Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
Santa Maria de Blanes
Art romànic
Església parroquial inicialment romànica, encara que probablement hi hagué una primigènia construcció visigòtica amb culte a la Mare de Déu que fou destruïda pels sarraïns als segles VIII i IX El seu topònim deriva de l’antiga ciutat romana de Blanda , mot que el Pare Roig relacionà amb la llegendària presència de la tribu llatina dels Banducis al litoral català durant les guerres púniques L’any 974 apareix per primer cop esmentada en una carta, en la qual el Sant Pare Benet VI cedeix l’església a la jurisdicció del monestir de Sant Pere de Rodes El 1246 passà per una butlla pontifícia al…
Convent de Sant Francesc (Cervera)
Art romànic
Aquest convent franciscà era situat extramurs de la vila, a llevant del turó del castell i prop del camí ral El 1245 Jaume I oferí, juntament amb diversos béns, un terreny a les Planes, als afores de Cervera, per tal que els franciscans hi edifiquessin un convent Diferents deixes i donacions contribuïren al mateix fi, motivades en part per la indulgència concedida el 1246 per l’arquebisbe de Tarragona Pere d’Albalat Amb tot, a Cervera, ja abans hi vivia una comunitat franciscana, segons indica la mateixa donació reial, i el 1235 el testament de Joan de l’Hospital i Ermessenda afavoria les “…
Sant Bartomeu de Sirès (Bonansa)
Art romànic
Situació Aspecte de les ruïnes d’aquesta capella, amb la capçalera i el mur nord de la nau, l’únic conservat ECSA - MÀ Font Les ruïnes d’aquesta capella són al capdamunt del serrat de les Fogueres, que separa el barranc de Sirès del d’Espollà És un punt enlairat amb una vasta panoràmica vers els quatre punts cardinals Mapa 32-10213 Situació 31TCG107980 S’accedeix a la capella a peu des de Sirès Un corriol en fort pendent en direcció a ponent, que surt de les proximitats de l’església de Sant Cristòfol, remunta tot el serrat fins a l’església Aproximadament hi ha 30 minuts a peu MAF-XFG…
Casal de Cruïlles (Aiguafreda)
Art romànic
Situació Vista de les ruïnes de la banda de ponent abans de la recent restauració M Anglada El casal de Cruïlles, anomenat popularment “el castell de Cruïlles”, es troba a la part de llevant del terme, emparat per la serra que culmina als masos de Can Brull i Serra de l’Arca i que fa d’espona a la vall del Congost Dista poc més d’1 km vers el sud de l’antiga parròquia de Sant Martí d’Aiguafreda de Dalt, i es troba a una altura un xic superior a la de la vella parròquia Mapa L37-14364 Situació 31TDG383258 És accessible per una pista que surt a migdia de l’església de Sant Martí i sobretot per…
La Mare de Déu de Rocacorba (Canet d’Adri)
Art romànic
Situació Vista aèria del santuari, que forma un conjunt amb els vestigis de l’antic castell homònim TAVISA Santuari marià situat a 930 m d’altitud, a sobre d’un penyal singular que li dóna el nom, que culmina el massís de Rocacorba És accessible per una pista llarga i costeruda des de Canet d’Adri, però avui dia té un accés més fàcil, per a vehicles, que surt de Banyoles i Porqueres, per la carretera de Pujarnol i després segueix per la pista, en bona part asfaltada, que condueix als repetidors de televisió situats al puig proper al santuari Mapa 1 38-12295 Situació 31TDG743575 APF Història…
Sant Cristòfol de Busa (Navès)
Art romànic
Situació Vista de la part de ponent de l’església, que avui conserva molt pocs vestigis de l’edifici romànic origina E Pablo Al sector septentrional del municipi més extens del Solsonès, Navès, s’alça el sinclinal de la serra de Busa, que culmina amb el Cogul 1 526 m d’altitud i s’estén cap al cantó nord-occidental, on hi ha els cims del Capolat i el Capolatell Aquest forma un esperó rocallós amb grans cingleres, separat de l’anterior per un tall profund al qual solament hom pot accedir per una palanca A causa de les seves característiques geològiques, el Capolatell fou convertit, durant la…
Sant Andreu Vell d’Arcavell (Anserall)
Situació Conca exterior de l’absis, única part subsistent d’aquesta capella ECSA - M Anglada Les restes de l’antiga parròquia de Sant Andreu són en un despoblat a 1 km del poble d’Arcavell, en direcció a migjorn Mapa 35-10216 Situació 31TCG754987 Per anar-hi cal cercar un trencall que surt de la Farga de les Moles, al quilòmetre 9 de la carretera C-145 de la Seu a Andorra, pel cantó de llevant Al cap de 4 km s’arriba al poble d’Arcavell, des d’on cal continuar 1 km més fins a trobar les restes de l’església, que són a uns 80 m de la Casa Babullà i a tocar de l’antiga casa dels Carabiners MAB…
Palau dels Peguera o de Berga
Art romànic
Situació Façana del palau, tal com és avui, amb les parts medievals, afegides per construccions modernes Luigi Es coneix com a Palau dels Peguera o de Berga, una mansió senyorívola situada a la plaça de Sant Joan, davant l’església del mateix nom, al bell mig de la ciutat de Berga Aquest palau figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 04,6 — y 62,1 31 TDG 046621 Malgrat que ha estat remodelada en força ocasions en l’actualitat la planta baixa és ocupada per un bar i els pisos són habitats, conserva encara restes evidents…
Vilatge del Vilot de Sucs (Lleida)
Art romànic
Situació Restes de l’antic poblat, descobert l’any 1966 al tossal del Vilot ECSA-JI Rodríguez L’antic poblat del Vilot, que correspon al primitiu nucli de Sucs, és situat dalt d’un turó a llevant de l’actual poble de Sucs, el qual és situat a ponent de Lleida, molt proper a la Clamor Salada Mapa 31-14 358 Situació 31TCG851202 Per a arribar a Sucs des de Lleida cal agafar la carretera N-240 en direcció a Almacelles, i un cop fets uns 12 km cal desviar-se per una carretera local a mà esquerra, que al cap de 6 km deixa al poble de Sucs, el qual fou bastit al final dels anys quaranta per l’…
Fons d’art romànic del Museu l’Enrajolada - Santacana (Martorell)
Art romànic
El museu El Museu l’Enrajolada-Santacana va ser creat el 1876 per Francesc Santacana i Campmany 1810-96, pintor de l’escola natzarena, i fou ampliat i reordenat el 1916 pel seu net Francesc Santacana i Romeu 1883-1936 El fons del museu és constituït per elements arqueològics d’època i procedència diversa, ceràmica, pintura i mobiliari El 1965 la Diputació adquirí el museu i hi incorporà la collecció de ceràmica de Lluís Faraudo FBG El fons Base de columna Procedència desconeguda Datació imprecisa Mides 23,5 cm costat × 30 cm alt Núm d'inventari 524 Base de columna de secció quadrangular,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina