Resultats de la cerca

Comencen les guerres de religió a França

Comença la darrera guerra de religió a França, la guerra dels tres Enrics

L’edicte de Nantes dóna llibertat de fe als hugonots i posa fi a les guerres de religió a França

Ludwig Feuerbach publica Das Wesen des Christentums, crítica de la teologia i la religió

A la Dieta Imperial d’Augsburg es proclama la llibertat religiosa a l’Imperi amb el lema cuius regio, eius religio

Flavi Teodosi, natural del Cauca Coca, és nomenat august i rep el comandament d’Orient amb seu a Constantinoble El cristianisme esdevé religió oficial de l’Imperi

Els reis Ferran II d’Aragó i Isabel I de Castella signen a Granada el decret d’expulsió de totes les persones de religió jueva que viuen als països de les corones d’Aragó i Castella Aquell document, conegut com decret de l’Alhambra, és la culminació d’un llarg procés de persecució, iniciat amb els pogroms de 1391

Halimah Yacob, d’ètnia malaia i religió musulmana, pren possessió de la presidència de Singapur Yacob, de l’oficialista Partit d’Acció Popular, és la primera dona en ocupar el càrrec El 2016, Singapur va aprovar una reforma constitucional per la qual s’establia que aquest càrrec havia de ser ocupat per un grup etnicoreligiós que no l’hagués ocupat en cinc legislatures seguides Els habitants de Singapur són majoritàriament xinesos i budistes

Un home de 43 anys protagonitza una matança en una església de Fort Worth Texas Armat amb dues pistoles, Larry Ashbrook entra en una església baptista en el moment en què s’hi feia una cerimònia religiosa, dispara a discreció mentre profereix insults contra la religió baptista i acaba suïcidant-se després d’haver mort set persones Com a única explicació del fet, la policia troba al domicili de l’homicida escrits on Ashbrook es descriu com un inadaptat

Joan Pau II canonitza nou religiosos dels Germans de les Escoles Cristianes, institució més coneguda com La Salle Entre els canonitzats hi ha Jaume Hilari, nom de religió de Manuel Barbal i Cosan, que va ser condemnat a mort l’any 1937 a Tarragona, i un grup de religiosos morts l’any 1934 a Turón Astúries A la cerimònia assisteixen 3000 pelegrins catalans, entre els quals l’arquebisbe de Tarragona, Lluís Martínez i Sistachs, i el bisbe d’Urgell, Joan Martí i Alanis