiga dictadura militar, com ja havia expressat el seu antecessor en el càrrec, Carlos Menem

Els quatre expresidents de govern vius de la monarquia constitucional, Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy, signen una carta conjunta on defensen l’actuació de l’exministre de l’Interior Rodolfo Martín Villa La carta està dirigida a la jutgessa argentina María Servini, que en virtut de la llei de justícia universal vigent a l’Argentina interroga Martín Villa per decidir si el processa per genocidi i crims de lesa humanitat amb motiu de diversos morts a mans de la policia en 1976-78, quan ocupava el càrrec

El partit d’Aung San Suu Kyi, cap de govern de fet de Myanmar, guanya clarament les eleccions legislatives La Lliga Nacional per la Democràcia supera clarament la majoria absoluta El principal partit de l’oposició, que té el suport dels militars, reclama la repetició de les eleccions En aquestes eleccions es prohibeix la participació de candidats de minories ètniques i religioses, entre les quals els rohingyes, la persecució contra els quals ha donat lloc a acusacions de genocidi contra Aung San Suu Kyi, el govern i l’exèrcit

El Parlament Europeu lliura el premi Sàkharov, un guardó instituït el 1988 per la cambra europea que reconeix persones i organitzacions per la seva defensa dels drets humans Aquest any el premi es concedeix a Nadîe Murad i Lemîa Hacî Beşar, dues noies yazidites supervivents del segrest i de l’esclavitud sexual a què van ser sotmeses per l’autoanomenat Estat Islàmic Després de la seva fuga, les dues noies es van convertir en activistes contra l’esclavatge sexual i van donar a conèixer el genocidi a què els militars islamistes sotmeten el seu poble, una minoria religiosa de l’Iraq

La premi Nobel de la pau i política de Myanmar, Aung San Suu Kyi, nega al Tribunal Internacional de Justícia de l’ONU que l’exèrcit del seu país estigui cometent un genocidi contra la minoria musulmana dels rohingya Suu Kyi sosté que l’acció de l’exèrcit està dirigida a “elements extremistes”, i només admet accions desproporcionades en moments puntuals El cas dels rohingya va ser portat al Tribunal de Justícia de l’ONU per Gàmbia en representació de diversos estats musulmans A l’exterior de l’edifici de la Haia es manifesten partidaris i detractors de Suu Kyi

A les dotze de la nit acaba oficialment el mandat del Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia, establert el 1993 per a jutjar els diversos crims comesos en les guerres que van acompanyar el desmembrament de l’antiga Iugoslàvia 1992-95 En total es van jutjar 161 acusats, 89 dels quals van ser condemnats 62 serbis, 18 croats, 5 bosnians i 4 d’altres nacionalitats per genocidi o crims contra la humanitat En els judicis s’han interrogat uns 5000 testimonis Els considerats principals responsables van ser el president serbi, Slobodan Milosević, el president de l’autoproclamada…