Resultats de la cerca

La revista Science publica el descobriment per part d’un equip internacional d’astrònoms de l’exoplaneta pertanyent a un sistema solar a uns 30 anys llum de la Terra El planeta, anomenat GJ 3512, orbita al voltant d’una estrella nana vermella que no n’hauria pogut ser l’origen d’acord amb les teories actuals sobre la formació de planetes

Un equip d’astrònoms de la Carnegie Institution for Science confirmen la descoberta de 12 llunes que orbiten Júpiter , una de les quals, anomenada Valetudo, és qualificada d’”estranya” per les propietats de la seva òrbita L’observació dels satèllits va ser feta el març de 2017 des del telescopi Blanco de Cerro Tololo Xile durant la cerca d’un hipotètic novè planeta al límit del sistema solar

A partir d’observacions del Very Large Telescope, astrònoms de l’European Southern Observatory ESO i altres institucions fan públiques les conclusions sobre l’anomenat desplaçament cap al vermell i la gran acceleració de l’estrella S2 quan passa prop de Sagitarius A, el gran forat negre de la Via Làctia Aquests canvis no es poden explicar per la física newtoniana i, en canvi, encaixen amb la teoria de la relativitat d’Einstein

Un equip internacional d’astrònoms de la Universitat de Grenoble anuncia el descobriment del planeta conegut amb les condicions més favorables per a acollir alguna forma de vida, després de Pròxima b 2016 El planeta, anomenat Ross 128b, ha estat localitzat pel cercador de planetes HARP de l’Observatori Europeu del Sud ESO a La Silla Xile Amb una massa similar a la de la Terra, Ross 128b n’està separat per una distància relativament propera 11 anys llum i orbita al voltant de l’estrella nana roja Ross 128

Els responsables del telescopi espacial Hubble, que patrocinen les agències NASA nord-americana i ESA europea, presenten els resultats de l’anàlisi per a determinar l’edat de l’Univers Partint de les observacions del telescopi, els astrònoms han fixat la constant de Hubble la mesura de la velocitat d’expansió de l’Univers, que deu el nom a l’astrònom Edwin Hubble en 70 km/s per cada megaparsec un megaparsec equival a 3,26 anys llum, de la qual cosa es desprèn que el big bang que va crear l’Univers es va produir fa almenys 12000 milions d’anys

La NASA i la revista  Nature  fan públic, simultàniament, el descobriment d’un nou sistema planetari que orbita al voltant d’una estrella situada a 40 anys llum del sistema solar El sistema està format per almenys set planetes de dimensions similars a la Terra i d’una temperatura similar, condicions que converteixen aquests exoplanetes en candidats per a permetre l’aparició de la vida, especialment en tres, que es troben en el que s’anomena  zona habitable L’estrella al voltant de la qual orbiten és una estrella ultrafreda nana, que els astrònoms han anomenat TRAPPIST-1, a…

Trànsit de Venus Imatge del trànsit de Venus presa pel satèllit Hinode © JAXA / NASA El pas de Venus per davant del Sol és un dels fenòmens astronòmics més inusuals Per les característiques de les òrbites de Venus i la Terra, els trànsits de Venus es produeixen de dos en dos cada vuit anys, i el següent, al cap de més d'un segle Així, el 2004 es va produir un d'aquest trànsits i el 2012 el següent, però ara ja no se n'observaran de nou fins el 2117, i posteriorment el 2125 Per aquest motiu, el 5 de juny milers d'astrònoms afeccionats i professionals van estar pendents d'aquest…

El Sol en STEREO Des del febrer d’aquest any, i per primera vegada a la història, disposem d’imatges del Sol en la seva totalitat Fins ara, els observatoris terrestres o els satèllits que s’havien enviat a l’espai per estudiar aquesta estrella tan sols observaven una cara del Sol Ara, gràcies als dos satèllits de la missió STEREO de la NASA, situats en òrbita al voltant del Sol i separats 180°, podem tenir imatges de tota l’esfera solar simultàniament Això permetrà, per exemple, estudiar el cicle sencer de l’evolució de les taques solars o saber amb antelació si una regió activa situada a la…

Els confins del sistema solar Des de fa uns quants anys, una bona part de l’estudi del sistema solar se centra en les seves regions més externes, i en concret en el cinturó de Kuiper, la regió que s’estén més enllà de Neptú i que es troba poblada per nombrosos planetes nans, com ara Plutó Al desembre es va anunciar el descobriment del cos del cinturó de Kuiper i del sistema solar més llunyà fins ara observat Es tracta d’un cos d’uns 500 km de diàmetre i de forma esfèrica, situat a unes 120 unitats astronòmiques del Sol –recordem que una unitat astronòmica UA és la distància mitjana entre la…

El Sol en mínims d'activitat El Sol no és en absolut una estrella inactiva La manifestació més evident de la seva activitat són les anomenades taques solars, regions de la seva superfície més fredes que el material que les envolta Com altres fenòmens que es donen al Sol erupcions solars, ejeccions de massa coronal, etc, les taques estan associades als camps magnètics Ja a mitjan segle XIX l'astrònom alemany H Schwabe es va adonar que l'activitat solar seguia un cicle d'onze anys les taques solars desapareixien durant el mínim d'activitat i es feien més nombroses durant el màxim Segons aquest…