Resultats de la cerca
Es mostren 123 resultats
Una societat agrària
Família camperola, EMarch, València, 1659 MSPV / FA Si s’hagués de creure els publicistes dels segles XVI i XVII, molts dels quals perpetuaven una tradició ben consagrada per la literatura humanista, l’agricultura dels Països Catalans als segles XVI i XVII hauria assolit un notable grau de desenvolupament Tant els valencians Rafael Martí de Viciana i Gaspar Escolano com els escriptors del Principat Francesc de Gilabert i d’Alentorn, Esteve de Corbera o Pere Gil i Estalella, dreçaren, amb major o menor intensitat, una imatge del seu país molt condicionada per les expectatives possibles en una…
La modernització agrària
Des de mitjan anys seixanta i durant la dècada dels setanta, l’agricultura dels Països Catalans va patir una profunda transformació tècnica i econòmica Aquesta mutació va consistir, d’una banda, en l’increment de les seves connexions i la seva dependència amb la resta de sectors productius indústria i serveis financers i, de l’altra, en la progressiva reducció del seu pes dins l’activitat econòmica global Aproximació a la localització territorial de les agricultures dels Països Catalans Distribució dels conreus i altres usos del sòl al final dels anys setanta Els 6,9 milions d’hectàrees de…
La tensa qüestió agrària
Els anys de la Segona República foren un període d’intensa agitació social en el món rural català Hom podia preveure que la reforma agrària que projectava el govern de la República, encaminat a solucionar el problema estructural més important de l’economia espanyola, podia suscitar els majors enfrontaments socials i polítics Però com ja va observar Emili Giralt, no deixa de sorprendre que en la Catalunya industrialitzada, la “qüestió agrària” no sols generés un enfrontament obert entre classes socials d’unes dimensions desconegudes durant molt temps, sinó que…
Sindicat vertical i contrarevolució agrària
Acte de la inauguració de la làpida dels “caídos” a l’IACSI, Barcelona, 5-12-1941 AF/AHC Al tombant del segle XIX i, de manera especial, al llarg del primer terç del XX, es desenvolupà a Espanya, com arreu d’Europa, l’embranzida d’un nou moviment pagès Al camp català i al valencià aquest moviment tingué un caràcter plural, i hi van conviure fins a la fi de la Guerra Civil tres tradicions Una d’aquestes era la impulsada pels grans propietaris i les cambres agràries, representades per l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre IACSI i la seva filial de cooperatives, la Federació Agrícola…
Inici de la recuperació agrària valenciana
S’inicia la recuperació agrària valenciana
Primera gran crisi agrària de subsistència (1314-17)
Primera gran crisi agrària de subsistència 1314-17
Manifestació dels pagesos contra la política agrària europea
Més de 30000 agricultors provinents dels diferents països europeus, amb una majoria de francesos, es manifesten a Brusselles per protestar contra la retallada dels preus de garantia dels productes agraris que preveu l’Agenda 2000, el projecte de reforma de la Política Agrària Comuna de la UE La manifestació es desenvolupa davant la seu del Consell d’Europa, on es reuneix el Consell de Ministres d’Agricultura per aprovar l’Agenda 2000 Tot i el desplegament de 5000 policies, la protesta acaba amb 12 detinguts i 23 ferits
Manuel Sisterners publica Idea de la Ley Agraria Española
El jurista valencià Manuel Sisterners publica Idea de la Ley Agraria Española
Campomanes escriu el Memorial ajustado del Expediente para una Ley Agraria
Campomanes escriu el Memorial ajustado del Expediente para una Ley Agraria
Discussió al Consell de Castella de l’Expediente de la Ley Agraria
Discussió al Consell de Castella de l’Expediente de la Ley Agraria o projecte de reforma agrària
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina