Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Els ecosistemes urbans
Flux metabòlic d’entrades i sortides a l’ecosistema urbà barceloní Encara que potser abusivament, ja que una ciutat no és un organisme, podem parlar de metabolisme urbà per expressar la consideració purament física de l’ús global de recursos materials i energètics pel sistema i l’exportació de productes manufacturats i residus sòlids, líquids i gasosos derivats de l’activitat urbana Eduard Clavero, amb dades de M Parés, G Pou i J Terradas Les ciutats poden ser considerades com un tipus peculiar d’ecosistema Com qualsevol ecosistema, en efecte, són constituïdes per conjunts d’organismes la…
Les unitats estratigràfiques
L’ordenament de les capes dels terrenys sedimentaris d’acord amb el principi de superposició, la composició diversa litologia i paleontologia que hi ha a la successió d’estrats i les discontinuïtats perfectament assenyalades forneixen la base per a una classificació o divisió en unitats dins el que qualificàrem de sèrie local Aquestes unitats poden ser de natura molt distinta i d’abast geogràfic també molt diferent, segons el criteri emprat per a definir-les Llur ordre de collocació ja permet d’establir una cronologia relativa a l’escala local, la qual cosa és insuficient, ja que si la…
L'estudi dels sòls
Consideracions generals Concepte de sòl L’espècie humana s’ha interessat per l’ús del sòl des del moment en què es converteix en agricultor, construeix edificis o es planteja obres d’enginyeria civil Això fa que al llarg de la història s’hagin anat acumulant coneixements empírics sobre el comportament del sòl i sobre les seves característiques No obstant això, fins al final del segle XIX, els estudis realitzats tenien un caire molt aplicat Els agricultors, en treballar la terra, marquen involuntàriament una divisió en el sòl, la capa treballada amb els estris agrícoles, en la qual es…
Els estomiformes: peixos abissals
Els peixos de l'ordre dels estomiformes són en conjunt els més abundants de totes les mars, si bé no ens són gens familiars a causa dels seus hàbitats generalment mesopelàgics la majoria viuen entre els 200 i els 1000 m de profunditat La fotografia mostra les fileres de fotòfors que caracteritzen la petita destral d'argent Argyropelecus hemigymnus , i també els seus ulls tubulars, en aquest cas dirigits cap amunt fa migracions per la columna d'aigua, entre el dia i la nit, de vegades de diversos centenars de metres Jean-Georges Harmelin Els estomiformes són considerats els neoteleostis més…
El paisatge vegetal dels Sistemes Litorals i Prelitorals del Ter al Millars (territori catalanídic)
Cap gran conjunt paisatgístic dels Països Catalans no té l’extensió i la coherència d’aquesta unitat, o agrupació d’unitats En efecte, tot el gran Sistema Catalanídic, les serralades i cubetes SW-NE que recorren el Principat i el N del País Valencià parallelament a la costa, constitueixen un acabat i dilatat exponent de l’univers mediterrani, en les seves manifestacions paisatgístiques més genuïnes La plana, la baixa muntanya i la muntanya mitjana mediterrànies, la vegetació silicícola i la calcícola, el mediterrani septentrional i el mediterrani meridional, el domini dels boscos i el domini…