Resultats de la cerca

Després d’un any a l’exili, l’expresident Evo Morales retorna a Bolívia des de l’Argentina Després que el candidat del seu partit Luis Arce guanyés les eleccions presidencials del 18 d’octubre, un jutge va aixecar l’ordre d’arrest per sedició i terrorisme contra Morales impulsada per les forces de dreta que el van descavalcar del govern arran de les conflictives eleccions de l'octubre de 2019

El poble bolivià vota a favor del sí en el referèndum per ratificar una nova Constitució que vol refundar el país sobre lògiques indígenes més justes Malgrat el triomf, l'oposició autonomista denuncia frau en els resultats i accentua la divisió al país

Evo Morales, president de Bolívia durant quasi 14 anys, anuncia la dimissió L’anunci arriba després de setmanes de protestes contra la declaració del Tribunal Electoral que el va anunciar guanyador de les eleccions del 20 d’octubre El resultat és considerat fraudulent per gran part de la població boliviana Per la seva banda, l’exèrcit insta Morales a dimitir Dos dies després s’exilia a Mèxic i finalment a l’Argentina El dia 13 la senadora Jeanine Áñez s’autoproclama presidenta interina El dia 22 el govern acusa Morales de sedició i terrorisme

Maximilià Morales, d’Unió Mallorquina, és elegit nou president del Parlament de les Illes Balears, en substitució del socialista Antoni Diéguez El nomenament de Morales s’emmarca en el conjunt de pactes establerts pels diversos partits nacionalistes i d’esquerra, PSIB-PSOE, PSM-Nacionalistes de Mallorca i de Menorca, Esquerra Unida-Els Verds i UM, destinats a desplaçar el Partit Popular de les institucions autonòmiques de les Illes, que ha governat durant 16 anys

El Tribunal Superior Electoral declara Evo Morales vencedor de les eleccions presidencials celebrades el 20 d’octubre L’anunci desferma una onada de revoltes arreu del país i té lloc després d’un recompte marcat per incidents, en el qual els observadors de l’Organització d’Estats Americans OEA expressen preocupació per les irregularitats detectades Morales és molt qüestionat perquè intenta revalidar el mandat per quart cop de manera illegal, segons els seus crítics

Amb el 51,3% dels vots negatius contra el 48,7% de positius, els bolivians rebutgen en referèndum ampliar la presidència de tres a quatre mandats consecutius El president Evo Morales, en el poder des de l’any 2006 i reelegit el 2009 i el 2014, va convocar aquest referèndum sobre l’esmena constitucional que li permetria presentar la candidatura el 2020 Malgrat admetre el resultat, Morales adverteix que "ha perdut una batalla, però no la guerra"

Bolívia celebra la repetició de les eleccions de l’octubre del 2019, que es van declarar no vàlides després de grans mobilitzacions contra el president Evo Morales, el qual va dimitir i va fugir del país Tanmateix, en aquesta ocasió s’imposa clarament Luis Arce, el candidat del partit de Morales, el Movimiento al socialismo MAS El 20 d’octubre el candidat opositor, Luis Mesa, reconeix la victòria d’Arce, que és investit nou president el 8 de novembre

Projecte de reforma ferroviària de València a càrrec de l’arquitecte Fernando Ballesteros Morales

El socialista Antoni Diéguez és elegit president del Parlament balear gràcies als vots dels 31 diputats de PSIB-PSOE, PSM-Nacionalistes de Mallorca, EU-els Verds, Unió Mallorquina i Pacte Progressista d’Eivissa i Formentera, és a dir, totes les formacions parlamentàries excepte el PP Es tracta només d’un acord provisional, i Diéguez presenta la dimissió poc després per a facilitar que el 2 d’agost el diputat d’Unió Mallorquina Maximilià Morales sigui nomenat president del Parlament balear

L’Audiència Nacional condemna a 133 anys de presó l’excoronel i exviceministre de Seguretat Pública de l'exèrcit del Salvador, Inocente Orlando Montano Morales, per l’assassinat de vuit persones, cinc de les quals jesuïtes a la Universitat Centreamericana del Salvador Entre les víctimes hi havia el jesuïta espanyol Ignacio Ellacuría, rector de la universitat Montano va ser extradit dels Estats Units l’any 2017 i és l’únic condemnat per aquests fets perquè el Salvador va aprovar una llei d’amnistia per als crims comesos entre el 1980 i el 1992