Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
La conca d’avantpaís sud-pirinenca
El rebliment sedimentari de la conca d’avantpaís del S dels Pirineus es disposa d’acord amb uns models geomètrics que, com es veurà més endavant, responen a l’evolució estructural dels Pirineus L’edat d’aquests sediments va des del Campanià fins al Miocè Com que la sedimentació es produeix a mesura que la seqüència d’encavalcaments progressa cap al S, hom troba que els materials més antics de les conques pirinenques del Maastrichtià a l’Eocè són transportats a colli-be damunt les làmines d’encavalcament, com és el cas de les conques de Ripoll, Tremp-Graus i Àger En canvi, els materials més…
Relació del sector català de la Conca de l’Ebre amb els sediments pirinencs
La relació genètica entre les successions cenozoiques dels Pirineus i de la Conca de l’Ebre és molt estreta Les successions que actualment es troben a les unitats allòctones pirinenques enllaçaven inicialment, sovint sense solució de continuïtat, amb les que es troben al S dels mantells més meridionals Tots dos conjunts de successions van formar-se a conseqüència d’un mateix procés general l’edificació de l’Orogen Pirinenc Esquema sintètic de les unitats estratigràfiques del Cretaci superior i el Terciari de la part catalana de la Conca de l’Ebre i de les unitats allòctones pirinenques Noteu…
Els marges oriental i meridional al sector català de la Conca de l’Ebre: el Paleocè i l’Eocè
Unitats litostratigràfiques de la vora SE de la Conca de l’Ebre Unitats inferiors 1 Fm Mediona, 2 Fm Orpí Unitats terrígenes marginals del sector septentrional 3 Fm Cairat, 4 Fm Vilanova de Sau, 5 Fm Romagats, 6 Fm la Salut, 7 unitats de bretxes marginals, 8 Fm o grup de Sant Llorenç del Munt, 9 Fm Sant Llorenç Savall, 10 Fm Vacarisses, 11 Fm o grup de Montserrat, 12 conglomerats i gresos de Gallifa Unitats marines i de transició del sector septentrional 13 Fm Tavertet, 14 Fm…
Els minerals i les roques industrials als Països Catalans
Concepte de mineral i roca industrial Explotació de roques industrials situació de les localitats on apareixen, als Països Catalans, les principals explotacions d’argiles, de roques carbonatades i de gresos i sorres Maber, original de l’autor Definim els minerals i les roques industrials com aquelles primeres matèries que s’obtenen de la litosfera i que es poden utilitzar directament o bé són sotmeses a uns processos de preparació prèvia més o menys senzills en cap cas no se’ls explota per les substàncies que se’n puguin extreure mitjançant complexos processos de benefici, ni per l’energia…
Els crustacis fòssils
Els cirrípedes Exemple de balanomorf epibiòtic, aquest Balanus concavus té la base fixada damunt d’una valva de lamellibranqui Es tracta d’una espècie que persisteix actualment en aigües càlides i en mars tropicals, tant a la Mediterrània com a l’Atlàntic i al Pacífic La mostra de la fotografia × 3,5 procedeix, però, dels materials pliocens de Vila-robau Alt Empordà Jordi Vidal / Collecció Jordi Martinell Els cirrípedes són presents en el registre fòssil dins d’un període que va des del Silurià superior fins a l’actualitat El fet, però, que només els toràcics tinguin un esquelet fa que…
El domini càrstic
Mapa del carst dels Països Catalans, on s’han destacat les diferents litologies, les àrees de descàrrega i submarina en els carsts litorals, i també la localització de les unitats més interessants Carto-Tec, original dels autors El carst presenta als Països Catalans una gran diversitat, que és determinada per les característiques litostructurals, geogràfiques, orogràfiques i climàtiques Efectivament, si analitzem l’aspecte hidrològic dels carsts actuals des de les zones litorals Garraf fins a les muntanyes Pirineus, Vall d’Aran, es constata fàcilment l’existència d’un gradient de condicions…