Resultats de la cerca

Situació Aspecte parcial de la vila, amb el Capuig, al sector més enlairat, on es desenvolupà el nucli històric de l’Espluga Sobirana ECSA - M Catalán La vila de l’Espluga de Francolí és situada a 411 m d’altitud, a la dreta del riu Francolí, que neix al nord-oest de la població, a l’indret de la Font Major Mapa 33-16-417 Situació 31TCF415846 El poble de l’Espluga de Francolí és a pocs quilòmetres de Montblanc per la carretera N-240, que partint de Tarragona es diigeix al País Basc MLIR Història Tot i que a la zona de l’Espluga de Francolí hi ha testimoni de poblament des de la prehistòria,…

La vila de l’EsplugadeFrancolí és situada a la dreta del Francolí, riu que neix en una font que hi ha al nord-oest del poble, la Font Major Malgrat que a la zona de l’EsplugadeFrancolí hi ha testimonis de poblament prehistòric, cal cercar l’origen de la vila en època medieval Probablement aquest origen se situa l’any 1079, quan els comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II feren donació a Ponç I Hug de…

Cabestany és un altre dels petits agregats del municipi de Montoliu de Segarra que s’originà a partir d’una fortificació encimbellada en un petit turó, de la qual gairebé no resten vestigis El lloc de Cabestany és conegut des del 1075, quan és mencionat en el conveni entre Hug Dalmau de Cervera i Guifré Bofarull El castell, com a tal, comença a ser documentat al segle XII Durant la primera meitat del segle XII era senyor del terme Guillem d’Aguilar, el qual el 1139 va vendre el castell a Pere Arnau, al mateix temps que part del…

Mapa de les propietats del monestir de Poblet als segles XII i XIII A Altisent Com tots els grans monestirs cistercencs, Poblet organitzà la seva economia, sobretot als primers segles, a partir de les granges, les explotacions agràries satèllit del monestir Les granges no eren menades per monjos directament, sinó per conversos dirigits per un convers granger en una segona etapa hi treballaven també jornalers i esclaus Una gran part de les granges de Poblet eren força properes al cenobi i avui es troben incloses dins el municipi…

La primera referència documental del lloc de Vimbodí és de l’any 1079, en què el pelac de Vimbodí apareix com una de les afrontacions del terme de l’EsplugadeFrancolí Vers el 1151 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV atorgà la carta de població a favor dels pobladors del terme de Vimbodí El 1169 ja és esmentat el castell de Vimbodí en el document de donació que fan Joan i la seva muller Berenguera a Carbonell i a la seva…

Situació Façana de migdia del castell, seu d’una de les més antigues comandes templeres del país J Fuguet El castell de Barberà és situat a la part més alta del turó al pendent del qual s’esglaona la població de Barberà de la Conca Mapa 34-16418 Situació 31TCF521861 Per a arribar al poble de Barberà de la Conca partint de Montblanc, cal agafar la carretera C-241 que va en direcció a Santa Coloma de Queralt Uns quilòmetres abans d’arribar a la vila de Pira, cal…

El terme de Vilanova com a tal és esmentat per primera vegada l’any 1159 en la carta de franquesa que el comte Ramon Berenguer IV atorgà als habitants a la població de Prades Pocs anys més tard, el 1163, el rei Alfons I, juntament amb Albert de Castellvell, castlà de Siurana, donà a Pere de Savellà el lloc de Vilanova amb els seus termes, tal com ja tenia el seu oncle, Pere de Pinós, capellà de l’EsplugadeFrancolí, per donació de…

El petit poble de Biure és situat als vessants septentrionals de la serra de Montclar, just al sud de la riera de Biure Aquesta població es formà en època medieval a redós d’un castell, l’edificació del qual es degué a l’actuació colonitzadora que en aquesta àrea de l’actual comarca portà a terme la família dels Gurb-Queralt dins el comtat d’Osona-Manresa Com en el cas del castell de les Piles, la primera referència del castell de Biure és de l’any 1057, quan Oliver Bernat,…

La divisió de la comarca en diferents diòcesis Mapa de les esglésies de la Conca de Barberà anteriors al 1300 J Salvadò Com és ben sabut, l’organització eclesiàstica acompanyà la reconquesta d’aquesta banda del territori català El procés, però, que tingué la recuperació cristiana de la Conca de Barberà, d’una banda, i el retard de la restauració de l’antiga seu metropolitana de Tarragona, de l’altra, determinaren que les esglésies que s’anaren bastint a mesura que avançà la reconquesta i s’hi consolidà l’assentament dels nous habitants, s’adscrivissin a les diòcesis d’on eren…