Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
El Front Islàmic de Salvació (FIS) guanya la primera volta de les eleccions generals a Algèria
El Front Islàmic de Salvació FIS guanya la primera volta de les eleccions generals a Algèria En previsió de la seva victòria en la segona volta, Chadli Ben Djedid dissol el parlament i dimiteix Un comitè d’estat assumeix els poders i cancella les eleccions
El Front Islàmic de Salvació (FIS) guanya les eleccions municipals i regionals a Algèria i exigeix la dissolució de l’Assemblea Nacional
El Front Islàmic de Salvació FIS guanya les eleccions municipals i regionals a Algèria i exigeix la dissolució de l’Assemblea Nacional
Assassinat a Algèria un dirigent del FIS
Abdelkader Hachani, el tercer màxim dirigent del Front Islàmic de Salvació, és assassinat a trets a Alger La desaparició de Hachani pot suposar un greu trasbals per al procés de pau a Algèria, ja que era una de les veus moderades del FIS i, a més, tenia un paper clau en les negociacions pel fet de ser en llibertat, a diferència dels altres dos màxims dirigents del grup, Abassi Madani, que és en arrest domiciliari, i Ali Belhadj, que compleix una pena de presó de 12 anys
Bouteflika decreta una amnistia per als islamistes sense delictes de sang
El president algerià, Abdelaziz Bouteflika, anuncia un decret d’amnistia per als islamistes que no estiguin implicats en delictes de sang En un primer moment s’anuncia que l’amnistia podria beneficiar de 5000 a 15000 islamistes, entre els quals hi ha el líder del Front Islàmic de Salvació, Abassi Madani L’endemà surten al carrer els primers 300 presos islamistes, però al cap d’uns dies el mateix Bouteflika redueix l’abast de l’amnista a 2300 islamistes i descarta l’alliberament de Madani
Signatura d’un acord entre el Vaticà i l’Església luterana
El Vaticà i l’Església luterana conclouen tres dies de reunions a la ciutat d’Augsburg amb la signatura conjunta d’una declaració sobre la “doctrina de la justícia”, és a dir, el paper de la fe, les obres i la gràcia de Déu en la salvació de l’individu L’acord, signat pel bisbe luterà Christian Krauset i el cardenal catòlic Idris Cassidy, tanca una de les qüestions doctrinals en què es va basar la reforma de Martí Luter, i s’ha signat en la mateixa data en què Luter va penjar a l’església de Wittenberg les seves 95 tesis, el 31 d’octubre de 1517