Resultats de la cerca

Entre la flora trobada als jaciments mesozoics de Santa Maria de Meià, al Montsec de Rúbies, destaca per la seva abundància l’espècie de la fotografia, descrita amb el nom de Montsechia vicíale × 0,7, de la qual fins ara hom no ha pogut determinar el grup a què pertany No obstant això, és el fòssil més representatiu de la pedrera de Meià, on es troba pràcticament a totes les capes de sediments amb una gran abundància Jordi Vidal / MGB S’ha citat la presència de vegetals fòssils mesozoics en diverses localitats, principalment de Catalunya pedrera d’Alcover, a l’Alt Camp, massís de Garraf, etc…

El terrenys del cicle triàsic dels Pirineus i, en particular, dels Pirineus catalans, presenten un desenvolupament força semblant a l’observat a la vora oriental d’Ibèria El límit inferior del cicle és marcat per una discordança regional, poc perceptible i pràcticament només subratllada per un conglomerat allà on els terrenys triàsics segueixen les fàcies saxonianes del Permià, i més aparent allà on en desborden els límits per reposar sobre un substrat més antic, al llarg d’una superfície d’alteració subaèria El límit superior és constituït per una discontinuïtat sedimentària al sostre d’una…

Els acantocèfals són animals vermiformes paràsits que, en estat adult, viuen sempre en l’intestí de vertebrats El seu estudi és d’un gran interès pel fet que són agents causants de malalties d’animals tant silvestres com domèstics, i també, més rarament, de l’home La seva morfologia reflecteix una adaptació profunda a la vida parasitària i al seu microhàbitat entèric destaca, sobretot, la poca extensió dels sistemes muscular, nerviós, circulatori i excretor, com també la pèrdua completa del sistema digestiu L’organisme no és, doncs, sinó un sac pseudocelomàtic d’òrgans reproductors proveït d’…

És una fossa tectònica limitada principalment per dues falles normals, la de la Tet al N que continua cap a l’W i determina les fosses del Conflent i de la Cerdanya i la del Tec al S La primera separa la fossa del Rosselló dels massissos de l’Aglí i de les Corberes la segona la separa del «horst» del roc de Frausa i l’Albera, que és un gran bloc de materials del sòcol hercinià, basculat cap al S, entre les fosses del Rosselló i l’Empordà A més, relacionades amb la fossa, hi ha un conjunt de fractures d’orientacions variades NE-SW, NNE-SSW, NNW-SSE que van generar, durant l’Oligocè superior…

Característiques generals Nimfa d’efemeròpter del Triàsic inferior Anisià de l’illa de Mallorca Aquest ordre d’insectes és un dels que apareix més aviat en el registre fòssil La mida aproximada d’aquest individu és de 14 mm Jordi Vidal / Collecció Feliu Calafat - Bartomeu Saez De tots els artròpodes presents en el registre fòssil, un dels grups que mostren un nombre més gran d’individus i més diversitat és el dels insectes, bé que no hi ha dades exactes del nombre d’espècies fòssils Del cos dels insectes, únicament hi ha algunes parts que es poden mantenir fòssils Del tegument, fet de tres…

A la conca pirinenca la superseqüència juràssica comprèn l’interval de temps Hettangià superior-Berriasià, és a dir, que se situa entre els 213-206 milions d’anys i els 138 milions d’anys Hi han estat descrites onze seqüències deposicionals d’ordre menor, separades per discontinuïtats sedimentàries, entre les quals cal destacar les situades al sostre del Toarcià i a la base de l’Oxfordià, que permeten separar el Juràssic inferior o Lias, el Juràssic mitjà o Dogger i el Juràssic superior o Malm Les seqüències deposicionals del Juràssic inferior o Lias Igual que al marge oriental d’Ibèria, el…

Aspecte general d’alguns merostomats, en visió dorsal A aglàspid 18 B euriptèrid 125, C xifosur 18 Amadeu Blasco, a partir d’originals diversos Els merostomats són artròpodes quelicerats, és a dir, proveïts de quelícers, com els aràcnids, però amb característiques peculiars i força aparents que els distingeixen d’aquests D’una banda, la forma del cos, en el qual generalment es distingeixen segments diferents, recorda la dels extingits trilobits, però en aquest cas acaba en un característic agulló terminal o espina, de vegades molt llarg D’altra banda, són animals de vida marina i de…

Secció polida d’una roca calcària amb nummulits de l’Eocè × 3 Jordi Vidal Els foraminífers són protozous rizòpodes, és a dir, organismes unicellulars amb pseudopodis Hom els considera pròxims al grup de les amebes i les tecamebes, però diferentment d’aquestes, tenen una closca calcària L’estructura cellular d’un foraminífer és realment excepcional per les seves dimensions i per la seva complexitat hom ha dit que únicament són comparables als animals superiors, formats per òrgans i teixits, i no a les cèllules que els formen recordem que els nummulits de l’Eocè o les loftúsies Loftusia del…

Còpies en guix dels «Würzburger lügensteine» 105-110 mm d’altura, els falsos fòssils que Johann Beringer figurà en la seva extensa obra « Lithographiae Wirceburgensis » 1726 ignorant que es tractava d’un intent deliberat dels seus collegues universitaris de desacreditarlo Quan se n’adonà, Berlinger va comprar tots els exemplars del seu llibre que va poder i els va destruir, per la qual cosa l’obra esdevingué una de les curiositats més singulars de la literatura paleontològica Jordi Vidal / MGB La paleontologia és una ciència que estudia els fòssils com a elements per a entendre la vida en el…

El Juràssic del domini beticobalear corresponent a l’àmbit dels Països Catalans, en columnes estratigràfiques correlacionades a través del fons endurit que marca la ruptura de la plataforma liàsica Els materials de plataforma s’han representat amb blau els de talús amb marró i els pelàgics amb groc Servei de Fotografia/SPG, original de Joan Fornós i Antonio Rodríguez-Perea A la part més oriental de les zones externes bètiques i al promontori balear els terrenys juràssics afloren força àmpliament Els afloraments més complets de l’illa de Menorca es troben a la regió de Tramuntana, entre el cap…