Resultats de la cerca

El 1845 féu un viatge per la Mediterrània, sobre el qual publicà Wanderungen durch die Küstenländer des Mittelmeers ‘Excursions pels països costaners de la Mediterrània’ 1849 Participà en una expedició a l’Àfrica patrocinada pel govern britànic, per tal d’explorar nous territoris Estudià el Sàhara, entre Trípoli i el Txad, el Baguirmi i arribà a Tombouctou Fruit d’aquest viatge fou el llibre Reisen und Entdeckungen in Nord- und Zentralafrika ‘Viatges i descobertes al nord i al centre d’Àfrica’, 1855-58

El 1863 deixà la medicina militar per seguir les forces del bei de Tunis en una expedició contra tribus rebels El 1869, des de Trípoli, arribà a Fezzān i s’endinsà en el Tibesti Tornà a Bilma, assolí Kuka, explorà les ribes del Txad i les comarques veïnes, després anà a Egipte i tornà a Europa 1875 Morí durant l’expedició encarregada de delimitar els territoris adquirits pel seu país a l’Àfrica Occidental Escriví Sahara und Sudan , publicat pòstumament, en 1879-89

Forma una plana de gres, de 200 a 300 m alt, amb grans oasis Els recursos econòmics són la ramaderia cabres, ovelles, camells i l’agricultura dels oasis La localitat més important és Faya-Largeau Antigament era un estat vassall del Wadai fou cedit a França pel tractat anglofrancès del 1899, però les tropes franceses no l’ocuparen fins el 1907

L’advecció modifica els límits de les zones climàtiques transportant la calor i el vapor d’aigua de les latituds baixes a les altes, de la mar calenta a la terra freda, etc Així, l’aire calent del Sàhara, humitejat en travessar la mar Mediterrània xaloc, sirocco submergeix les costes meridionals europees en un temps xafogós L’advecció d’una massa d’aire humit damunt un substrat més fred una altra massa d’aire, la terra o la mar origina la boira d’advecció boira

Algèria celebra eleccions per escollir el nou president del país en substitució de Liamine Zéroual L’únic candidat és l’oficialista Abdelaziz Bouteflika, ja que ahir els sis candidats de l’oposició van retirar-se pel que consideren un frau massiu en les votacions que van començar dilluns a les urnes itinerants de les àrees del Sàhara i a les urnes reservades a les forces de seguretat La participació és del 57% i Bouteflika, que obté el 73% dels vots, és proclamat president el dia 20

Centre comercial dels nòmades del Sàhara i dels habitants de les muntanyes de l’Atles Fundada el 1062 per l’almoràvit Yūsuf ibn Tašfīn, assolí un gran desenvolupament durant el domini almohade edificació de la mesquita Kutubiyya, un dels monuments més importants de l’arquitectura islàmica del Magrib El 1269 caigué en poder dels benimerins Després dels xerifats saidí i alauí, durant el protectorat francès 1912-56 fou administrada per la família Ġlāwī, el darrer representant del la qual fou un dels caps instigadors de la deposició del soldà Muḥammad V 1953

Reunits a Addis Abeba Etiòpia, els caps d’estats de la Unió Africana UA aproven per una majoria de dos terços readmetre el Marroc a la Unió Africana El rei Hassan II va abandonar el 1984 l’OUA llavors Organització de la Unitat Africana en protesta pel reconeixement de la República Àrab Sahrauí Democràtica RASD, que n’és membre de ple dret Tanmateix, el rei Muhàmmad VI adverteix que no renuncia a annexar el Sàhara Occidental al Marroc i a expulsar el Govern de la RASD de la UA

El rei del Marroc, Mohammed VI, destitueix el ministre de l’Interior i home fort del país des del 1979, Driss Basri, i nomena en el seu lloc Ahmed Midaoui La destitució de Basri, mà dreta del rei Hassan II, s’interpreta com un pas important en la voluntat de Mohammed VI de democratitzar la vida política al Marroc Basri ha estat acusat de ser el responsable de manipular els processos electorals, d’ordenar les desaparicions i tortures contra membres de l’oposició i d’obstaculitzar la celebració del referèndum del Sàhara Occidental

El 1877 i el 1884 feu dos viatges d’exploració al Marroc, i el 1886 explorà la regió occidental del Sàhara Aquests viatges prepararen l’ocupació de Río de Oro per part de l’Estat espanyol El 1903 es retirà de l’exèrcit i s’installà a València, on organitzà les escoles lliures d’enginyers electricistes i mecànics, per a les quals redactà nombrosos llibres de text El 1908 fou diputat republicà a corts per València Publicà Geografía militar de Marruecos 1884 i Expedición geográfico-militar al interior y costas de Marruecos 1885