Resultats de la cerca

Es doctorà a París 1812 i treballà a Mèxic tornà a Menorca, i finalment es retirà a França És autor, entre d’altres obres inèdites, d’unes Refléxions sur l’instinct et sur la perversion dans quelques maladies 1820

Participà en la guerra de Sardenya el 1411 tornà a Catalunya per tal d’aconseguir que Joan de Corbera fos nomenat lloctinent d’aquella illa Alfons el Magnànim li confià diverses missions diplomàtiques entre altres, el 1433 fou enviat a l’emperador Segimon per tal d’obtenir-ne la continuació del concili de Basilea Fou conseller del rei quan aquest s’establí a Gaeta, i des del 1436 ho fou de la reina Maria, a Barcelona

Durant la guerra de Successió esdevingué cèlebre amb el nom de Bartomeu de Sant Llorenç del Munt, per les seves prediccions que Barcelona se salvaria del setge filipista Per consell seu, hom nomenà coronels els pagesos Pere Bricfeus i Francesc Busquets que s’havien unit a l’exèrcit lleial del marquès de Poal

Nebot de Pròsper de Bofarull Ingressà al seminari de Tarragona, però el 1828 canvià els estudis de teologia pels de dret, que cursà a la Universitat de Cervera, i obtingué el títol d’advocat Arxiver 1863 i bibliotecari 1867 municipal, dugué a terme l’ordenació i la classificació del fons de l’arxiu de Reus Contribuí a l’estudi de la història de la seva ciutat i de Catalunya des d’una òptica predominantment romàntica i moderada, amb obres com Anales históricos de Reus 1845, encapçalats amb uns versos del seu germà Antoni  reivindicant el català, i ampliats el 1866-67, Poblet 1848…

Entre el 1999 i el 2003 fou vicerector de projectes i relacions internacionals de la Universitat de les Illes Balears, de la qual és rector des del 2003 Especialista en dret públic, principalment en temàtiques d’ordenació del territori i urbanisme Ha treballat també en les àrees de dret autonòmic de les Illes Balears i del dret del turisme

Situació i presentació A llevant, el Llobregat fa de divisòria amb el municipi de Castellbisbal A septentrió confronta, en part per la riera de Palau, amb la llenca de Castellbisbal que és a la dreta del riu i amb Martorell A ponent, des de l’esperó dels Tres Termes límit també amb Martorell, per la costa de la Dama 211 m, el Pi Tallat 256 m una prolongació d’aquesta muntanya vers l’interior del municipi conforma el serrat d’en Canals i el turó de les Ànimes 216 m, termeneja amb el municipi de Castellví de Rosanes A migdia, pel serrat del Cap del Sàbat 153 m, que pren el nom d’un bandoler…

Estudià al conservatori de París Autor de l’òpera Embrassons-nous , estrenada a París, i d’obres escèniques, com El colegial i Don Serapio de Bobadilla Escriví obres per a veus a cappella i publicà un mètode de solfeig

Fou fundat el 1909 amb el nom de Club Zeta, encara que al final d’aquest any adoptà el nom d’Andreuenc Club de Futbol L’octubre del 1911 diversos jugadors de l’Andreuenc, disconformes amb la directiva, marxaren i crearen un altre club, l’Avenç Sport Club, posteriorment L’Avenç del Sport El 14 de juny de 1925 l’Andreuenc i L’Avenç del Sport es tornaren a fusionar, i també s’afegiren a la fusió l’Esport Ciclista Andreuenc i la Secció Atlètica Vida, i la nova entitat adoptà el nom d’Unió Esportiva Sant Andreu L’any 1937 recuperà temporalment el nom de L’Avenç del Sport El 1945…

Forner d’ofici, feu estudis tècnics a la Junta de Comerç Influït per Serafí Pitarra, escriví peces costumistes La capital de l’imperi 1866, bilingüe, Un inglès a Mataró 1867, La mestressa 1869, Embolica que fa fort 1870, en collaboració amb Narcís Campmany  i Pescar a l’encesa 1871, i les sarsueles De dalt a baix , Una senyora particular i La torre dels amors Encara en collaboració amb Campany estrenà  La copa del dolor o Flor d’hivern 1867 Residí molts anys a Madrid, on collaborà en diversos periòdics, i, en tornar-ne, estrenà  Amor i fortuna 1910

Estudià magisteri a Tarragona i a Barcelona, on fundà i dirigí l’Associació d’Estudiants Normalistes Exercí de mestre a l’Escola Horaciana i en diverses escoles dels ateneus obrers Inicià l’activitat política en les joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana, i collaborà a El Baix Penedès  1906-12 i a El Poble Català fins a la crisi provocada pel pacte de Sant Gervasi 1911-març del 1914 S’orientà cap al socialisme, i milità, amb intermitències, en la Federació Socialista Catalana del PSOE 1913-19, on defensà el nacionalisme català des de les pàgines de La Justicia Social 1913-14,…