Resultats de la cerca

Data 1366 Amb motiu del pagament de 600 lliures a Jaume Cascalls pel seu treball al panteó reial de Poblet, es fa memòria de la convinença del 4 de desembre de 1366 entre l’abat de Poblet Guillem d’Agulló, comissari de Pere el Cerimoniós, i Jaume Cascalls sobre les tombes d’aquest rei i les seves esposes, Jaume I, Alfons el Cast i alguns infants reials Frare G, abbat del monastir de Poblet Maestre Jacme de Cascalls Appar per lo compte que lo dit abbat ha retut de les obres de les sepultures les quals lo se-nyor rey ha fetes e continuar en lo dit monastir de Poblet en l’any de la nativitat de…

Cerimònia de córrer les armes, de Pere d’Aguilar, pertanyent al sepulcre dels Queralt, a l’església de Santa Maria de Bell-lloc Santa Coloma de Queralt Els escultors Esteve de Burgos i Pere d’Aguilar van fer aquest sepulcre per encàrrec de Dalmau de Queralt vers 1368-71 La seva caixa està decorada amb ploraners i amb dues escenes de la cerimònia de córrer les armes, que es feia amb motiu de la mort de membres barons de l’estament militar i de la família reial En aquest relleu –que correspon al treball de Pere d’Aguilar– es representa el moment en què els cavallers, després de rebre la…

Un dels monuments funeraris gòtics més bells de Catalunya és el sepulcre de l’infant Joan d’Aragó, arquebisbe de Tarragona, situat a la dreta del presbiteri de la catedral tarragonina vegeu també el capítol d’Emma Liaño “La catedral de Tarragona”, en el volum Arquitectura I , pàg 346-355, d’aquesta obra Segons consta en alguns documents, el 1337 es trobava en obres Es troba aixoplugat per un arcosoli polilobulat, emmarcat per pinacles ornamentats delicadament Alguns components puntuals de la decoració, com els caps coronats de flors, s’han interpretat com a símbols d’origen clàssic allusius a…

La gestació de la idea i la seva consolidació L’afecció dels comtes reis catalans envers l’orde cistercenc va ser un fet molt remarcable des del punt de vista de la transcendència artística Sobretot, aquesta entesa dels sobirans amb els monjos es va manifestar, d’una manera excepcional, a Santa Maria de Poblet, un dels monestirs més importants de les terres de la Corona Estat actual de les sepultures reials del monestir de Poblet L’escultor Frederic Marès va reconstruir-les els anys quaranta del segle XX, aprofitant alguns fragments antics que es conservaven A l’arc de la esquerra de l’…

Una figura singular El mestre Aloi resulta una personalitat singular És una de les figures millor i més documentades del seu temps, amb una activitat extensa que, a més, s’encavalca en les dues meitats del segle XIV, a banda i banda de la frontera que suposa el 1348, l’any de la Pesta Negra, en una continuïtat que no es detecta gaire en figures de primera fila I malgrat l’amplitud de les referències, que enclouen fins i tot més d’una obra vinculada documentalment al seu nom, encara no ha estat possible fixar-ne la imatge artística amb un mínim de coherència Tot i ser invocat sovint en…

Pere III de Catalunya, dit el Cerimoniós o el del Punyalet 1336-87, va ser un monarca de gran rellevància política, a més d’un decidit protector de les arts i les lletres Brillant i alhora controvertit en termes històrics, les seves actuacions en el terreny artístic van tenir una innegable transcendència L’art gòtic català va arribar durant el seu llarg regnat a les més altes quotes de qualitat i de creativitat i va reeixir en la consolidació d’un llenguatge genuí i amb molta personalitat Respecte de Catalunya, una de les primeres qüestions que convé remarcar és l’estreta vinculació del rei…

De la mateixa manera que no són gaires els escultors que sobrepassen la frontera simbòlica del 1348 i poden fer de nexe entre la primera i la segona meitats del segle XIV, també és ben curta la nòmina dels que, formats i actius dins aquesta segona meitat, continuen treballant més enllà del 1400 Sens dubte, Jordi de Déu és qui millor representa aquesta supervivència en el camp escultòric, en un significatiu parallelisme amb el que en pintura pot encarnar Pere Serra Tots dos són hereus de les innovacions italianitzants forjades al segon quart del tres-cents, tots dos es formen al tercer quart…

Gil Morlanes va néixer a Daroca Aragó cap a mitjan segle XV Fruit del seu primer matrimoni, va tenir un fill homònim que també es va dedicar a l’àmbit artístic, per això, per tal de diferenciar-los, es tendeix a complementar els seus noms amb els apellatius el Vell o el Jove La primera notícia documentada de Gil Morlanes el Vell és del 1474, quan apareix com a testimoni en el testament de l’escultor Hans Piet Dansó, també conegut com Hans de Suàbia, que portava a terme el retaule major de La Seo de Saragossa i del qual Morlanes era el mosso En la trajectòria artística de Morlanes hi ha força…

Es desconeix el lloc i la data de naixement de l’escultor Pere Moragues, si bé és molt probable que fos a Barcelona pels volts del 1330 De fet, la documentació l’esmenta sempre com a “ciutadà de Barcelona” Pel que fa a la seva ascendència, s’ha suggerit com a possible pare el nom de Romeu Moragues, “ lapiscida ” i veí de Manresa Fora d’una llarga estada a Saragossa i d’algunes anades més o menys puntuals a Montserrat, Tortosa i, potser, Tarragona i Cervera, Pere Moragues devia residir habitualment a Barcelona tenia la casa i cal suposar que el taller al Carrer Ample Es va casar amb Caterina,…

El monestir reial Angle sud-oest del claustre, iniciat el 1313 gràcies al mecenatge de Jaume II i la seva esposa Blanca d’Anjou El templet del lavabo és un record del claustre anterior ECSA - FBedmar Santes Creus va viure la introducció de l’art gòtic en el mateix moment que rebé la protecció directa dels reis Pere el Gran 1276-85 i Jaume II 1291-1327, els quals estigueren estretament vinculats amb els abats de la casa Pere el Gran va tenir una relació privilegiada amb l’abat Gener 1262-90, que fou continuada per Jaume II i la reina Blanca d’Anjou † 1310 amb els abats Bonanat de Vila-seca…