Resultats de la cerca

És la domus on residia la família Farners, documentada des del 1064 amb un Ramon Ramon de Farners, cognomenat també en alguns documents com Ramon Ramon de Santa Coloma Ell és el cap d’un llinatge que es perpetuà fins al segle XVIII amb el cognom Farners i que tenien el càrrec de castlans o senyors inferiors de Santa Coloma, i molts alous dins el terme i veïnatge Un dels seus membres, Ramon de Farners, va erigir i fer consagrar, el 1200, la capella de Santa Maria de Farners, situada als peus del castell El casal era prop de l’…

Vista aèria del castell, un dels més ben conservats de la comarca TAVISA Situació Aquest castell, situat al cim d’un turó des d’on s’albira part de la plana de la Selva, és a prop de la via de comunicació que anava de Santa Coloma de Farners vers Sant Hilari i la Plana de Vic Des de Santa Coloma de Farners cal agafar la carretera de Sant Hilari abans, però, de sortir de la població cal desviar-se a l’esquerra per un passeig Hem de passar un petit pont i seguir una pista de terra uns 5 km fins a arribar a l’ermita de Farners i al peu del castell Mapa L38-…

Situació Capçalera de l’església on es conserva l’antic edifici consagrat l’any 1200 fou ampliat vers ponent en època barroca F Tur El santuari de Farners o de Santa Maria de Farners és situat al peu del castell amb el mateix nom, encimbellat dalt un turó Mapa L38-13333 Situació 31TDG696345 JRR Història No s’han trobat notícies sobre la data de construcció de l’església de la Mare de Déu, i només coneixem la de la reconstrucció de l’any 1200 Això no obstant, atès que és al peu del castell de Farners, hom pot pensar en una edificació de mitjan segle XI El 23 d’abril de 1200, després de la…

L’església de Santa Coloma apareix citada per primer cop en un document de Carles el Simple de l’any 898 Pocs anys després, vers el 926, fou destruïda per una acció de tribus hongareses, que havien envaït les comarques gironines travessant els Pirineus De l’any 950 data la nova consagració de l’església a càrrec del bisbe Gotmar de Girona, després de la restauració empresa per Ènnec i el seu fill Giscafred En l’acta de consagració, que ens ha arribat gràcies a una còpia del segle XII realitzada pels monjos de Sant Pere Cercada, el bisbe Gotmar concedí a l’església els delmes, primícies i…

Aquesta capella o ermita és situada al sud-est del municipi, sobre el mas de Can Corbet, en un petit puig L’edifici actual, precedit d’un bonic atri, fou reedificat al segle XVII No en coneixem notícies antigues però pel seu titular i la seva situació és molt probable que fos dreçada en època romànica

Aquesta capella o ermita és situada al sud-est del municipi, sobre el mas de Can Corbet, en un petit puig L’edifici actual, precedit d’un bonic atri, fou reedificat al segle XVII No en coneixem notícies antigues però pel seu titular i la seva situació és molt probable que fos dreçada en època romànica

Situació Vista aèria del conjunt format per l’església i les cases refetes sobre l’antic priorat de canonges augustlnians TAVISA L’església de l’antic cenobi augustinià, en bona part arruïnat, es troba a l’extrem nord-est del terme municipal de Santa Coloma de Farners Mapa 333M781 Situació 31TDG676318 Es troba a 11 km de Santa Coloma de Farners en direcció de ponent, vuit d’ells per la bona carretera de muntanya que enllaça Santa Coloma de Farners amb Sant Feliu de Buixalleu, per sota el castell i l’ermita de Farners Un parell de quilòmetres…

La domus de Castanyet és documentada des del 1282 com a domini de la casa de Cabrera, que la tenia infeudada a la família Vilademany El 1382 s’esmenta encara sota els Cabrera El 1612 consta ja com a domini total de Carles de Vilademany i de Cruïlles, senyor de Santa Coloma de Farners Sembla que era a tocar de l’església de Sant Andreu de Castanyet, on ara hi ha la rectoria

L’església de Sant Andreu de Castanyet és documentada en l’acta de consagració de l’església de Santa Coloma de Farners, del 950, realitzada pel bisbe Gotmar de Girona El document esmenta els restauradors de les esglésies de la vall de Santa Coloma, i entre aquestes la de Sant Andreu de Castanyet, a càrrec d’Ènnec i Giscafred En els nomenclàtors gironins del segle XIV torna a aparèixer la referència a l’església parroquial de “ Sancti Andree de Castanyeto ”