Resultats de la cerca

El lloc de Pins és esmentat l’any 959 entre els alous del magnat Riculf La seva esglesiola és un edifici dels segles XVII o XVIII amb l’altar al costat de ponent Només la seva dedicació podria fer suposar que pot tenir un origen antic

Situació Tomba excavada en un bloc de roca sorrenca EFS Al marge meridional del replà que domina l’indret de la Ferreria, al lloc dels Pins del Màrtir, hi ha una roca sorrenca amb una tomba excavada que va ser localitzada per Jaume Coberó Mapa 34-14 361 Situació 31TCG671312 L’accés més fàcil és seguir la pista que des de prop del final del camí de l’Aguda porta a la zona de la Torre d’en Domènecs Cal desviar-se cap a l’esquerra seguint un camí que porta als camps conreats del replà, els quals cal travessar caminant Necròpoli La sepultura és excavada aprofitant la superfície…

Al sud de les Gunyoles, a uns 280 m d’alçada, hi ha les ruïnes d’aquesta capella Només resten unes parets en ruïnes, fetes amb pedra de marge Al voltant es veuen força pedres de carreus treballats, que deuen pertànyer a la portalada del temple Fa anys que es troba en aquest estat, ja que a l’interior hi ha dos pins, ja molt fets Aquesta capella, inclosa dins la parròquia de Sant Salvador de les Gunyoles, no és documentada fins el 1578 Tanmateix, per l’aparell que s’ha conservat sembla que es tracta d’una obra romànica, però tardana, potser del segle XIII L’any 1921 ja es trobava…

Al terme de la “ villa Gavusos” , com als veïns de Vilopriu i Pins, tenia una part de les seves nombroses possessions un personatge de nom Riculf, possessions que li foren confirmades pel comte Gausfred l’any 959, les quals hom feia constar que li havien estat donades pel rei Lluís el d’Ultramar L’església de Santa Maria apareix esmentada molt tardanament, en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280, amb el nom de “ Gatosis” , que, més que una variant, sembla un error de transcripció L’any 1316 el lloc apareix esmentat amb el nom de “ Gahusis ” i el 1362 amb el de “ Gahusys…

Situació Planta d’aquesta tomba isolada i tallada a la roca Joan Enrich Aquest enterrament es pot localitzar en un bosc de pins a una altitud de 700 m, prop d’un camí de carro que surt a mà dreta de la carretera d’Igualada als Prats de Rei, passada la casa de Pedrafita, al pla del mateix nom, i més concretament a ponent de Cal Perdiu però dintre la partida de Cal Miquel Mapa 35-15391 Situació 31TCG837152 Necròpoli És una tomba isolada situada i excavada a l’extrem d’una roca molt erosionada, pertanyent a un adult i amb el cap situat a l’W Correspon al tipus d’extrems arrodonits,…

Situació Una vista dels escassos vestigis que han restat d’aquesta capella J Pahissa Les restes de la capella de Sant Marçal es troben a ponent de Castellciuró i del camí de Santa Creu d’Olorda Mapa 36-16420 Situació 31TDF190846 Per arribar-hi cal anar fins al capdamunt del carrer Antoni Gaudí, on comença la carretera de Vallvidrera llavors s’agafa un corriol que, seguint la mateixa direcció, passa per sobre un torrent fins a arribar a una cruïlla En aquest punt se segueix un altre corriol que va per sota d’una conducció elèctrica i puja fins a un turó on trobarem un bosquet de pins…

Situació Edifici del qual només queden vestigis de la seva planta D Ferran La torre de senyals pertany al mateix conjunt de la Torrota de la Roca La situació, doncs, és la mateixa, però per arribar-hi ens hem de desviar uns metres cap a l’est, tot pujant la carena Allà on comencen els pins trobarem les restes, que descansen sobre un petit cingle rocós Torre En l’actualitat només es conserven uns 50 cm d’aquesta possible torre de senyals o de guaita La planta d’aquesta construcció és semicircular, d’uns 2 m de diàmetre En un dels extrems del semicercle observem l’arrencada d’un…

Església parroquial que presideix la població d’Argentona L’edifici actual va ser refet a partir del 1517 en estil gòtic tardà, i es va consagrar el 12 d’octubre de 1539 el 1583 es va construir la sagristia i el 1589 el comunidor, obres que marquen el final de l’etapa constructiva inicial S’hi van fer noves obres el 1897, en què Puig i Cadafalch va ampliar-la amb la capella del Santíssim, i els anys cinquanta d’aquest segle, que es va allargar per la part de l’absis o capçalera Adossats a la façana principal hi ha dos sarcòfags dels segles XIII i XIV traslladats aquí des de Sant Pere de Clarà…

Situació Planta de la tomba Joan Enrich És un conjunt format per les restes d’un habitacle i una tomba, situat a una alçada de 671 m, al peu de la restaurada Torre de la Manresana, prop de la carretera d’Igualada als Prats de Rei, en un lloc aturonat i poblat per un bosc de pins Mapa 35-14362 Situació 31TCG795167 Jaciment arqueològic Els indicis d’un habitacle han estat localitzats a uns 20 m a l’E de la Torre de la Manresana, on es poden apreciar uns forats horitzontals en una roca arenosa que devien haver servit per a encaixar-hi els caps d’unes bigues per a suportar una…

Situació Grup de dues tombes situades a una altitud de 745 m, enmig d’un bosc de pins S’hi pot arribar des d’un D camí carreter que surt a mà dreta de la carretera d’Igualada als Prats de Rei, a uns 100 m de la cista megalítica dels Tres Reis, i que segueix la direcció E vers un mas abandonat Mapa 35-14362 Situació 31TCG818166 Necròpoli Planta de les dues tombes excavades a la roca, d’una de les quals sols es conserva la meitat Joan Enrich Es tracta de dos enterraments excavats damunt d’una roca, aïllats, amb una disposició de costat i parallels separats per uns 35 cm cal indicar…